El coñazo del desfile
No em cansaré de repetir-ho mai: en comunicació cal ser creible. Sempre. I tot allò que fem i diem ha d’anar en la mateixa direcció, ja que si deixem espai per a la controvèrsia, no tindrem èxit, no podrem guanyar-nos la confiança de les persones que ens han de votar.
Si a la necessitat de ser creibles hi afegim el contacte amb una de les essències de la vida política com és la nació/pàtria, impera més que mai la necessitat de tenir el currículum completament net. Bàsicament perquè la pàtria és l’intangible més gran mai fabricat i si un líder apel·la a ella, la confiança és la base, l’essència.
Ahir Rajoy va tacar el seu currículum. Que consti: és comprensible que una persona cregui que assisitir a un acte llarg, feixuc i monòton en un dia de festa sigui un “conyàs”, però quan una persona ostenta un càrrec públic i pretén ser el cap de l’executiu, aquesta opinió és millor que no la faci pública.
Rajoy va ser víctima del gran mal dels polítics: els micròfons oberts, les declaracions sotto voce dites per no ser escoltades i un món connectat, amb multiplicitat de mitjans i completament en real time gràcies a internet. Deixarem per un altre dia la reflexió al voltant dels micròfons oberts…
Aquesta relliscada ha aportat un altre color a una desfilada grisa i una diada nacional espanyola deslluïda, tant pel temps com per l’absència del president Zapatero a la recepció del Rei a les acaballes de la desfilada i la negativa de la Casa Reial a acreditar als periodistes a l’acte. I l’absència de la majoria de presidents de les comunitats autònomes a Madrid.
Perquè la diada, en general, ha seguit la tònica de la resta d’anys: desfilada dels cossos militars, homenatges als caiguts en acte de servei, manifestacions feixistes a Barcelona i Tarragona, contramanifestacions independentistes, xiulades a Zapatero…
No obstant, la relliscada de Rajoy i el primer 12 d’octubre de la Ministra Chacón han estat les notes de novetat d’enguany. Però deixeu-me que torni a la credibilitat. Rajoy en porta dues de greus en poc més de dues setmanes. Primer va ser amb la factura de l’escola dels seus fills i ara amb això.
És greu, perquè destrossa la imatge basada en els valors que el líder conservador havia forjat. És greu perquè trenca un lligam de confiança amb els seus electors i possibles electors, almenys pel que fa referència a la pàtria.
Què ha passat entre els dos vídeos?:
2007
2008
Per molt que el PP reaccionés amb comunicats ahir a la tarda, i que González Pons afirmi que prou ha tingut Rajoy anant avui a la desfilada, molts espanyols no podran deixar de creure que algú mentia. I Blanco, ha apuntat el que calia dir.
Fem apostes. Què dirà demà Jiménez Losantos?
Consells per aconseguir visites a l’agost
Aquí us presento una petita recopilació de consells per fer que les visites al vostre bloc experimentin un increment més gran que el del
preu de les llimones. I si no funcionen, tranquils, la devolució dels 400€ tampoc ha funcionat i el país segueix en peu!1. Critica a la Família Reial:
Anasagasti va fer el boom l’estiu passat quan, des del seu bloc, va aixecar la seva veu que quedava amagada entre els seients del misteriós Senat. El seu post va generar rius de tinta i minuts de so a la premsa i ràdio nacional, a part de la resposta dels sectors més conservadors i, lògicament, de la classe política. Es recomana abstenir-se d’usar caricatures, insults o cremar pantalles; per evitar sentències judicials, multes i antecedents penals.Si no ets una personalitat pública, segurament no funcioni…
I és que aquests consells banals em porten a la reflexió que fèiem aquest matí amb el company
Gozzer: què els hi passa als polítics que quan arriba l’estiu se’ls escalfa el post? Caldrà ensenyar als polítics que cal ser responsable del què es diu a un bloc?Tots som responsables dels continguts dels nostres blocs, però encara més quan qui ho fa és una persona pública, que ens representa a totes i a tots i les opinions personals no es poden destriar sempre del què aquestes persones representen. I més quan s’enllacen materials de tercers que poden ser interpretats com a propis. Però la responsabilitat va més enllà dels continguts: quan un representant polític obre un bloc, generalment en campanya, ha d’entendre que no el pot deixar morir quan acaben les eleccions; el cementiri de blocs que el
Saül recull…Potser hauríem de començar a pensar en fer unes jornades sobre el tema.
Xavier, José Antonio, Carles, potser que ens ho miréssim i preparéssim uns slideshare i una ponència; jo m’hi apunto!¿Por qué no te callas?
Més enllà de si el Rei va fer bé o no, de si això és conseqüència de la política exterior de l’actual govern -com sosté el PP- o si ja era hora que algú parés els peus a Chávez -com sostenen algunes veus de la premsa-; en el post d’avui ens plantegem analitzar el què deia el llenguatge no verbal dels mandataris. Perquè el què deien cadascún d’ells ja va quedar prou clar. I de fet el seu llenguatge no verbal no fa res més que reforçar els seus missatges.
En primer lloc, s’oberva la impaciència del Rei durant la interrupció repetida de Chávez, abans fins i tot de la famosa frase “ ¿Por qué no te calla
El president del Govern acompanya el seu discurs amb un gest de la mà que expressa la seva intenció de rebaixar la tensió, acompanyat amb un to de veu tranquil. El to de veu de Joan Carles i la força del seu gest reforcen l’enuig i aporten força a la frase.
