Hijo de puta, hay que decirlo más

Ho deien a “La hora chanante”: hijo de puta, hay que decirlo más. I és que en veure la primera temporada de la sèrie de Netflix “House of Cards”, no he pogut evitar pensar-hi. Perquè aquesta és la història d’aquesta sèrie, la d’un gran fill de puta. Amb tots els seus ets i uts. Amb totes les seves dimensions. El personatge de Frank Underwood és un d’aquests polítics que es mouen al seu aire entre... Read More

La podrida classe política espanyola

  Que ens fotem. Que no s’arriba a final de mes amb 5.000€ de sou quan gairebé s’exigeix ​​una prova d’ADN per a que els que menys tenen cobrin 400€ de ajudes. Que la sortida a la crisi passa per posar casinos o parcs temàtics mentre es sagna a una classe mitjana en perill d’extinció. Dir A per guanyar eleccions i fer B sense ruboritzar-se. Ni demanar perdó. La classe política espanyola ni reflexiona, ni... Read More

Mor l’inventor del teleprompter

“Tonight, I can report to the American people and to the world, the United States has conducted an operation that killed Osama bin Laden”. El president Obama va dirigir aquestes paraules mirant als ulls dels teleespectadors. I ho va fer gràcies a un invent que va revolucionar la manera com les persones que es posaven davant d’una càmera comptaven les coses a l’audiència. Presentadors, actors, còmics i polítics van deixar... Read More

En tu fiesta me colé

Ja ho cantava Mecano, “No me invitó, pero yo fui”. I no es referien ni a Facebook ni a partits polítics. Però no puc deixar de cantar la cançó cada vegada que rebo una notificació d’aquesta xarxa social en el meu correu amb la invitació a un acte. O una petició d’amistat. Volen colar-se a la meva festa. Facebook és una xarxa privada, on cada usuari accepta amb qui vol estar connectat i amb qui no. La lògica és la connexió... Read More

La campanya a internet

El Telenotícies Vespre de TV3 va emetre ahir una peça sobre la campanya online en les eleccions catalanes que se celebraran aquest diumenge. Hi participo amb l’Antoni Gutiérrez-Rubí.  Read More

Entrevista al President del Parlament

“La gent pot entrar fins les mateixes entranyes del Parlament” El 17 de desembre de 2003 Ernest Benach era proclamat president del Parlament de Catalunya. Amb 43 anys, el reusenc es convertia en el 12è president del Parlament i tenia per davant una modernització i obertura de la cambra que poc podia imaginar el mateix dia que es convertia en la segona autoritat del país. El passat 28 de setembre en vam parlar d’això i més al seu despatx. Un... Read More

Als polítics els passarà el mateix

Diuen que Robert Fulton, l’inventor del vaixell de vapor, es va passejar per les corts de mitja Europa intentant captar l’atenció d’emperadors i monarques. Creia que el seu invent canviaria la manera de navegar i que els dirigents de la potències de l’època veurien en aquests nous vaixells, la millor manera de conquerir mars i mercats. El nord-americà va acabar a la França de Napoleó. L’imperi bullia tant com les... Read More

Quan Reagan va aconsellar Belén Esteban

El que es promet s’ha de complir. Després del post de política ficció sobre el salt a la política de  Belén Esteban, arriba aquesta reflexió. Avui la publico a La Vanguardia: Cuando Reagan aconsejó a Belén Esteban “Debes contar las cosas de manera simple. Que te entiendan.” “¿Y cómo se hace eso?” “Te contaré mi secreto: yo siempre imagino que hablo con mi viejo barbero de Santa Bárbara. Si Jack puede entenderlo, todo... Read More

Dones i homes i viceversa

El pentinat de Leire Pajín és un tema d’Estat. O ho sembla si prenem el pols, de forma completament allunyada de l’estadística i sense un càlcul mínimament seriós, a les converses que sorgeixen als llocs més variats. Aquest és el tema de discussió: el seu aspecte físic. La seva gestió? Sembla que això no té cabuda… I això, per què es dóna? És més rellevant l’aspecte de la senadora que el d’altres polítics... Read More

L’estrany cas del polític que sempre s’equivocaba

Quan Joan Clos va abandonar el ministeri d’Indústria per assumir el càrrec d’ambaixador d’Espanya a Turquia, les declaracions del nou titular del ministeri no van tornar a ser el mateix. Amb la seva marxa, els mitjans perdien al, potser, polític català que més lapsus era capaç de crear en les seves intervencions. Un maldestre del llenguatge que, ho creguin o no, no queia malament. Precisament, en un post anterior vèiem la... Read More

Pàgina següent »

Sobre aquest bloc

// Bloc d'Albert Medrán
/// Consultor de comunicació online
//// Millor bloc d'actualitat "Premis Blocs Catalunya 2008"