E-Campanya

És temps de crisi i després d’haver sentit durant mesos que aquest any molts conciutadans faran vacances a casa seva, seria realment provocador que els líders polítics es dediquessin a fer grans vacances rodejats de luxes. I alguns,

tornen a casa per… agost.

Gordon Brown, que no passa precisament un bon moment, estiueja a una petita població costanera britànica que és el fidel reflex de la Gran Bretanya més conservadora: Southwold, on la gent encara canta l’himne quan acaba la projecció de la pel·lícula al cinema. Brown, a més, està fent un dur entrenament personal al preu de 50 lliures diàries. És curiós com Brown o Montilla, que han estat emmarcats com a professionals treballadors i poc donats al carisma, quan experimenten problemes de gestió reben a les enquestes resultats molt decebedors, com mostren aquests links, però això ho deixarem per un altre dia. Com parlar de la pèrdua d’oportunitat del què va començar a general el “Not flash, just Gordon”. En parlarem.

Zapatero ja ha arribat a Doñana, que és un dels llocs preferits del president per estiuejar. El Govern aquest any tornarà a treballar dies abans per fer front a la crisi, clar que els que de moment no faran vacances seran el ministre Solbes i el Conseller Castells. Pel què sembla, el Constitucional s’ho pren amb calma i serà a l’octubre, quan s’albirin els dos anys de mandat Montilla, que donaran la sorpresa i aixafaran la guitarra a més d’un.

Però tornem a les vacances. Sarkozy ja no viatja amb retocador de photoshop inclòs als Estats Units: ara es

posa en forma a França. Hi ha crisi, però vacances n’hi ha; encara que es camuflin amb viatges oficials a Senegal o als Jocs Olímpics de Beijing. Els polítics són com la ciutadania i també mereixen dies de descans. I que agafin energia i força per encarar un any que acabarà amb dificultats… i els mitjans es queden, de moment, sense noticies.

Per cert, us heu trobat algun cop amb polítics al vostre lloc d’estiueig? Enriquiu la conversa i desvetlleu quin tipus de banyador duen!

I ahir la notícia del dia: CiU presenta Madí per ser elegit a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Confidencial.CCMA Posar el llop a vigilar les gallines, al meu parer. És com si Rove el fessin director de la PBC… No cal dir que no em sembla el perfil més adecuat per preservar la neutralitat dels mitjans públics. Entre això i la crostra nacionalista anem ben servits a casa nostra.

Però compte: si la meva intenció era anar a dormir sense prestar massa atenció a res mes, em trobo amb Artur Mas a TVE1 a la versió catalana de “Tengo una pregunta para usted”. I no us en podré fer una anàlisi tan detallada com amb les altres edicions del programa (estic especialment cansat avui, serà això del romanç convergent…) però us deixo algunes idees que estic tenint mentre miro el programa:

• Ús de tècniques de comunicació Pujol, sense ser exitós: talla als ciutadans que pregunten i intenta ser planer però projecta una imatge llunyana i de proximitat.
• Recerca incessant de l’empatia sense trobar-la.
• Síndrome del professor que alliçona davant d’una audiència que no vol lliçons sinó respostes.
• El seu punt fort és que és millor orador que Montilla, però duu això a l’extrem i torna a projectar una imatge del torero que es posa davant del toro amb xuleria.

De la mateixa manera, accepta que els polítics fan show en campanya; una sinceritat que durà problemes.

Això sí, la imatge de líder la projecta a la perfecció.

No, no el veig com a president…

Sembla que els grans partits s’hagin posat d’acord aquesta setmana per començar a organitzar els seus quadres a internet. A mitja setmana el PP de Catalunya es posava en contacte amb els contactes de la seva base de e-mails per informar de la posada en marxa del portal de voluntaris populars. Com molt bé indica en Xavier Peytibi al seu post, els populars de Catalunya sembla que s’han començat a posar les piles a internet des de la dimissió de Piqué. De fet, a mi aquest canvi em va enxampar al bell mig de la redacció de la meva memòria de postgrau.

En aquesta web que els populars han llençat de manera efectiva aquesta setmana, podem observar com s’opta per l’ús de les eines 2.0 que propicien el debat i inciten a crear una xarxa de blocs populars. Pel moment, la web es mostra bastant inactiva, només hi ha l’enllaç al bloc de Daniel Sirera i els fòrums només tenen unes 3 entrades, entre elles un enllaç a un vídeo de YouTube de Intereconomía i l’anomenat “contador de la esperanza” on un usari resta els dies que falten per les eleccions generals. A nivell de materials, la web ens facilita una útil guia sobre com crear un bloc al servidor blogger, logotips per inserir als blocs i arxius per a poder realitzar adhesius o samarretes.

La web enllaça al canal YouTube dels populars, al Flickr i al seu Facebook. Caldrà veure com aquestes plataformes de xarxa social responen a la crida dels populars, ja que fins ara –almenys a Catalunya- sabem que el PP té una de les xarxes més inactives. No podem dir el mateix a nivell espanyol, on els conservadors gaudeixen d’àmplis espais i ressò. Quedarem expectants per veure l’evolució d’aquesta nova aventura.

