Premi Blocs Catalunya
Recordo amb molta claredat com vaig començar a ser un blocaire. Sí, ho recordo amb molta claredat. Total, aquest bloc té poc més d’un any, i encara que sembli una eternitat 2.0, al món offline no deixa de ser poc més d’un any.
En aquells moments, feia poc més de tres anys que tenia (i tinc) un fotobloc, de caire totalment personal. Però moltes converses sobre el poder dels blocs amb en Francesc Martí, la lectura assidua de blocs com el del Saül Gordillo i una trascendent classe amb l’Antoni Gutiérrez-Rubí, van ser els impulsors d’obrir el meu primer bloc “formal”. Es deia “De 100 en 100”, i pretenia recollir l’actualitat en no més de 100 paraules.
Però les classes del Postgrau en Comunicació Política i el meu creixent interès i desig d’esdevenir un consultor van fer la resta per a que tanqués el “De 100 en 100” i concentrés tots els meus esforços en un bloc: E-Campany@, el bloc de comunicació política.
Els lectors van créixer de manera exponencial a les relacions que començava a fer a la xarxa. Els comentaris enriquien el debat, i s’obrí la porta a la coneixença, virutal i personal de moltes persones, algunes de les quals formen part del meu blogroll.
Ja sabeu, perquè en sou protagonistes, quina ha estat la història –recentíssima- d’aquest bloc. Perquè l’heu feta també vosaltres. I sabeu que vaig arribar a finalista del primer premi Blocs Catalunya que organitza l’associació STIC.CAT
Doncs bé, els vots de molts de vosaltres i la decisió del jurat ha fet que aquest bloc sigui el guanyador del premi Blocs Catalunya d’actualitat. Com deia la Trina Milan a l’inici de l’acte, la nit gironina seria màgica, i ho va ser.
Ho va ser, no perquè ens donéssin uns premis, sinó perquè com a país hem d’estar orgullosos de tenir una esfera de blocs activa, rica i plena. Som un país petit, però no un país de petits blocs. Ahir ens van premiar a totes i a tots els què de manera regular entrem a un bloc, llegim, participem i ens animem a obrir-ne un altre, i aquest genera un altre… i un altre. Així em vaig adreçar ahir a l’auditori i ho torno a reiterar.
Estic, com podeu comprendre, content, satisfet, feliç… però alhora engrescat per seguir la tasca d’aquest bloc, i amb un cert pes de responsabilitat de fer el millor per fer créixer la blogosfera. El president Benach ho va dir ben clar, ell hi creu. Jo també. Nosaltres també.
Per molts anys a aquesta iniciativa de STIC.CAT, felicitats per una brillant organització i ànims per seguir la tasca. Enhorabona a tots els premiats, que conformen una visió global de bons blocs en català. Enhorabona als premis especials, La Llumenera de Nova York, de Miquel Tusón i el Bloc sense fulls, de Saül Gordillo. Al Jordi Cervera que va guanyar el premi de la categoria de cultura; el bloc Gazophylacium, de Joan Puig, que es va endur el de societat; la Margalida Capellà que es va endur el premi al millor bloc d’educació per El fil de les clàssiques; i a la Núria Masdéu va guanyar el premi per al millor bloc de tecnologies de la informació i la comunicació.
I gràcies a vosaltres, els que llegiu aquest bloc, un altre cop. Gràcies i gràcies.
Absent per vacances
Els polítics estiuegen, però també ho fan els bloggers. I ha arribat el meu torn, per primer cop en uns quants anys tindré el privilegi de fer vacances durant tres setmanes que, només si l’actualitat o la incontinència ho demanen, serà el temps en què aquest bloc estarà calladet. Convé agafar forces per una tardor que serà ben moguda, plena de projectes i amb una cita electoral que serà apoteòsica.
En tot cas, us faig la següent reflexió: si l’estiu és el temps procliu per engolir llibres i llibres, perquè no fem també una mica de temps als bons articles penjats a blocs de la xarxa?
Sí, no tothom pot endur-se l’ordinador a la platja. Ni llegir-los des del telèfon, però per si algú decideix fer una lectura estiuenca de posts, aquí us adjunto una petita selecció.
Bones vacances i ens llegim ben aviat!
Pd: senyors i senyores polítics i polítiques, facin bondat i no m’obliguin a intervenir!
