I el guanyador del debat ha estat l’abstenció. Com ho serà el proper 7 de juny si les coses no canvien sorprenentment d’un dia per l’altre. Quan en un debat sobre les eleccions europees es parla més d’Espanya que d’una altra cosa, és símptoma que alguna cosa passa.

El que passa té una explicació senzilla: l’estratègia dels partits polítics és fer passar aquestes eleccions per una revàlida en clau de política interna, quan a Europa ens hi juguem molt. Què ens hi juguem? Tot el que no s’ha vist en el debat.

Té sentit en l’Europa de les llengües creure que a Espanya a algú se li prohibeix parlar en castellà? Té sentit parlar de les gestions populars del 11M o del Yak-42 en un debat sobre Europa? I Obama, què pinta en tot això?

Europa és un cúmul de conceptes complexos. Aquest tipus de debats encara ho fan més incomprensible per a la majoria de ciutadans. Algú hauria d’haver dit que els Fons de Cohesió no els negocia Espanya de forma unilateral. Algú hauria d’haver dit que d’Europa pot dependre que s’apliquin polítiques socials d’una manera o altra. Algú hauria d’haver explicat als ciutadans que Europa ha de jugar un paper fonamental en la crisi econòmica, i no el poc marge que tenen els països avui en dia.

És incomprensible demanar més Espanya en el si d’un organisme supranacional: és un contrasentit. A López Aguilar li ha faltat valentia per posar fre a algunes apreciacions del candidat popular, més que res perquè ell té un registre de vot del que ha defensat a Europa. I a Mayor Oreja li han sobrat els atacs personals a les aficions del candidat socialista. Però sobretot, ha sobrat una estructura de debat encotillada que no permet el debat i que té a moderadors que només controlen el temps. Algun dia els partits seran valents per a permetre un debat real?

Per a molts, aquest debat passarà a la història pel diàleg sord de dues persones que parlaven sobre Espanya quan havien de parlar d’Europa. D’un diàleg que va sonar a provincià, quan hauríem d’haver discutit què fem amb aquest gran monstre que ha de ser un líder mundial.

Per a molts, aquest debat va ser la confirmació que el 7 de juny és millor anar a la platja. La confirmació que la política està lluny de la gent, i que ni el millor entrenament amb entrada per a cada bloc pot moure un vot.

A mi no m’han convençut … I a tu?

Atenció al minut 4:56

El sector dels fruits secs (amb les crispetes al capdavant), refrescs, cerveses i derivats s’està fregant les mans i a la seva retina apareix el símbol de l’euro, com si parléssim del Tío Gilito. Aquesta setmana es preveu apassionant, de saló, sofà i televisió. Per la Champions, evidentment, perquè per la cita d’aquesta nit a TVE1 no crec que sigui…

Si arribats a aquest punt encara no saps de què parlo, tranquil, és normal. Formes part de la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes d’aquest país que, ja sigui per la seva fatiga europea, pel seu descontentament polític o perquè no entenen de què va la cosa, passen olímpicament de les eleccions europees.

Aquesta nit presenciem el primer debat electoral d’aquesta campanya electoral entre els candidats dels dos partits majoritaris, PSOE i PP. Juan Fernando López Aguilar i Jaime Mayor Oreja es veuran les cares a partir de les 10 del vespre. En uns dies se les tornaran a veure amb els altres candidats i, segurament, ho faran una tercera vegada a Antena 3.

De què debatran? Esperem que dels seus projectes per a Europa. De la seva visió sobre la Unió, de com les seves veus i els seus vots poden influir en el procés de presa de decisió que més ens afecta. Però a vistes de l’estratègia electoral d’uns i altres, dubto molt que vegem això.

La realitat dels debats, de fet, aconsellaria parlar de tot menys d’Europa. Si pocs són ja els interessats per aquesta cursa electoral, debatre sobre conceptes massa allunyats semblaria ser la pitjor manera possible d’esgarrapar vots. Encara que aquest sigui precisament un dels mals que més acucia la idea d’Europa. Però és més: si poc es convenç en un debat, si poc vot es mou en un debat, per a què aventurar-se a perdre’l en debats intel·ligibles?

Al sector dels fruits secs, els refrescos i les cerveses més els val esperar que dimecres siguin molts els llars que posin la televisió per seguir un esdeveniment que deixarà els carrers desertes, perquè avui potser el que quedi desert siguin els menjadors de mig país.

Clar que si el debat fos amb aquest personatge, potser batriem rècords d’audiència. Com amb en Chiquiliquatre…

No he pogut estar avui a Vistalegre, encara que hi havia d’anar. Però si hi ha alguna cosa que les noves tecnologies posen al nostre abast és la capacitat de seguir actes que fa només uns anys arribaven pels talls de 30 segons a la televisió o assistint a ells personalment.

El 2 de maig de 1879 es fundava a la cèntrica taverna madrilenya Casa Labra el partit polític més antic d’Espanya, el PSOE. El partit que, segons ha expressat avui el president Zapatero és “el més antic de tots, però el més jove de tots”. Amb la celebració d’aquest aniversari de fons, el partit ha donat el tret de sortida a la precampanya de les eleccions del proper 7 de juny.

Vistalegre, el temple que en els darrers anys ha servit per a “celebrar victòries i preparar victòries” segons va expressar Zapatero, ha reunit a més de 20.000 ànimes entregades, especialment amb el nou heroi del socialisme espanyol, el lehendakari Patxi López.

Cartell de les grans ocasions, amb el president Zapatero, el Lehendakari López, el vicepresident Chaves i el candidat Juan Fernando López Aguilar, a més de Leire Pajín i Tomás Gómez.

L’acte de Vistalegre ha estat la gran catarsi col·lectiva que el PSOE necessita per encarar una campanya que es planteja difícil. Difícil, per la possibilitat d’estar davant d’un canvi de cicle electoral si el PSOE perd aquestes eleccions. I difícil perquè es preveu una elevada abstenció.

Europa ha estat protagonista durant la primera part del míting, no així durant la segona, en què Chaves ha dirigit una dura arenga contra el Partit Popular i els casos de corrupció que estan assetja el principal partit de l’oposició. El vicepresident ha afirmat que “a la política no es ve a lluir vestits de luxe”.

Patxi López, per la seva banda, ha realitzat un emocionant relat del canvi a Euskadi i ha homenatjat als socialistes assassinats per ETA. Zapatero va concloure l’acte agraint a Patxi seu lideratge en el País Basc i va recollir l’experiència del jurament de Gernika al repassar amb un “en peu” repetit diverses vegades, citant la història i els valors del PSOE, aterrant el seu discurs en la situació política actual.

L’acte ha deixat, al seu torn, alguns detalls interessants. La imatge del palau absolutament ple és un missatge en tota regla de la capacitat mobilitzadora del PSOE. Escenografia acurada i moderna, com és habitual en el partit. Hem vist un excel·lent discurs ordenat del candidat López Aguilar, que ha estat tancat abruptament per l’entrada en escena de Chaves. Chaves ha tret a relluir per analogia les capacitats oratòries de López Aguilar.

Magdalena Álvarez, candidata a les eleccions europees, ha estat estratègicament situada després dels oradors. I les casualitats d’armari han volgut que Patxi López i Alfredo Pérez Rubalcaba lluissin camises similars. I tot això regat per l’himne socialista, l’ària de la Rosa i confeti vermell i blanc, per a una festa socialista en un dia gris a Madrid.