I a Catalunya -presumptament- també hi havia xoriços
La corrupció s’ha convertit en un bumerang per al PSC. Potser per allò del “digues de què presumeixes i et diré el que et manca”, quan va saltar la notícia de la detenció de l’alcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet, tots teníem a Nicaragua en el punt de mira. Però sens dubte, el fet que Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, antics alts càrrecs de governs de Jordi Pujol -el primer secretari del govern i el segon... Read More
Els polítics fan teatre
Era difícil saber on acabava la política i començava la faràndula Els polítics, com els bons actors, han d’enfrontar-se a grans audiències. Els polítics, com els bons actors, interpreten un paper que vol ser el més que convincent. Mentre que uns volen el sentit homenatge del seu públic amb un gran aplaudiment, els altres busquen el suport necessari per guanyar unes eleccions i convertir-se en governants. Potser per les seves similituds,... Read More
Qui mana al PP?
Ricardo Costa ha posat en evidència a Mariano Rajoy com poques persones han fet en els darrers anys. Ahir el castellonenc va ser el director d’una estranya posada en escena que manté en suspens a gran part del país. Costa va jugar molt bé les seves cartes i va demostrar això que la venjança és un plat que se serveix fred. El seu retir pel Camí de Sant Jaume li ha permès ser el narrador d’una gran història que tindrà efectes... Read More
La factura pendent de Rajoy
Fa algun temps, quan la construcció encara vivia el seu moment àlgid i els anuncis a la ràdio els protagonitzaven empreses auxiliars d’aquest sector, una coneguda marca oferia les bondats dels seus sistemes d’aïllament de teulats. Sistemes per sota les teules per evitar filtracions, per aguantar el xàfec… Els haurà instal·lat el PP a la seva seu central a Génova 13? La tempesta no ha esclatat, ja fa massa temps que plou... Read More
El gest contundent de Camps
Encara que no ho tinguem present, el tacte té un paper important en política. No som conscients, ja que no solem tenir l’ocasió de parlar directament amb els nostres representants, cara a cara, donar la mà o observar si el discurs de preocupació per la crisi l’acompanya amb algun gest de recolliment i comprensió. Tot i això, el llenguatge polític està ple d’expressions que ens evoquen a aquest vital sentit. Coincidim en... Read More
El PP comparteix assessor amb Belén Esteban?
Rajoy comparteix assessor amb Belén Esteban. N’estic convençut. Només així es pot entendre que tant el PP com l’Esteban hagin iniciat aquest estiu una estratègia d’allò més esperpèntica per captar l’atenció dels mitjans: i ho han aconseguit. Poc importa a costa de què, però ho han aconseguit. No és casual ni fortuït que la rocambolesca teoria de la inquisició al principal partit de l’oposició aparegui... Read More
El dia que Camps no va ser Nixon
I els que no són ni del PP ni del PSOE, què? Aquesta és la pregunta que em faig després de l’allau de reaccions a la decisió del TSJV d’arxivar la causa per suborn contra Francisco Camps. Què passa amb ells? Arribo a aquest punt perquè el que podem aprendre del que ha passat durant aquests mesos són diverses coses, però totes ens porten a un mateix punt, la importància de les percepcions. La nostra manera de rebre, elaborar... Read More
Anxoves a la biblioteca presidencial
Les declaracions de Rita Barberá han donat lloc a tot tipus de comentaris i han alimentat desenes de tertúlies: està acceptant que Camps va rebre regals al equiparar amb les anxoves que va rebre Zapatero de mans del president de Cantàbria? O la comparació no arriba a tant? En tot cas, la comparació és molt desafortunada, independentment del que volgués dir. En el debat ja s’ha introduït el primer anàlisi mencionat: l’acceptació... Read More
Si ets partidari de Camps, el teu cervell t’ordenarà que el votis
En algun punt del camí es van unir els vestits de sastre i les belles noies de televisió. El algun punt, un valencià, un milanès i un txec van compartir el focus d’atenció de la opinió pública. En algun moment, el fil i les agulles es van barrejar amb el xampany i les madures ereccions. Aquell moment va unir les històries de Silvio Berlusconi i Francisco Camps, i per capricis del destí, tots dos van tenir el mateix resultat: salvats... Read More
La resurecció de Rajoy. L’òbit de Brown
“La política és l’únic lloc on els morts ressusciten”. Aquesta frase ens va acompanyar durant tota la carrera. El seu autor, el professor Pich, d’història. I sembla que la història torna a complir-se: quan es celebra un any del congrés que el PP va celebrar a València, Rajoy està més viu que mai. Crec que s’equivoquen a Ferraz quan afirmen sense pudor que la victòria del PP a les europees i la recuperació... Read More
Comentaris recents