L’Antoni Gutiérrez-Rubí ens parla en aquest article del poder de la iconografia d’Obama. Ell sap que jo la pateixo: vaig assistir a una presentació de Políticas amb una samarreta del candidat. Molt bon article amb una aproximació encertada al poder de les imatges, la plasticitat, les icones, en política. I no us perdeu la presentació Slideshare!
M’ha agradat molt aquesta guia per a comunicació online per a periodistes analògics. Em recorda al que apuntava en aquest post i a la necessitat d’adaptar-se a les noves tendències i a les noves necessitats comunicatives de la societat. Un molt bon treball d’Ivan Pino.
En Guillem és un expert en NIMBY, us recomano una visita al seu bloc per a descobrir-ho, però vaig trobar especialment interessant aquest post sobre Esquerra.
Via Xavier Peytibí vaig llegir aquest article d’estratègies d’entrada a la web que és la mar d’interessant. En Xavier, a hores d’ara, està de vacances, però val la pena donar un cop d’ull al seu pou de saviesa. Especialment aquesta reflexió sobre la credibilitat a la web del PSOE.
De César Calderón, aquesta reflexió dels governs 2.0 per l’estiu.
La tardor ens durà sorpreses demoscòpiques per la política espanyola. Serà la tardor de 2008 el primer pas per davant del PP a les enquestes des de 2004? Per veure com estaven les coses fa només uns mesos, un gran article de Pablo Barberà
Millor bloc de la quinzena
Tenir personalitat digital té els seus avantatges: et permet parlar amb persones que, al carrer, tindries certs problemes per accedir. Per exemple, generar un debat a Facebook amb parlamentaris catalans com Miquel Iceta, José Antonio Don-Aire o Anna Simó arrel d’un post d’aquest bloc; o ser testimoni d’una campanya electoral i actes com el del Sant Jordi. Passar la nit electoral a Ferraz o assistir a la Catosfera. O participar del primer beers&politics.
Aconseguir establir relació amb referents d’aquest món com l’Antoni, tenir una cervesa pendent amb l’amic Aira, continuar els debats del màster amb en Pau, el Guillem, el Vicent, la Laia o l’Anna. O conèixer a autèntics cracks com el Marc o el Xavier. Sense oblidar les sàbies reflexions del Saül o l’Adolfo. I els comentaris sempre encertats del Francesc.
Un any més tard, tot això és possible gràcies a les aplicacions d’aquesta blogosfera que entre tots hem de cuidar i que té un poder de comunicació que cada dia em sorprèn més.
Com el matí de dijous, en què vaig rebre un mail de La Vanguardia informant que havia estat seleccionat com el primer bloc guanyador del premi al millor bloc de la quinzena. Un guardó que, a part d’omplir-me d’il·lusió, suposa un incentiu molt gran per la nova etapa que aquest bloc vol prendre. En breu tindreu noticies noves: un nou domini, un nou disseny, continguts bilingües i la continuitat i millora dels continguts que hem pogut compartir aquest any.
Gràcies als amics de La Vanguardia pel guardó i moltíssimes gràcies a tots els que us heu posat en contacte per a fer-me saber la vostra alegria per la noticia.
I ara a gaudir del cap de setmana i descansar una mica abans de la festa del vampir d’aquesta nit!
El bloc polític
I és cert: els blocs han suposat una autèntica revolució en la manera de comunicar-se. Han pluralitzat les veus, han fet gran la conversa; en definitiva, han permès que entre tots poguem enriquir el nostre coneixement col·lectiu. Hi ha grans blocs que permeten un aprenentatge quasi privilegiat en certes àrees. Altres, són punts de trobades per a col·lectius. Hi ha blocs que ens permeten conèixer l’interior de les organitzacions. Fins i tot alguns ens deixen conèixer la vessant més personal i professional dels nostres representants electes. I això en un sistema parlamentari que mai s’ha caracteritzat per un elevat contacte amb els representants és molt més que ressenyable.
Però com ja reflexionàvem fa unes setmanes, els blocs necessiten una estratègia que serveixi als nostres objectius comunicatius. Tots en tenim algun, fins i tot el fan d’un grup de música que vol demostrar que ningú sap més de la temàtica que ell o vol saber que no està sol al món.
