Aquest divendres vam mantenir una interessant conversa al màster en Màrqueting Polític de l’ICPS-UAB. Em van convidar a donar una classe a la que vaig tenir la poca vergonya de titular “Ai Karmele! Internet més enllà dels frikis “. Encara que després de la primera diapositiva, ni Karmele ni els frikis van aparèixer per enlloc…

Durant prop de quatre hores de classe vam poder iniciar el recorregut en la importància d’Internet com a mitjà estratègic per acabar topant-nos amb un decàleg de passos imprescindibles per trobar una bona estratègia de comunicació política online i executar-la correctament.

En el camí, ens vam aturar en les diferents maneres d’actuar i participar, què comporta cada espai i, sobretot, en els nous rols que els actors estan desenvolupant. De fet, la classe s’inscrivia en el mòdul d’actors i observar com els polítics, els partits, els militants i les administracions han de fer front a un autèntic canvi de model tenia el seu interès. Així, el polític conversador, el polític altaveu… el que no ha entès res i el que segueix sense entendre-ho van fer acte de presència.

Espero que els consells que em va donar un autèntic mestre com Iván Pino servissin per a què, els que per un dia van ser els meus alumnes, pensessin que la sessió va merèixer la pena i puguin aplicar-la una mica en les seves experiències professionals.

Comunicació política online. Va ser un autèntic plaer debatre aquestes i altres qüestions, des entusiastes fins escèptiques, amb una classe molt activa i ben desperta. La nova generació de la comunicació política segueix creixent.