El PSOE no es limita a fer vídeos on Zapatero riu de sí mateix, a presentar la primera web de pre-campanya i a aparèixer a programes d’humor. El PSOE fa mesos que compta amb una web de partit que incorpora un disseny i utilitats que l’aproximen al món 2.0. En contraposició a la web nacional del PP, els socialistes tenen una web molt més navegable, amb informació més visible i actualitzacions més atractives. Hem de retenir, però, que les webs institucionals dels partits són poc visitades i no comuniquen excessivament; és a dir, no tenen una clara intenció persuasiva (jo crec que haurien de desenvolupar aquesta vessant). El fet és que el disseny d’aquesta web ja fa temps que compta amb una secció per a voluntaris. Des de molt abans de les eleccions municipals de maig, aquesta secció ja estava publicitada i jo m’hi vaig apuntar. A part de dos o tres correus de prova, no ha estat fins aquesta setmana que no s’ha iniciat de veritat el què els socialistes anomenen “Cibervoluntarios Progresistas”. Els CVP són aquelles persones que des de les seves webs defensen les idees socialistes. O progressistes com diria en Z.

Avui ens han enviat el manual del bon activista, en pdf i amb salutació de José Blanco. Aquest manual no es limita a ensenyar com fer-se un bloc, sinó que conté elements essencials de l’estratègia socialista, explicacions de la visió i la missió de les accions. Dóna molts consells sobre l’ús de les eines i de les actituds que cal adoptar. I les que cal evitar. Pels socialistes cal fer ús dels blocs, les webs, els sms i la participació en xats i fòrums. Aquest manual també ens assenyala quins han de ser els nostres targets: les persones properes i totes aquelles que estiguin indecisos. Es pretén cercar el vot dels indecisos; suposo que influits per allò que a internet els “convençuts parlen als convençuts”.

Mas i el videobloc, el bloc de Duran, la web dels populars, l’activació dels CVP progressistes… hi ha rumor de tropes posicionant-se: la guerra està a tocar.

M’explico, acabem d’iniciar novembre que estarà plagat de notícies, de projectes de llei, lleis i pressupostos. Arribarem a desembre amb la parada parlamentària i l’arribada de les eleccions que fan que pensem en tot menys en política. Arribarem a gener sense activitat a les Corts i al febrer ja estarem en campanya electoral. I ja sabem que molts ciutadans en campanya desactiven perquè se senten acorralats pels polítics que estan fent el seu tour particular.

Així que el què és aconsellable és que el candidat s’adreci als internatues amb antelació i amb naturalitat. Que els possibles votants puguin interactuar amb ell i puguin començar a crear un lligam que els condueixi al vot. Més o menys com la fidelitat amb un determinat producte. Tenint en compte que la majoria dels usaris d’internet són joves, podem arribar a creure que en tant que el target és diferent, l’estratègia per acosneguir el seu vot ha de ser diferent. Si a sobre el mitjà no té res a veure amb els altres i no posem tot l’esforç en ser-hi presents; tenim un problema i no és diu 3%.

Mas ha presentat el seu videobloc i crec que ho ha fet prenent les eleccions de 2010 com un horitzó llunyà i que s’ha d’anar preparant. Estratègia a llarg termini que segurament estarà estudiada.

Per les generals, en canvi, anem amb retard. Tot i això, la diferència entre partits salta a la vista. Zapatero ja compta amb un web de campanya. Web que pretén mostrar el balanç del mandat del President, amb vídeos i presència dels ministres més destacats. Abundant material descarregable i crida inequívoca als voluntaris socialistes per a anunciar la bona nova. Disseny fresc, modern, cuidat, coherent amb la imatge de marca socialista. Espai per a la participació limitat però existeix: l’usuari pot donar idees per a la redacció del programa.

El PP encara no té cap web de campanya operativa: van llençar al candidat en l’acte de València de fa unes setmanes, però cap presència a la web. Error. Clar que després ens trobem a Aznar dient que el PSOE sembla una productora de vídeos. Serà que potser els socialistes han entès millor l’ús de la xarxa i la viralitat -i morbo- que tenen els vídeos.

IU, encara no té candidat; està en procés de primàries. Clar que a la vista dels webs que va presentar, no esperem de moment cap pas endavant. I la resta de partits nacionalistes, a part de Mas que no està en campanya, no han mogut encara la seva peça. Sembla que ens faci mandra posar-nos a treballar…

Observem una clara estratègia comunicativa en aquest bloc que està cridada a seguir el camí obert per Cameron: potenciar la vessant personal del personatge. En el cas de Mas encara està més justificada; ja que encara que la majoria de ciutadans perceben les seves dots com orador i com a líder, creuen que és una persona altiva i allunyada de la gent. Un dels seus punts dèbils és precisament aquesta situació i no és estrany que aquest bloc aparegui per endolcir la imatge del líder i presentar-lo com un home cult, familiar i que ens rep a casa seva. Forma part de l’estratègia a llarg termini que permet una major projecció i penetració de la seva imatge.

Ara, caldrà veure el ritme d’actualitzacions per esbrinar si realment forma part de l’estratègia o si es tracta de la cresta de l’onada de la moda dels blocs.