L’article de La Vanguardia incideix en els blocs polítics, i assenyala els grans mals -vicis, podríem dir- dels blocs polítics. Creats només per buscar vots abans de les eleccions, falta de compromís dels seus autors, abandonament després de ser elegits… Mals que coneixem abastament i que no profunditzarem ara. Us torno a recomanar un article de Gutiérrez-Rubí que trobo essencial per entendre les reflexions de futur que hem de fer sobre els blocs polítics, així com un altre de molt interessant de José-Luis Prieto.
Anna Lara, com la resta de companys i companyes del màster en màrqueting polític de l’any passat, ha lliurat la seva memòria on ha reflexionat al voltant del lustre de les webs polítiques 2.0. Espero que ens doni la seva opinió als comentaris sobre aquest fenòmen.
Que els blocs estan canviant la manera que tenim de comunicar-nos, és cert. Que fins i tot ja tenim eines de micro-blogging, també és cert. Però que tenim molts blocs sense un objectiu concret també és cert. Que ens cal repensar per a què els volem, com els treballem, com aconseguirem comunicar… que cal fer alguna cosa per evitar que això, al capdevall, sigui una conversa entre convençuts. Que ens cal donar un pas més gran per arribar, no a més persones sinó a les persones adequades.
Per això ens quedarem sempre amb la tasca de pioners, que han obert camí, ja vinguin del món de la política o de l’empresa.
Aprofitem que és diumenge i no fa sol, i barrinem…
Els blocs i l’estratègia
Un bloc persegueix un objectiu. I quan algú insereix un bloc en la seva estratègia de comunicació ha de ser conscient del què fa, independentment de si ho fa una empresa, una persona, un polític, un partit o una institució. Hi ha exemples d’aprofitament dels avantatges del mitjà pels objectius generals d’un pla, i també exemples de com és possible dinamitar el poder comunicatiu dels blocs.
Avui el suplement Negocios de El País informa que els espanyols cada cop llegeixen més blocs. Segons un estudi de Universal McCan, el 70% dels internautes llegeix blocs un cop al mes com a mínim i el 44,6% és usuari d’alguna xarxa social.
Això accentua la necessitat de tenir en compte aquests mitjans en el disseny d’un bon pla de comunicació o d’una bona campanya política. Posicionar-se a la xarxa és vital, com ha de ser vital parlar en el mateix llenguatge que els usuaris.
Les empreses ja ho fan. Coca-Cola ha creat el bloc “Happing“, on estan arrossegant a milers d’usuaris a participar, oferint regals. L’empresa americana ha evolucionat: si fa uns anys calia col·leccionar les anelles de les llaunes per aconseguir una nevereta, ara es pot fer només postejant a una entrada de bloc.
Si les empreses ho fan, perquè no els polítics? Perquè la majoria de polítics tenen un bloc per penjar les seves reflexions però no parlen amb els usuaris? La web 2.0 és una conversa perpètua, que no acaba. Tots amb tots. Una gran conversa. No és suficient amb tenir un bloc, evidentment actualitzat i no oblidat el dia després de les eleccions; no és suficient ser més o menys constant: cal participar. José Antonio Donaire i Carles Puigdemont són exemples de participació a través dels seus comentaris a altres blocs i de l’ús que en fan dels seus blocs, aportant sempre una nota més que enriqueixi les convereses. Ells han entès la naturalesa del mitjà. El president d’Extremadura també ho fa. Però altres han fet dels seus blocs un aparador més, li han donat un sentit estrictament 1.0 al mitjà que ja pensa en millorar i millorar.
Adolfo Corujo ens explica al seu bloc què cal fer per posicionar una empresa a la xarxa a través de localitzar els bloggers de referència. Imagineu què es podria fer si una campanya política pensés amb aquesta lògica; imagineu que es podria arribar a fer si la comunicació política i institucional filés prim. Si adeqüés els seus missatges al mitjà i no esperar que un mitjà amb tanta autonomia s’adapti a ells.
A la llarga serà una qüestió de pura supervivència de la política, a la llarga caldrà optar per aplicar el què anys abans hauran aplicat les empreses; no tindran més remei. No tindrem més remei. La tecnologia està a l’abast de tots i totes i ens demana que l’usem; la visió estratègica ens demana que ho fem. La visió tàctica de molts no els permet veure-ho.
