Segurament, no existeix símbol al món que aixequi més odis i passions al mateix temps. Mentre que en algunes parts del globus es crema i es trepitja, en d’altres els joves el duen brodat en grans dimensions al seu jersei. En unes simbolitza els excessos de l’imperi, en d’altres la seva sola presència és símbol de llibertat. Per a uns, opressió. Per a d’altres, democràcia. Avui els nord-americans celebren la seva independència i la seva bandera és el convidat d’honor al convit. Vols saber més sobre un dels símbols més reconeguts globalment?

Tot té el seu ordre

Com en totes les banderes i símbols nacionals, tot té el seu sentit i el seu per què. Les estrelles i les bandes han d’estar al seu lloc, amb el seu color i ocupant el seu espai. Fins aquí res de nou. Però, sabies que les bandes horitzontals sempre són 13 que representen a les colònies originals que es van independitzar del rei anglès? Sempre comencen i acaben en vermell i es combinen amb el blanc formant aquestes 13 al·legories. I sabies que en el requadre superior, sempre amb fons blau, es representa el nombre d’estats de la Unió? Avui hi ha 55 estrelles de cinc puntes organitzades en franges de 6 i 5 estrelles, però en el passat aquestes “constel·lacions” -una idea que agradava molt als pares de la Unió- van variar des de les 13 originals en un cercle a les 15 o les 48.

Un origen incert

Una de les línies de recerca més plausibles uneixen les armes de la família de George Washington (amb bandes i estrelles en vermell i blanc) amb el disseny de la bandera. I a partir d’aquí comencen les discussions sobre l’origen de la Old Glory. Segons algunes llegendes, Betsy Ross podria haver confeccionat la primera bandera després d’uns esbossos fets pel mateix Washington. Altres llegendes apunten que era un disseny d’un emblema familiar i altres que qui ho va esbossar va ser Francis Hopkninson, un dels signants de la Declaració d’Independència.

La bandera actual la va fer un estudiant

Amb l’última incorporació d’Alaska i Hawaii el president Eisenhower va rebre diversos esbossos per a la nova bandera. Una d’aquestes propostes era d’un estudiant de 17 anys anomenat Robert G. Heft. El projecte escolar -en què va obtenir una nota de B-que després va ser reconsiderada- va ser finalment elegit i adoptat amb una proclamació presidencial.

Cremar la bandera no és delicte

És un tema recurrent en pel·lícules i sèries polítiques americanes: la bandera americana pot cremar-se perquè no hi ha legislació sobre les penes per cremar el símbol nacional. El debat està entre la llibertat d’expressió que s’exerceix en cremar la bandera i està en tensió amb el deure d’honorar i respectar els símbols nacionals.

La bandera crea estil

Diversos països d’Àsia van imitar el disseny de la bandera nord-americana en els seus estats, com Malàisia. És un símbol potent de democràcia i aquests països volien emmarcar les seves independències en aquest aspecte.

Si no és pura, es crema

Si una bandera està molt deteriorada, no pot servir com a símbol nacional. Si està trencada i bruta i no pot ser reparada, ha de destruir de la forma més honrosa possible. Això també passa quan toca, per exemple, el terra. Per això, s’organitzen de tant en tant cerimònies de crema de banderes que ja no serveixen.

A les escoles es jura fidelitat

És una cerimònia típica de les escoles. Molts estrangers que han visitat el país amb intercanvis escolars han pogut viure en primera persona aquesta cerimònia basada en una fórmula molt concreta: I Pledge allegiance to the flag of the United States of America, and to the Republic for which it stands, one nation under God, indivisible, with liberty and justice for all.

És un referent per al disseny

Finalment, la bandera americana és un referent per a dissenyadors, publicistes, empreses … Marques com Ralph Lauren l’han fet seva. No hi ha campanya política als Estats Units que no recorri als seus colors. El poder del símbol arriba a molts sectors, països i grups de població. Des coixins amb una gran bandera americana a roba …

Ah! Feliç 4 juliol!

Curiositats extretes de Wikipedia

Foto de jwowens

Demà és 4 de juliol, dia de la independència dels Estats Units. Per tot el país es celebra aquesta efemèride amb festes i focs artificials, en aquest festiu federal que tantes vegades s’ha evocat en el món del cinema i la televisió.

Demà és 4 de juliol i ha aparegut aquest vídeo:

Si canviem el logo de la coneguda marca de texans per un eslògan polític, no podríem discutir que en el fons, en la forma i en el missatge estaríem davant d’un espot polític. El màrqueting polític està influenciant al màrqueting convencional?

La publicitat convencional va precedir a la política, almenys, en l’ús de l’spot. Durant molts anys als Estats Units, la meca de l’anunci polític televisat, la dialèctica entre les peces influenciades pel màrqueting de producte i els típics anuncis negatius polítics va donar lloc a un cert desencís sobre aquest suport. Va arribar internet i li va donar una altra volta de rosca, amb espots més vius, més agressius.

I durant tot el període, els més llestos es van atrevir a utilitzar les emocions per convèncer. Les emocions -com la por- com a ariet de la necessitat de sumar més voluntats al nostre bàndol. Johnson va fer servir a la nena que desfulla la margarida, Daisy. Bush, la història del criminal afroamericà Willie Horton.

Va arribar el “Yes, we can!” I va canviar per sempre l’ús de la música, el ritme, la imatge i el llenguatge. Tant, que va influenciar a la publicitat convencional. Movistar realitza la seva campanya d’estiu sota el paraigua de la marca Obama, adaptant el famós vídeo del president americà.

Però la política no es va quedar aquí. El nou anunci de Levi’s que hem pogut veure, fa de la seva marca un autèntic missatge polític del que és americà, nascut a la diversitat i en la grandesa d’un país enorme.

Increïble però cert: la política ven.