Pobresa zero
Se’ns escapa una cosa molt important rere els grans titulars que aquestes setmanes omplen la premsa escrita i la digital.
Se’ns escapa una cosa molt important cada cop que veiem com la borsa sembla una muntanya russa.
Se’ns escapa una cosa molt important cada cop que els nostres governants ens donen titulars, un nou banc es declara en fallida, baixen els tipus d’interès o l’economia afecta a la carrera a la Casa Blanca.
Sí, se’ns escapa una cosa molt important. Darrere de tot això hi ha persones. Persones que estan veient com la crisi financera està afectant a les seves vides. Persones que han vist com en els darrers mesos les seves situacions econòmiques han empitjorat, no poden fer front a les seves despeses corrents, no poden fer front al pagament de les seves hipotèques, a les coses més bàsiques.
Darrere d’aquesta crisi s’amaga el fantasma d’un repuntament de la pobresa. I els efectes es comencen a notar: a Barcelona s’ha disparat l’assistència als menjadors de beneficiència, a tall d’exemple. També a Barcelona l’Ajuntament destinarà més fons a lluitar contra la pobresa el 2009, perquè es preveu un augment d’aquesta.
Però més enllà de la nostra realitat quotidiana la situació també empitjora. Arreu del món els efectes d’aquesta crisi es fan notar. Especialment en països del tercer món on les seves economies són especialment dependents. Es fa notar per la retracció del turisme, per l’augment dels preus de les matèries primeres… per l’especulació d’un sistema en fallida. Reaccions a la borratxera neoliberal. I ara toca la ressaca.
Però en realitat estem assistint al pagament per part de molts de la festassa d’uns pocs.
Que no se’ns escapi darrere de cada eslògan, darrere de cada ocasió per esgarrapar vots, darrere de cada estudi d’opinió, darrere de cada dada macroeconòmica preocupant, hi ha milions de famílies que ho passen malament.
Humanitzar el discurs i posar tot el que estigui al nostre abast per solucionar-ho és la millor estratègia. I complir-ho, la millor estratègia de comunicació.
No els perdem de vista, menys en un dia com el d’avui en què tota la blogosfera es posa en marxa per conversar sobre aquest tema. Tots units, tots a una. I tu, ja participes en aquest blog action day contra la pobresa?
Facebook i la política 2.0
Fa uns mesos, amb molta il·lusió, vam fer de Cansaladeries Medrán -l’empresa familiar- la primera cansaladeria 2.0 de Sabadell. Recordo especialment uns mails amb en Genís Roca sobre la comunicació on-line dins de les petites empreses, i sobretot, la sensació que almenys a Sabadell això de la web 2.0 no estava massa arrelat.
De fet, són ben pocs els regidors de l’Ajuntament de Sabadell que tinguin almenys un bloc (i la majoria socialistes, com l’alcalde Bustos, Montserrat Capdevila o Lluís Monge). Podríem dir que de fet les noves tecnologies són una anomalía entre la classe política sabadellenca. Només tinc al radar de Twitter a Montserrat Capdevila, per exemple.
No és d’extranyar que, quan vaig fer uns cartells per fer amics de Facebook offline, la majoria de preguntes de clients a la parada fos, i què és Facebook?
Es feia difícil explicar als meus propis pares què és una xarxa social. I què és Facebook. La recerca dins de Facebook d’usuaris sabadellencs no va ser massa exitosa. La majoria, joves, com no pot ser d’una altra manera.
El fet és que avui Espanya ja compta amb 1.400.000 usuaris d’aquesta xarxa social que és molt activa políticament. Alguns polítics com Esperanza Aguirre, Daniel Sirera, José Luis Ayllón, Ernest Benach, Artur Mas, Dolors Camats, Marta Farrés, Joan Herrera, Miquel Iceta, José Antonio Donaire, etc. són membres de la xarxa. Alguns d’ells, “amics” meus.