Joan Ridao
Accepta que tots plegats no han après. Apel·la a l’experiència americana, a l’experiència francesa, a Cameron i el seu videobloc. Fa un repàs de dades importants que il·lustren la radiografia de l’esfera.
La xarxa serveix per influir i crear estats d’opinió, però a Catalunya la influència és indirecta entre la gent que crea opinió. Sobre les utilitats de la xarxa, la més important és la transmissió del discus polític. Llibertat sense control. És un espai d’argumentació, d’ampliar allò que a televisió ocupa un espai de 20 segons. I permet la immediació amb el ciutadà, un espai comunicació entre els actors.
I també hi ha espai per les temptacions: els líders polítics han d’evitar fer un copy paste de les notes de premsa del partit. I la dificultat d’arribar a tots.
Carles Puigdemont
La seva pretensió és construir un sistema de comunicació propi cmplementari del tradicional i que els votants puguis seguir i interactuar amb ell. Ser el portaveu d’ell mateix i contruibuir a fer de la política un espai transparent. I a tot això serveix l’ús dels blocs, sense oblidar la creació d’estat d’opinió. I és una bona font d’informació pels mitjans de comunicació.
Puigdemont és un defensor del bloc com a mitjà per a fixar l’agenda política, element central de moltes discussions teòriques. Com a polític entèn els blocs com a mitjans de campanya importants.
Els blocs et fan més vulnerables amb els teus adversaris o amb els ciutadans. Però crea veu pròpia.
Lourdes Muñoz Santamaría
Per la parlamentària socialista, els blocs permeten explicar més a fons les coses que fan els polítics i trenca la política de la comunicació senzilla. Permet reforçar els missatges polítics, mostrar les idees, explicar l’activitat del polític, escoltar als ciutadans i interactuar amb ells.
Els partits tenen reptes: promoure la xarxa com un espai de ciutadania, perquè l’espai públic ha canviat. I cal estar al dia i construir els programes amb la ciutadania.
Catosfera
Dos quarts d’1 i tres líders polítics amb presència a la xarxa ocupen els seus llocs. Lourdes Muñoz Santamaría, Joan Ridao, Carles Puigdemont i Raül Romeva. Alguns blocaires ens saluden abans d’iniciar la conferència, entre ells en Saül Gordillo i l’Antoni Gutiérrez-Rubí.
Comunitat blogger
“
Des de fa anys, els i les militants del PSC han mostrat un interès excepcional per exposar a la xarxa els seus posicionaments polítics en webs i blogs. El nostre actual viceprimer secretari i portaveu, Miquel Iceta, va ser pioner en obrir el primer weblog polític, i l’han seguit nombroses persones des de l’estructura de base fins els màxims organs de direcció i càrrecs institucionals tant locals com nacionals. Avui, el nostre partit encapçala els rànquings de presència a la xarxa pel que fa al nombre de blogs.
Conscients que Internet ha fet i farà canviar encara més el panorama comunicatiu, hem decidit fer un nou pas. Volem obrir els nostres actes a periodistes digitals i blocaires, perquè hi pogueu assistir de la mateixa manera que hi assisteixen els mitjans de comunicació convencional, i crear espais de reflexió a la xarxa sobre les nostres propostes.
Com a primera experiència, us proposem presenciar en directe el míting que celebrarem el proper diumenge dia 20 de gener al Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron. Hi participaran Felipe González, el president Montilla i la nostra candidata, Carme Chacón (que té una weblog col.laborativa). Teniu més informació a la nostra agenda
Els periodistes/blocaires assistents tindreu un espai per treballar amb el vostre portàtil.
El tret de sortida d’aquesta iniciativa comença avui diumenge amb l’acte que la Raquel ens anunciava, un míting de pre-campanya amb les intervencions de l’expresident González, el president Montilla i la cap de llista per Barcelona i ministra d’habitatge, Carme Chacón.
I ja hi som, asseguts a l’espai reservat per a la comunitat blogger i com a observadors privilegiats de l’estat en què es troba a aquestes hores (quan falten poc més de 20 minuts per a l’inici de l’acte) absolutament ple. Es respira l’ambient de grans ocasions, el PSC sap que la clau d’aquestes eleccions serà la participació i cal iniciar la mobilització dels seus seguidors.
