Els spots electorals a les eleccions catalanes de 2006
Fa quatre anys, Catalunya votava en les primeres eleccions després de l’aprovació de l’Estatut. El primer govern tripartit havia acabat amb l’expulsió d’Esquerra de l’executiu pel seu vot negatiu al text estatutàri dut a referèndum. La culminació d’una sèrie de tensions internes. CiU va començar aquesta campanya atípica -va caure en un dimecres festiu, que va remoure en certa manera la litúrgia de campanya-... Read More
El paper de la televisió en la política
La nena de Rajoy, Artur Mas fent la gallina, González i Aznar. Dels reporters de CQC a Salvados. El Ala Oeste de la Casa Blanca i la televisió en la cultura política americana. Nixon i Kennedy … la figura del debat. I en tot això, el paper de la televisió. Interessant programa de TV3 sobre el paper de la televisió en la política. Us el recomano. I després de veure el reportatge … Quin és el vostre programa relacionat amb la política... Read More
No oblidis el què dius sense parlar.
El què diem, les paraules que surten de la nostra boca i esperen ser escoltades, són un percentatge francament inferior respecte a tot el què està en joc en la comunicació. En el moment d’enviar un missatge, aquest és important, però ho és més la manera en què l’enviem. Sé que és una cosa lògica, però cal parar una mica i reflexionar. Sabíeu que alguns autors creuen que un 93% del què comuniquem no ho fem amb la paraula? Ho dic... Read More
Onze de setembre
La celebració de l’Onze de setembre és un gran plató, una gran plataforma comunicativa. Tant a casa com a fora. A casa, és l’escenari perfecte per enviar els missatges en clau partidista que cada electorat espera, embolcallats amb l’aire patriòtic i solemne que la Diada requereix. I a fora, per enviar la imatge de que Catalunya s’assembla al País Basc i que la jornada és una celebració a l’estil kale borroka:... Read More
Carod torero.
Es podia tallar la tensió amb un ganivet. “Vamos al grano” i de cop fa una pose com de torero. I respon clarament que ell no és aragonés. Perquè no ha nascut a Aragó i el seu pare no era Guàrdia Civil i no es diu Pérez. Braços mig creuats, com un trapella que espera el joc. O la mateixa cara que posa un avui quan explica batalletes. Se’l veu bé, entrenat. Ensenya la targeta sanitària i no ha estat casualitat. El vestit la va gran,... Read More
Comentaris recents