A alguns països ja s’han posat en marxa campanyes de comunicació i màrqueting des d’aquesta xarxa social, i és que el seu poder de penetració, d’informació de l’usuari i de segmentació d’audiències és brutal. I si no, que li diguin a Barack Obama, que té quasi 10 vegades els seguidors de McCain. De fet, un dels creadors de Facebook és assessor d’Obama. Res a veure amb Espanya, tot i que en la darrera campanya electoral espanyola els candidats comptaven amb Facebook.
El creador de la xarxa social, Mark Zuckerberg està de visita a Espanya, on ha evidenciat el creixement que Facebook ha tingut a Espanya. I és gràcies a Facebook, Twitter i els blocs, podem fer una millor comunicació de la política cap als ciutadans. M’agradaria enllaçar-vos a aquest post d’en Xavier Peytibí sobre la pregunta que va llençar en José Antonio Donaire.
Cap a on ha de caminar la comunicació política 2.0? Què pot aportar Facebook a aquesta comunicació a casa nostra?
Perquè, almenys aquesta eina, té unes particularitats que la fan molt especial. Com comunicar la nostra tasca sense semblar abusius, sense profanar la intimitat -si és que a Facebook n’hi ha-?
Qui tingui la clau d’aquestes qüestions a casa nostra podrà sintonitzar amb tota una generació de nous votants. Que ja els convé a alguns…
Mentrestant, la xarxa anirà creixent i anirem veient com dia a dia antics companys de feina, escola o facultat ens saluden virtualment.
Consells per aconseguir visites a l’agost
Aquí us presento una petita recopilació de consells per fer que les visites al vostre bloc experimentin un increment més gran que el del
preu de les llimones. I si no funcionen, tranquils, la devolució dels 400€ tampoc ha funcionat i el país segueix en peu!1. Critica a la Família Reial:
Anasagasti va fer el boom l’estiu passat quan, des del seu bloc, va aixecar la seva veu que quedava amagada entre els seients del misteriós Senat. El seu post va generar rius de tinta i minuts de so a la premsa i ràdio nacional, a part de la resposta dels sectors més conservadors i, lògicament, de la classe política. Es recomana abstenir-se d’usar caricatures, insults o cremar pantalles; per evitar sentències judicials, multes i antecedents penals.Si no ets una personalitat pública, segurament no funcioni…
I és que aquests consells banals em porten a la reflexió que fèiem aquest matí amb el company
Gozzer: què els hi passa als polítics que quan arriba l’estiu se’ls escalfa el post? Caldrà ensenyar als polítics que cal ser responsable del què es diu a un bloc?Tots som responsables dels continguts dels nostres blocs, però encara més quan qui ho fa és una persona pública, que ens representa a totes i a tots i les opinions personals no es poden destriar sempre del què aquestes persones representen. I més quan s’enllacen materials de tercers que poden ser interpretats com a propis. Però la responsabilitat va més enllà dels continguts: quan un representant polític obre un bloc, generalment en campanya, ha d’entendre que no el pot deixar morir quan acaben les eleccions; el cementiri de blocs que el
Saül recull…Potser hauríem de començar a pensar en fer unes jornades sobre el tema.
Xavier, José Antonio, Carles, potser que ens ho miréssim i preparéssim uns slideshare i una ponència; jo m’hi apunto!Sortim a La Vanguardia
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080225/53440117424.html
Hervidero de consejos virtuales para interpretar un cara a cara histórico
Voluntarios socialistas y populares preparan votaciones masivas a favor de sus candidatos en los sites de encuestas y sondeos
Enric Bruguera | 25/02/2008 | Actualizada a las 20:17h
Internet no ha conseguido arrebatar a la televisión el testigo histórico de los cara a cara que el canal catódico congeló hace quince años. Pero la red no renuncia a jugar un papel protagonista antes, durante y después de la ceremonia como agente determinante de cómo y por qué puede el ciudadano interpretar lo que suceda en la pantalla del televisor.
