Quan la política es duu a la genètica
Manuel Bustos i Paco Bustos són germans. Al seu torn, són alcalde i regidor a Sabadell. Josep-Lluís Carod Rovira és el vicepresident de la Generalitat i el seu germà Apel·les és el delegat de la Generalitat a França. Pasqual Maragall va ser president de la Generalitat mentre el seu germà Ernest, avui conseller d’educació, era el secretari del govern. Lech i Jarosław Kaczyński van ser al mateix temps president i primer ministre de Polònia. Germans bessons. Només és nepotisme o venim marcats genèticament per tenir els mateixos valors polítics que els nostres germans?
La resposta a aquesta pregunta és complexa, amb un germà podem compartir moltes coses però no estem predestinats a compartir també la visió política del món. Això sí, el fet de compartir el mateix entorn familiar, escolar i social són determinants en el procés de socialització política. Així ho mostra nombrosa literatura i així es constata en l’experiència: més o menys es comparteixen certs valors polítics en el si de les nostres famílies. Des de la família de Leire Pajín a la dels Oreja. Passant per autèntiques dinasties polítiques com els Kennedy, els Bush o els Clinton.
No obstant això, què passa amb els bessons? En el primer paràgraf citàvem el cas dels germans Kaczyński, que amb ferri control i amb la seva visió conservadora de la vida i la política, es van fer famosos més enllà de les seves fronteres. Segons han revelat recents estudis de genètica, s’ha demostrat que hi ha actituds polítiques que s’hereten genèticament i que en el cas dels bessons, el 32% d’aquestes actituds es poden atribuir a l’herència. La dada pot ser sorprenent ja que part de la visió tradicional de la ciència política es referia al context en què un creix i es forma, no tant al propi funcionament del nostre cervell davant segons quines coses.
En el fons d’aquesta concepció hi ha la d’entendre que les nostres emocions juguen un paper més destacat en política del que creiem. Així, els nivells genètics de oxiticina o dopamina, que són molt importants per entendre les nostres decisions i reaccions, serien determinants per entendre perquè els Kaczyński no només comparteixen partit, sinó que també comparteixen ambicions.
Si bé els valors comparteixen, doncs, una explicació una mica més profunda del que s’esperava, el nepotisme també seguiria el mateix patró? Són els nostres gens els que ens porten a triar un germà abans que a una altra persona per un càrrec? Encara que no hi ha estudis sobre això, segurament algun tipus d’influència hi hagi. Potser no en la genètica, sinó en la gestió de certs components de la intel·ligència emocional, aspectes clau com l’empatia o la confiança d’algú proper per a un càrrec d’especial importància. Llegint la biografia de Pasqual Maragall podem entendre la seva relació amb Ernest, per exemple.
No obstant, no es prenguin això com a dogma. Segurament Leire Pajín hagués desitjat no compartir gens amb la seva mare aquesta setmana després que va passar a Benidorm. I els cosins Trinidad Jiménez i Alberto Ruiz-Gallardón comparteixen poc més que el fet d’haver estat rivals en unes eleccions per l’alcaldia de Madrid. Els gens són importants, encara que no estem davant d’una ciència exacta…



