Discurs d’acceptació de Barack Obama
Obama es presenta
El candidat no trepitja la convenció fins aquest moment, encara que en aquesta ocasió Barack Obama va sorprendre al món amb una visita al moment d’acceptació de la nominació del candidat a Vice President Joe Biden.
El discurs es produeix després d’un vídeo de presentació que sol comptar amb el fil conductor d’un amic, familiar o la parella. Ahir l’acte estelar de Barack Obama a Denver començà amb aquest impressionant vídeo.
Gaudiu-lo.
It’s enough (II)
Obama ha demostrat en aquest discurs que no és només retòrica. Ha aconseguit baixar el seu “Change we can believe in” a propostes concretes per revertir la situació de crisi en la que es troba el país. Retinguem això de la crisi, perquè si bé en Pau Canaleta no s’equivoca en aquest post, cal tenir en compte el context. I el context ara és de crisi.
Obama s’ha postul·lat en aquest discurs com un digne candidat a president. El punt culminant a uns dies de reconstrucció de l’esperit i la força del Partit Demòcrata. L’empenta que molts necessitaven per encarar el tram final de les eleccions presidencials.
Obama pinta escenaris amb la seva veu. Històries que formen el seu relat. Juga a la contraposició, sap crear visions que exemplifiquen el contrast brutal entre Obama i McCain. I arriba a un punt essencial: Amèrica necessita un president amb idees del futur i no del passat; curiosa manera de dir-li vell a McCain.
I el discurs és una autèntica ametralladora contra McCain. Si pot ser, acompanyat de l’etiqueta McCain-Bush. Mentre ho fa, deixa ben clar que ell es presenta per ser comandant en cap, per si algú en tenia dubtes. I desgrana les seves propostes en política exterior.
El seu joc discursiu arriba al clímax i a la sofisticació màxima quan es presenta com el president que pot reconstruir ponts entre els demòcrates i els republicans. Amb frases al estil “no ens posarem d’acord amb la segona esmena, però si que escombrarem junts el país de delinqüents”. Es posa a una alçada moral difícil d’igualar. Arriba al centre de la qüestió: els efectes de la política i l’odi bipartidista.
Triga en intentar-ho amb un altre dels missatges clau: aquesta elecció no és sobre Obama, encara que la majoria dels votants creuen que sí. S’ha demorat en el temps, quan segurament ja hi ha menys espectadors seguint aquest complet discurs.
Les imatges d’un estadi ple a vessar són impressionants. Les cares d’orgasme dels espectadors són impagables. Podrà un home de 70 anys generar la mateixa il·lusió entre els seus? Arriba la cita a Martin Luther King, que arrenca amb passió aplaudiments.
El missatge final és clar: America, we cannot turn back. Apoteòsic final, mentre el públic esclata en aplaudiments, plors i balls. Una barreja orgàsmica mentre el candidat aplaudeix i saluda. Les imatges impressionen. Michelle i les dues filles abraen al pare i marit al so de la música, mentre als espectadors els hi brillen els ulls.
Són la imatge clara d’una nova Amèrica. La pregunta és si Amèrica, en la seva majoria, voldrà canviar.
Biden s’acosta a Obama, confetti, banderes i cintes amb els colors de la bandera. El ticket s’abraça i saluda. I la música amb tocs patriòtics ens deixa enrere U2 per transportar-nos a l’èpica de Hollywood. Són ja quasi cinc minuts d’aplaudiments. I la pirotècnia es fa present.
I amb això, cal tornar al llit. En Vicent em pregunta si la vetlla ha valgut la pena. Molt. Molt.
It is enough (I)
La primera vegada que vaig veure un vídeo d’acceptació d’un candidat va ser a la sala del ICPS quan en Gabriel Colomé ens passà el moment en què Al Gore acceptava la seva nominació. Un vídeo diferent, però no massa llunyà del que Obama ha presentat aquesta nit.
Obama apareix tan elegant com sempre. Americana a mida, perfecte, ajustada, accentuant la seva joventut i sensualitat. Se’l veu atlètic. Elegant amb la seva camisa blanca i la seva corbata vermella. Vesteix amb la bandera dels Estats Units i s’han curat en no posar-lo en un fons blau. Bandera al fons. Parla amb seguretat mentre agraeix la contribució de Hillary i Bil Clinton, Joe Biden i Michelle Obama.
Obama parla de la generació que fa coses per la següent generació. Un cop evident contra el seu contrincant, amb una edat massa avançada per representar un canvi. Evoca a la fundació del país i assegura que ell i la seva candidatura pot fer els canvis que la propera generació necessita.
I apareix George Bush. Perquè el discurs d’aquesta nit va d’això: els americans mereixen un país millor que el què el texà ha creat.
I la CNN ens ofereix imatges de Times Square a NY, de Columbia a Maryland o California.
Obama colpeja amb el missatge central del seu discurs: ja n’hi ha prou. Els esforços de la campanya del senador d’Illinois aniran a partir d’ara a accentuar la continuitat del senador McCain sobre les polítiques de Bush, tal i com han fet els Clinton, Biden, Gore i altres demòcrates que han alçat la seva veu durant la convenció.
Retinguin aquesta dada perquè la sentiran molt: John McCain ha votat el 90% de les vegades a favor de polítiques del president Bush.
