Article

Discurs: John McCain admet la seva derrota

Ens va sorprendre. El bar de Washington DC en el qual seguíem la nit electoral va emmudir. De respecte i admiració al senador McCain i, especialment, pel discurs de concessió que el d’Arizona va fer aquella nit.

En política hi ha formes i formes. I la seva manera d’acceptar la derrota i felicitar al guanyador és un exemple que molts haurien de seguir.

Article

Els secrets de la campanya Obama

Passa alguna cosa molt estranya a casa nostra quan aterra un assessor d’Obama: capta tota l’atenció mediàtica i se li dediquen grans espais en els mitjans. I no és per a menys, perquè la campanya que va fer del senador d’Illinois, president dels Estats Units ha marcat un abans i un després.

Podria dir que no entenc l’enrenou amb tots els assessors del president, però mentiría: és comprensible. Ho és, perquè crec que sentim una sana enveja en veure com una campanya electoral pot pivotar única i exclusivament en la gent. Perquè no estem acostumats a ser la part central del debat polític.

Mentre escoltava a Harfoush reflexionava sobre el que estava dient a les persones a qui dirigia la seva intervenció. La nostra manera de participar en la política no s’assembla, ni mínimament, a aquest miracle participatiu aconseguit en la campanya de les presidencials de 2008. Cada anècdota que explicava, amagada en els 13 milions de correus enviats des Obama for America, dibuixava somriures i aixecava admiració. A mi m’ha fet tornar a la màgica nit del 4 de novembre, un moment que vaig intentar relatar en aquest post. Curiosament amb el mateix títol que el seu llibre.

Suposo que entre les persones que omplien l’auditori de l’històric edifici de Telefónica, es barrejava aquest sentiment d’enveja i la pregunta inevitable, com podem fer alguna cosa semblant aquí? I la resposta de Harfoush és la clau: no hem de tenir por al mitjà. Només són persones parlant amb persones.

La campanya d’Obama, la online i la offline, ens ha ensenyat moltes coses. Potser ha arribat el moment de no sorprendre’ns davant la visita dels artesans d’aquesta campanya i mostrar més interès en què podem canviar de les nostres. Com passar del cara a cara Rajoy vs. Zapatero basat en el jo, jo i jo a campanyes que parlin de nosaltres. Com passar d’una estèril campanya a les europees a sentir la necessitat de participar en el procés perquè algú escolta.

I aquest camí haurà teixir-se aquí, a la xarxa. Aprenent d’Harfoush, però també de les campanyes de grassroots, l’ús d’elements emocionals i, posats a demanar, de candidats que ens facin partícips del seu repte.

Article

En 5 minuts

En només 5 minuts, el 19 ponents que avui han matinat per estar al Centre Internacional de Premsa, la campanya d’Obama s’ha analitzat amb una visió de 360º. Des de les fortaleses d’Obama a la web Change.gov. Passant pel canvi d’arquetip, el relat, l’estratègia, David Axelrod… Ja sabeu quins eren els ponents, com vam anunciar.

Amb una sala plena i amb la satisfacció de veure com els assistents, que també han matinat, en gaudeixen.

Demà us faré un anàlisi més profund. Us deixo la meva presentació.

 

La Força del WE

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: medrán comunicació)

Gràcies a tots!

Article

Una campanya en vídeos: la convenció republicana

La primera setmana de setembre va confirmar el què tots sabíem des de feia mesos: que John McCain seria nomenat candidat del partit de l’elefant per defensar un tercer mandat a la Casa Blanca. A continuació, trobareu els discursos de John McCain, la sorpresa Sarah Palin, Cindy McCain, George Bush, Laura Bush, Joe Liebermann i el vídeo introductori del senador d’Arizona.

