La fi de l’homofòbia

En Max és un nadó preciós. No vaig poder evitar emocionar-me al veure aquesta coseta tan petita. Tan fràgil i tan fort. Tan ple de vida… encara que dormi com un tronc. No vaig poder evitar emocionar-me quan el vaig tenir en braços. Ell és el nostre futur. Una nova oportunitat per creure que les coses no només poden ser millors, sinó que seran millors. El Max té la sort de tenir una família que l’estima. Una llar en el qual serà... Read More

Molt orgullosos

Vaig tenir la sort de viure una experiència teatral meravellosa un diumenge d’hivern al Teatro Español. El text de Moisès Kaufman recollia la història. La de Matthew i la dels seus veïns. La d’aquells que veien en la seva mort el terrible crim per odi i dels que ho justificaven. Una obra que et colpeja el cor, el deixa sec de llàgrimes i et rebrega el cervell. Orgullosos? Sí, clar que sí. Per molt que en no pocs menjadors s’escolti... Read More

“Tu pots curar-te, marica”

Duran i Lleida és un home exquisit. Elegant, educat, cortès i responsable. Cultiva la seva imatge i coneix a la perfecció què comunica quan no diu res. Sap que és el fill que totes les mares pensionistes voldrien tenir. Vesteix bé. De fet, és un dels polítics que millor vesteix. Una cosa que agrada molt al elector: esperem veure en els nostres polítics pulcritud. Tant en el vestit com en les formes. I el líder d’Unió les cuida. Encara... Read More