Colega, on és el meu Twitter?

Si alguna cosa podem afirmar amb rotunditat en això d’internet, és que canvia a la velocitat del llamp. Està en constant evolució i cada dia pot ser, en si mateix, un nou repte. És, de fet, la rapidesa en la seva evolució la que ens posa de cara a noves situacions a les que donar una sortida. I l’últim exemple ens arriba de la identitat digital del govern brità nic.
Ho vam veure amb Obama: com havia de mostrar el canvi d’administració en la xarxa? Com havia de materialitzar aquest canvi en la identitat digital de la Casa Blanca? La seva manera de fer-ho va ser, en si mateix, notÃcia. Mentre jurava el cà rrec, la web de la Casa Blanca es va renovar completament i es van afegir noves seccions, com el bloc de la mansió més famosa del món. Des del minut 1 de la presidència, Obama comptava amb totes les seves eines 2.0 en perfecte estat de revista.
En això, el temps va jugar un paper essencial. No és el mateix tenir gairebé tres mesos per preparar la transició a canviar l’inquilà del 10 de Downing Street en menys d’una setmana. AixÃ, l’administració Brown va seguir actualitzant alguns dels seus canals, com Twitter, fins al mateix dia 11 de maig. Ja amb Cameron com a Primer Ministre, es van començar a produir canvis, encara que es va produir un silenci (permeteu-me la broma, administratiu) fins al 19 de maig a alguns espais com el mateix Twitter.
El web del número 10 va canviar entre el dia 11 i 12 de maig, aixà com els perfils a YouTube i Flickr -que han passat a tenir el mateix nom per facilitar les coses a l’usuari-. Decisions que han desconcertat a alguns usuaris -el mateix Twitter ha mantingut usuaris però també ha canviat el nom-, però que semblen necessà ries per mostrar una nova era.
En aquesta nova era també hi haurà espai per als vÃdeos que han fet famós a David Cameron. Webcameron, com és conegut, està determinat a mantenir el contacte amb els ciutadans a través dels vÃdeos online. Un petit gran canvi com el introduït per Obama amb els seus discrusos setmanals, que van passar de ser radiats a aparèixer també a la xarxa
Aquests exemples no són frivolitats: al Regne Unit tenen sort de comptar amb un equip onlinw format per cinc funcionaris que no canvien tot i el nou govern. I és una sort perquè, a aquestes altures del partit, no són poques les administracions que han obert els seus espais a la Xarxa i estan configurant la seva identitat digital. Espais que, per la seva facilitat d’ús, neixen com bolets… però que no sempre compten amb un procediment clar per al dia que un altre arribi al despatx per conversar.
Estan preparades les administracions per a això? Què passarà amb @desdelamoncloa després de les eleccions? Els canals de la Generalitat de Catalunya a Twitter, seran cedits amablement al nou govern? Estan previstos aquests canvis en les nostres normes? Potser, en els propers mesos sentirem molt això de “Colega, on és el meu Twitter?”