Obama és conscient del moment crucial que està vivint i de l’atenció que té en aquest moment, tal i com hem comentat aquí, per això crema molta pólvora en el seu discurs. Amb una defensa forta i clara de les polítiques socials ataca a McCain i deixa ben clar que per solucionar problemes reals és que es presenta a President dels Estats Units.
Obama es lliga amb els èxits econòmics de la gestió de Bill Clinton. Obama es fa hereu de Bill Clinton, la millor targeta de visita d’un candidat demòcrata. I parla d’economia, que és l’issue que sap que ha de jugar si vol guanyar. I d’impostos.
No són només 75.000 ànimes
En poc més de 25 minuts Barack Obama s’adreçarà a les 75.000 persones que a hores d’ara esperen amb impaciència el seu torn a l’estadi Invesco de Denver, Colorado. Però són moltes més les persones que esperen les seves paraules arreu del país. I del món sencer.
Sense anar més lluny, a casa nostra en Vicent Martínez o el César Calderón m’acompanyen en aquesta espera amb els seus comentaris a Twitter.
Sona el “Born in the USA” de Bruce Springsteen a l’estadi. La campanya del senador d’Illinois ha decidit crear un cami creuat entre JFK i Martin Luther King, dues figures cabdals de la història americana i de la història del Partit Demòcrata. El malaurat president fou el darrer demòcrata en moure aquest moment de la nominació fora de la seu de la Convenció. En aquell llunyà 1960 el Coliseu de Los Angeles i els seus 80.000 espectadors van ser testimonis del sí del primer president catòlic dels Estats Units.
Avui, els 75.000 espectadors del Invesco veuran el sí del primer candidat afro americà de la història de l’antiga colònia britànica.
Però la seva audiència arriba a nivells mai imaginats. La CNN ens dóna imatges de festes i concentracions arreu del país per veure aquest moment històric. I gràcies a les noves tecnologies de la informació, milions de persones segueixen el moment en directe arreu del món. I milions de persones veuran les imatges d’aquí a unes hores.
El títol del què ens espera és clar: amb 8 anys ja n’hi ha prou. Obama té ara el seu primer gran moment d’atenció. Ara l’escolten de veritat milions de votants, ara ha de deixar clar que aquestes eleccions no van sobre ell. No van sobre ell i la seva primera candidatura afro americana a la presidència. Si aconsegueix enviar el missatge del canvi, el missatge de prou polítiques Bush, si aconsegueix fer clar a l’electorat americà que les polítiques de McCain no difereixen de Bush, aconseguirà fer un bon cop.
I caldrà esperar als moviments de McCain, que no anunciarà el seu vicepresident avui, però que ho podria fer demà…
Comença el joc de veritat. I començarà amb el vídeo d’Obama i les seves paraules al món, però sobretot als votants que han de decidir.
La Convenció Demòcrata: catarsi col·lectiva
Les enquestes no eren bones: Obama empatava o estava per sota de McCain segons les mostres. Hillary Clinton amenaçava amb posar un punt amarg a la festa demòcrata. I la idea que Obama és una celebritat i no un personatge preparat per governar es començava a instal·lar també a les files demòcrates.
Però els globus, la música, la festa, els discursos i l’espectacle han obrat per crear un autèntic esperit de Denver. L’esperit que, amb la decisió de Hillary de cedir els seus delegats a Obama ha aconseguit que Barack Obama sigui elegit per aclamació candidat a la presidència dels Estats Units, així com el seu candidat a vicepresident, Joe Biden.
Biden ha reforçat una vulnerabilitat d’Obama: la inexperiència i la manca de credibilitat en política exterior. Precisament, amb una persona que té un relat personal d’esforç i superació (sense detenció al Vietnam però amb una història prou tràgica també) i que ha treballat estretament amb John McCain. De fet, alguns l’han anonemat l’equivalent de McCain al Partit Demòcrata.
I la candidatura s’ha recolzat en un impressionant discurs de Bill Clinton, un autèntic mag de les paraules. Sense telepromter, amb algunes notes; amb el ritme que ell sap imprimir ha donat una autèntica lliçó de perquè Obama ha de ser president dels Estats Units. Perquè pot donar millor resposta als grans reptes de la nostra societat: desigualtat, inseguretat i canvi climàtic.
La nit d’ahir a Denver va ser una autèntica càrrega de moral per als demòcrates de cara al darrer sprint de la carrera presidencial; precisament la més dura. La nit d’ahir va ser la posada en escena més fidel de la contraposició entre els demòcrates i els republicans. I ahir la nit va tenir una gran sorpresa: l’aparició de Barack Obama quan Joe Biden acceptà la seva nominació. Una cosa fora de guió: els candidats a president mai apareixen per la Convenció abans del seu acte de presentació, amb un vídeo anterior sobre la seva vida. Sense cap mena de dubte, el canvi també es veu en aquests petits detalls.
Ara és el torn d’Obama. El seu torn per encendre les butaques de la Convenció i donar la força i l’esperit als seus seguidors arreu del país. De fer funcionar aquesta catarsi col·lectiva després de només 4 presidents demòcrates en els darrers 50 anys i les derrotes de 2000 i 2004.
I també serà el torn de la Convenció Republicana. I del anunci, previsiblement demà, del seu candidat o candidata a vicepresident, amb l’objectiu d’apaivagar l’impacte d’aquesta Convenció Demòcrata… ens mantindrem atents.