Article

Una campanya en vídeos: la Convenció Demòcrata

La tradició diu que el partit que no està al poder celebra la seva convenció abans. D’aquesta manera, la darrera setmana d’agost Denver va allotjar la festa dels demòcrates, que ens va deixar un bon grapat de bons discursos…

Acceptació de Barack Obama

Acceptació de Joe Biden

Discurs del President Clinton

Discurs de Hillary Clinton

Discurs de Michelle Obama

Discurs d’Al Gore

Article

La victòria d’Obama, a examen

Barack Obama era un jove senador d’Illinois que estava al bell mig de la seva primera legislatura a la cambra alta americana. El color de la seva pell i el seu nom delataven que era hereu d’una història diferent. Les seves idees, defensades amb una punyent retòrica, ens mostraven que era un polític diferent. Tan diferent que només una persona amb aquests atributs podia cometre la bogeria de, quan amb poc més de 300 dies al càrrec, anuncià que era candidat a la presidència dels Estats Units.

La resta de la història ja és prou coneguda per tots: el jove senador d’Illinois es convertí en un jove president-electe, que guanyà unes eleccions amb més de 66 milions de vots i 365 vots electorals. Es convertí en un fenòmen de masses i esperança que recorregué el país sencer i la seva ona expansiva remogué la política arreu del món. I tot això ho va fer amb la bandera de l’esperança i el canvi.

La pregunta, doncs, és obligada. Per què un personatge polític tan allunyat de les tradicionals estadístiques, aconsegueix trencar-les? Perquè Barack Obama arriba a la presidència dels Estats Units? I per què no ho fa un candidat tant, a priori, perfecte com John McCain? A aquesta pregunta va donar resposta el seminari celebrat dijous passat a Madrid. El VII Seminari de MAS Consulting va aplegar ICADE a persones que van treballar pel mateix objectiu, però en bàndols diferents. Assessors de McCain i Obama, com Greg Pinelo, Mike Hudome, César Martínez o Ravi Singh.

La resposta a la pregunta és tan difícil com saber què va ser primer, si l’ou o la gallina. Però després de la desfilada de primeres espases del món de la comunicació política, podem establir algunes conclusions. Bé, de fet, em quedo amb una de sola: el poder de la marca.

Obama va saber crear una marca que tenia tots els atributs per vèncer, sobretot perquè era una marca que era la solució perfecta a un context polític i social molt determinat: una administració republicana amb els índexs d’acceptació més baixos mai vistos, dues guerres en marxa i una crisi econòmica greu. Davant d’això, una marca que és nova, que promou el canvi a través de l’esperança, és infalible.

A més, les estadístiques a vegades són clares: en els darrers 50 anys cap partit ha estat més de dos mandats seguits al poder. Els republicans, amb la marca presentada, poc podien fer… tot i que menys haguéssin fet amb la resta de candidats que van caure a les primàries.

La clau ha estat que aquesta marca Obama ha fet que un sector tradicionalment abstencionista, participi. Els ha parlat directament. I a sobre, ha rebut votants que els republicans havien expulsat de la seva àrea d’influència amb un discurs antiinmigració dur, molt dur: el vot hispà.

Aquesta marca ha usat els mitjans de comunicació que avui utilitza la gent: ha fet d’internet el mitjà per difondre la seva marca i aconseguir apuntalar dos sectors clau en qualsevol campanya nord-americana: el fundraising i l’acció de milions de voluntaris. O sigui, diners i gent que mobilitzi a altra gent a votar.

Quan una marca emociona, els seus resultats són millors. Són moltes les empreses que han entès aquesta part (en els propers dies us parlaré del llibre “La empresa sensual”), i la marca Obama ha aconseguit uns resultats mai vistos en un jove senador que lluita per la presidència en el seu primer periple a Washington.

A continuació trobareu links a altres articles i links que parlen del seminari que MAS Consulting va organitzar amb un èxit en la participació i en la qualitat dels seus ponents. Una visió del seminari que podeu trobar en aquests enllaços:

La Gaceta

El País

PR Noticias

ABC

ADN

Article

2008: la campanya de transició

Si algú tenia alguna mena de dubte sobre la importància d’internet a l’hora de dissenyar una campanya electoral, que miri el resultat de les eleccions nord-americanes. Si algú creia que això d’internet era una cosa passatgera, poc útil per plantejar campanyes en què es demana el vot, que miri qui serà el president dels Estats Units a partir del dia 20 de gener. Si algú creia que a internet només hi ha porno, votants massa joves i que és un risc per al candidats i partit, que miri el què ha passat a Estats Units.