Compitiendo con los ríos de tinta convencional, desde el blog Becario en Moncloa se propone, por ejemplo, un análisis notablemente documentado del último debate televisivo González-Aznar, emitido en 1993. La referencia es remota, pero sus reflexiones sobre la imagen de los candidatos, la movilización del electorado y la volatilidad del voto, abren sugerentes puntos de vista a la hora de analizar las réplicas y contraréplicas de ahora mismo.
Para el autor del blog e-Campany@, del consultor político Albert Medrán, el espectador y futuro votante debe estar atento a “la buena postura de los candidatos, que no parezca que están en el sofá de su casa y que muevan en exceso las manos.(…) Deben acompañar el mensaje con gestos correctos. Sin contradicciones entre lo que dicen y lo que hacen. (…) Zapatero deberá estar muy atento a su gesticulación, ya que suele ser mucho más agresivo que Rajoy. Las sonrisas y el humor són aliados nada despreciables”.
Y desde Estratega, Pau Canaleta sugiere que nos fijemos en que “el comportamiento de Zapatero debe sintonizar perfectamente con los mensajes de oprimismo, ilusión talante y futuro. (…) Si lo consigue, tiene garantizado el empate. (…) Rajoy debe mostrar claridad, seguridad, sentido común y solvencia”.
Junto a estas claves para enriquecer el análisis personal desde el sofá, la convicción generalmente aceptada de que serán las posteriores interpretaciones de los medios de comunicación las que acabarán determinando victorias y derrotas ya ha desatado también la acción de los que no piensan quedarse sólo a mirar y reflexionar.
Desde Voluntarios Ciberprogresistas, la plataforma bloguera pro-socialista creada recientemente en la red social NetVibes, presenta enlaces a todo tipo de encuestas y sondeos para que sus activistas den el empuje necesario a su líder preferido. Una iniciativa correspondida simétricamente por los Voluntarios Populares, dispuestos a anticipar a golpe de click la victoria que desean para su líder ante la opinión pública y las urnas.
Contando que Gaspar Llamazares e IU ya han anticipado su requerimiento para que el cara a cara Zapatero-Rajoy sea computado a efectos de propaganda electoral, el debate podrá haber quedado finalmente restringido a las superfícies televisivas más convencionales y encorsetadas, pero lo que es seguro es que sus secuelas van a tener una sombra notablemente alargada en la red.
ICPS Hub
M’ha agradat veure com avui l’Antoni Gutiérrez-Rubí ens cita a alguns de nosaltres al seu post, dedicat a recursos per l’estudi dels fenòmens de comunicació política que s’acosten.
Agraïr, com sempre, el seguiment que sempre en fa i les idees -sempre interessants- que aporta.
Mas i el videobloc
Observem una clara estratègia comunicativa en aquest bloc que està cridada a seguir el camí obert per Cameron: potenciar la vessant personal del personatge. En el cas de Mas encara està més justificada; ja que encara que la majoria de ciutadans perceben les seves dots com orador i com a líder, creuen que és una persona altiva i allunyada de la gent. Un dels seus punts dèbils és precisament aquesta situació i no és estrany que aquest bloc aparegui per endolcir la imatge del líder i presentar-lo com un home cult, familiar i que ens rep a casa seva. Forma part de l’estratègia a llarg termini que permet una major projecció i penetració de la seva imatge.
Ara, caldrà veure el ritme d’actualitzacions per esbrinar si realment forma part de l’estratègia o si es tracta de la cresta de l’onada de la moda dels blocs.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=nDFmPLROwFY&rel=1]
Anasagasti
Crec que el senador del PNB ha fet mèrits per ser-hi!
De fet, crec que fins ara en aquest país mai unes declaracions en un bloc havien tingut tant ressò. La primera polèmica 2.0?