El greu incident ha deixat mostres evidents que passaran a la història. En aquest cas, l’aparició de la notícia a totes les edicions digitals de la premsa, a YouTube i a fòrums va generar un gran moviment de participació per parts dels usuaris que, als dos cantons de l’Atlàntic, donaven la seva opinió i el seu posicionament. La notícia es va encendre com la pólvora i es va propagar ràpidament arreu del món.
I és que no tots els dies es pot veure a un rei enfadat i en acció.
La reina visita el Parlament
El Regne Unit, amant de tradicions polítiques ancestrals on tot té un perquè i cada element de la política nacional forma part d’un complex engranatge forjat amb el pas del temps i el respecte a la tradició. La cerimònia d’avui, plagada de simbolisme, suposa l’inici del curs polític al Regne Unit mitjançant la lectura del discurs que el govern li prepara.
La cerimònia es duu a terme a la House of Lords, on hi assisteixen també els membres dels Comuns per seguir la lectura del discurs de la reina on destriarà les línies polítiques que seguirà el seu govern.
La reina viatja des de Buckingham en la carrosa irlandesa a galop de quatre cavalls i amb l’escorta del Household Cavalry. La reina és precedida pel transport de la Corona, custodiada a la Torre de Londres, usualment amb la carrossa de la Reina Alexandra. Abans que la reina arribi al Parlament, els guàrides de la reina inspeccionen els baixos del palau per evitar que hi hagi explosius, com quan Guy Fawkes va intentar un complot contra el rei el 4 de novembre de 1605.
Quan la reina arriba a palau, es posa la Corona i la capa; i va sempre vestida de blanc. La processó segueix per la galeria reial fins arribar a la Cambra dels Lords. Allà els esperen els Lords, vestits de gala, i els comuns, vestits de carrer.
La reina seurà al tro, el Duc d’Edimburg seu a la seva esquerra i, en cas que asisteixi el Príncep de Gal·les, seurà a la dreta de la sobirana com a hereu de la corona.
Quan la comitiva reial estigui situada, sempre sota un silenci sepulcral, el Lord Chancellor avança i posa el discurs a l’abast de la reina. El Lord mai donarà l’esquena a la Reina i extreurà el text d’una bossa de seda on ha estat esperant a ser llegit, sota una atenta custòdia. Però abans de ser llegit, els Comuns han d’acceptar que volen escoltar el què es llegirà. El ritual es completa amb el record del dret dels Comuns d’excloure a qui vulguin del Parlament; excepte els missatgers del sobirà. Llavors, aquest missatger (el Lord Great Chamberlain) anirà cap als Comuns, i trucarà a la porta tres cops. El guardià de la Cambra mirarà per la reixa per identificar-lo i només llavors la porta serà oberta.
Llavors se sentiran les paraules ‘Mr Speaker, The Queen commands this Honourable House to attend Her Majesty immediately in the House of Peers’.
No tots els diputats asisteixen al discurs: de fet no hi cabrien tots. Així que hi ha una representació de 250 membres que escoltaran l’alocució. Quan aquesta acabi, el curs polític es donarà per iniciat. Quan la reina acabi el discurs, es tornarà a guardar el discurs, i quana la sobirana s’aixequi tots els presents a la sala faran el mateix. La Reina marxarà, sense aplaudiments, i tornarà a palau.
Avui la reina ha obert el primer curs polític des que Gordon Brown és primer ministre. El primer discurs del govern que encapçala l’escocès, s’ha parlat de terrorisme, sanitat i educació, i suposo la intenció de Brown de recuperar la iniciativa política.
Podeu trobar més informació de la cerimònia a la pàgina web de la monarquia britànica, del Parlament i del 10 de Downing Street. Per cert, tres webs que són exemple de la importància que es dóna a internet a les illes britàniques. Només un detall, la web de la Reina es pot consultar en anglès, gal·lès i escocès. La pàgina de la Casa Reial espanyola, no es troba en cap llengua cooficial, i és molt menys completa i presenta un disseny pitjor que el de la cosina Elizabeth.
God save the Queen!
Vacances
Per aquí la barra de la dreta trobareu enllaç a les fotos del flickr sobre les vacances dels governants.
Des de Palma i la Familia Reial, al descans sant del Papa. Sense oblidar les mogudes vacances de Sarkozy als Estats Units (amb futura visita als Bush… en breu tornaran a menjar french fries als States), el bany de masses a la sempre roja Andalusia del matrimoni ZP o les sessions de footing i Harry Potter del premier italià Romano Prodi.
A Montilla el tenim a un poble de la costa de Granada, i els Consellers van agafant les vacances per torns. Ahir, sense anar més lluny, el meu tiet em trucava des de l’Empordà dient-me que havia vist al conseller Baltasar i a Jordi Hereu en banyador a la platja de Sant Pere Pescador. No he rebut foto des del seu blackberry…
En tot cas, proposo la creació d’un Camp David a la catalana. I que no sigui Queralbs.
El bloc tornarà aviat. De fet, potser la segona setmana de les meves vacances la passi a casa redactant la memòria del postgrau, que el deadline s’acosta de manera preocupant!
Bones vacances!
Anasagasti
Crec que el senador del PNB ha fet mèrits per ser-hi!
De fet, crec que fins ara en aquest país mai unes declaracions en un bloc havien tingut tant ressò. La primera polèmica 2.0?