Comencen a existir veus que afirmen que la importància del mitjà és comparable a la que va tenir la televisió a les eleccions de 1960, especialment en el debat entre Nixon i Kennedy d’aquella elecció. Aquí ho hem defensat àmpliament en el darrer any d’existència d’aquest bloc. Però ja no és una bogeria sostenir això, al contrari, això no ha fet res més que començar. Internet ha vingut per canviar les campanyes electorals. Ho ha fet per quedar-se una temporada, per molt que alguns polítics i assessors no s’ho creguin (i no cal tenir 60 anys per a no creure-hi).

Els números a Estats Units són ja una conclusió per si sola: Obama ha tingut més de 20.000 grups de suport, 2.300.000 voluntaris on-line, milers de blocs, contingut realitzat pels usuaris que han enriquit la seva campanya… En paraules d’un dels responsables del Partit Republicà, 2008 és la campanya de transició.

Obama ha estat l’autèntic vencedor d’aquesta campanya. Es calcula que només el 36% dels usuaris va votar per McCain, deixant un marge ben gran entre els dos senadors. Si atenem al finançament de la campanya, les magnituds són impressionants: Obama ha trobat a la xarxa la manera de finançar una campanya a la que li ha calgut molts ingressos. El secret? Centrar-se en donacions petites, 10, 20 o 30 dòlars de persones que tradicionalment no han participat en política i ho ha fet a través de l’ús de correus electrònics.

Els números d’aquesta campanya serviran per aquesta campanya, només el futur ens dirà si elecció rere elecció s’aniran batent rècords com aquest. No obstant, hi ha una cosa que ha canviat i que atendre a aquesta qüestió serà central per al futur de les campanyes: les campanyes ja no les dirigeix el candidat (o el partit, a casa nostra), a partir d’ara ho farà la gent. Caldrà veure quins efectes tindrà això sobre l’agenda política, i el més important, quina serà la reacció dels mitjans.

Una altra qüestió que no trigarem a resoldre serà el paper que jugarà aquest capital que Obama ha aconseguit durant el mandat. La xarxa creada, el moviment que ha fet d’internet el seu mitjà de combat, què fara durant els propers quatre anys?  De moment, les decisions preses ens fan creure que jugarà un paper important. La web creada pel període de transició n’és el vaixell insígnia. Change.gov inclou els temes principals, notícies… i un espai de participació per a que tothom expliqui com ha sentit el canvi. Tot un canvi, és evident. El segon, a partir d’ara Obama farà un vídeo setmanal que se sumen al discurs radiat dels dissabtes.

Caldrà estar atents, perquè l’onada de canvi es preveu forta. Memorable. No parlo de polítiques, sinó de l’ús d’un mitjà que més que mai, és el missatge.

Més informació:

César Calderón

Article

VII Seminari MAS Consulting

El proper dijous 20 de novembre l’empresa MAS Consulting organitza el seu VII Seminari, que estarà centrat enguany en l’anàlisi a la recent camapanya electoral nord-americana. Els cursos que organitza aquesta firma amb presència a Espanya, Mèxic i Estats Units, són molt coneguts arreu per la seva qualitat i l’assistència sempre de primeres espases del món de la comunicació política.

Aquest any no podia ser menys. A dia d’avui podem llegir al bloc de la companyia algunes de les persones que ja han confirmat la seva assistència: Javier Izurieta Professor de la George Washington University i analista de CNN, Greg Pinelo, assessor de campanya de Barack Obama i soci de GMMB, Mike Hudome, responsable de publicitat de la campanya McCain-Palin 08, Ravi Sighn, President d’ElectionMall,  César Martínez, membre de l’equip de vot hispà de John McCain o Daniel Ureña, Soci-Director de MAS Consulting España

Ahir al mateix bloc s’hi penjaven el nom de les cinc persones que han rebut una beca per a l’assistència al curs. MAS Consulting beca des de fa anys a joves per a que puguin assistir als cursos, una iniciativa lloable que permet a molts joves compartir aquesta experiència acadèmica que és de les millors que es poden tenir al nostre país. Enguany MAS Consulting n’ha otorgat una a l’autor d’aquest bloc, i des d’aquí vull agraïr sincerament aquesta oportunitat. Així que la propera setmana ens veurem a Madrid!

Article

Yes we did!

Publicat avui a La Vanguardia:

La política a veces, muy pocas veces, nos lleva a las lágrimas. La política a veces, muy pocas veces, significa algo más que presupuestos, políticas públicas y trámites legislativos. La noche que vivió ayer Estados Unidos fue uno de esos pocos momentos.

El recuento de estados (recuerden que lo que importa en este país es tener 270 votos del colegio electoral) empezó tímidamente, dibujando una leve ventaja del senador de Arizona. Pero en poco tiempo Obama empezó a estar en cabeza y se fue adjudicando estados a un ritmo imparable. Virginia no acababa de decantarse por uno o por otro, pero tras las encuestas y el inicio del recuento de la mayoría de estados de la costa oeste, como California, algunas cadenas como CNN se atrevieron a titular lo que todo el mundo en esta tierra ya sabía: Obama es el nuevo presidente electo.

Lo que ocurrió tras este anuncio es algo que no se puede describir. La esperanza del cambio se contagiaba en una sala de Massachussets Avenue, donde los asistentes se abrazaban, reían, cantaban y saltaban a ritmo de cánticos como “Yes we can!” o “Where is Joe?”, por el famoso fontanero de la campaña de McCain.

El discurso del senador republicano se escuchó en medio de un gran silencio y admiración: ayer McCain gustó a más de uno. Y tras él, la espera del discurso de Obama se hizo larga. Un país entero necesitaba su ración de éxtasis y optimismo.

Obama se lanzó al atril (reforzado con grandes medidas de seguridad) acompañado de su esposa Michelle y las dos hijas del matrimonio. Los asistentes rompieron en ensordecedores aplausos que dieron paso a un ejercicio de religión laica, que es lo que despierta Barack Obama.

Obama se dirigió por primera vez como presidente electo del país más poderoso del mundo. Su rostro ya había cambiado: es el Presidente y se siente como tal. Tomó la palabra y cortó la respiración del país entero, incluidos muchos republicanos. Con una cadencia y un tono increíbles, con las palabras justas y con su “Yes we can!” acabando los versos, como si de plegarias al cielo se tratara, enarboló la bandera del cambio y la esperanza. Y a muchos de los que estábamos allí se nos quebró la voz y nos embargó la emoción. Llevándonos a la observación de imágenes imborrables, como las dos parejas de afro americanos que escucharon el discurso abrazados, las dos camareras que rompieron en llantos al escuchar a su presidente o la mujer del cabello rizado que no podía evitar ver como sus mejillas eran una cascada.

Lo posterior fue la búsqueda infructuosa de un taxi para acercarnos a la Casa Blanca. Allí se habían congregado centenares de personas que querían despedir a Bush mientras celebraban el resultado del cambio. Mejor que no pudiéramos coger un taxi: el cambio hacia allí nos permitió ver como ciudadanos de todas las razas celebraban en Chinatown el resultado. Como los coches no paraban de pitar, los policías sonreían francamente o como la noche de la tranquila Washington se rompía con el famoso grito de guerra.

Lo que nos esperaba en la Casa Blanca era algo único e histórico. Hombres, mujeres, niños y niñas. Negros, blancos, latinos y asiáticos. Todos, todos junto con un mismo deseo, con una misma esperanza y con una misma alegría: el presidente más mal valorado de la historia dará paso a una ola de cambio.

Las calles se cortaron espontáneamente, la gente caminaba abrazada, chocando los cinco con todo el que se prestara. Yes we can, sí podemos. En esa celebración inacabable estaba el resultado de la semilla diseminada 21 meses antes por Barack Obama, y era la manifestación más clara de esa América que no quiere a Bush, que no lo a querido nunca. Pero en América, país grande y rico en contrastes donde los haya, ayer no todo el mundo sentía la misma ilusión.

Pero para aquellos que tras 8 años y dos elecciones frustradas, por fin podían sentir que su bandera volvía a ondear con orgullo, la noche de ayer será inolvidable. Y para las personas que lo pudimos compartir, también. Porque si algo tiene esta elección es que ha traspasado fronteras, y ayer en la noche, madrugada en Europa, el mundo se hizo más pequeño, el mundo fue un pañuelo deseando una única cosa: el cambio.