Previous Tab
Next Tab

Als atletes de Sochi 2014

sochi

No puc imaginar les sensacions que deus estar sentint en aquest moment. Estàs a punt d’arribar a Sochi per participar en uns Jocs Olímpics. Et desitjo molta sort. Però no veuré com amb el teu esforç arribes al més alt del podi. No puc fingir que no està passant res.

+

15 sèries polítiques imprescindibles

ww

No estan totes les que són ni són tots els que estan. En aquest post et presento 15 sèries polítiques que no et pots perdre: 1. The West Wing Si parlem de sèries polítiques, aquesta és LA sèrie. Sense dubte. Ambientada a la Casa Blanca, mostra els secrets de l’administració d’un president demòcrata. Els protagonistes són el president -Josiah Bartlet- i els seus assessors més propers. Va ser creada per Aaron Sorkin amb la ingent quantitat de material que havia preparat per a la pel·lícula The American President (El president i Miss Wade). Es va emetre de 1999 a 2006 per la NBC. Les seves 7 temporades recorren els dos mandats de Bartlet a la…

+

Sóc finalista als Young Communicators Award d’Europa

EACD

Al juliol de 2011 em vaig llançar al buit i vaig decidir embarcar-me en un repte electritzant: dirigir la comunicació d’una plataforma de peticions online. Sabia que treballar en una plataforma així era una cosa única. El lloc on podia unir la meva passió per la comunicació amb l’empoderament ciutadà. Amb la política del pròxim. De la quotidianitat. Aquesta aventura no només m’ha donat la satisfacció de créixer personal i professionalment, sinó que també m’ha portat a ser un dels tres finalistes al premi Young Communicators Award que atorga l’Associació Europea de Directors de Comunicació (EACD). El proper 27 de juny defensaré la meva candidatura a la final que se celebra a la Cimera Europea…

+

Hijo de puta, hay que decirlo más

houseofcards

Ho deien a “La hora chanante”: hijo de puta, hay que decirlo más. I és que en veure la primera temporada de la sèrie de Netflix “House of Cards”, no he pogut evitar pensar-hi. Perquè aquesta és la història d’aquesta sèrie, la d’un gran fill de puta.

+

Les quatre vegades d’Obama

obamaswear

Quan George Washington va renunciar a un tercer mandat, va crear precedent. Algunes fonts afirmen que ho va fer per l’obstinació dels pares fundadors d’evitar com fos que el nou país es convertís en una monarquia. Altres, que estava ja més per al càrrec. El fet va ser que els seus immediats predecessors van seguir la pràctica.

+

El més llegit

Les 20 millors pel·lícules polítiques

A mi m’agrada el cinema polític. Crec que no us descobreixo un món, però és evident que gaudeixo amb una bona pel lícula d’aquest gènere, ja sigui ficció o recreació de la realitat. De fet, prefereixo les primeres. La raó és molt senzilla: quan un guionista o un director plasma la realitat política en un film de ficció política, ens dóna molta informació de la manera en què escenifiquem la política, el poder i la comunicació política en el dia a dia.

Els llibres de comunicació imprescindibles

Els llibres de comunicació imprescindibles

El lideratge emocional de Pep Guardiola

Les claus de l’èxit i el lideratge de Pep Guardiola com entrenador del Barça estan en el seus recursos emocionals.

Les primeres vegades de les preses de possessió

JFKinauguration

Després de més de 200 anys celebrant preses de possessió, moltes coses han canviat. Sempre hi ha hagut una primera vegada per a alguna cosa. En aquesta llista, veiem alguns dels canvis que s’han anat produint al llarg dels segles.

+

Hail to the Chief: l’himne del president

hailcheif

El president dels Estats Units té un himne propi: el “Hail to the Chief”. Salutacions al cap, aclamem el cap; vindria a ser la traducció. El protocol marca que quan el president arribi a un acte, soni aquest himne. Una melodia coneguda fora i dins dels Estats Units que mostra com poques l’essència de la presidència. Com no, aquest himne té el seu protagonisme en la presa de possessió.

+

Les tres ciutats inaugurals

capitol-building-inauguration-bleachers

Una altra cosa no, però si d’alguna cosa pot presumir els Estats Units és d’estabilitat en les seves tradicions. Encara que la seva història sigui curta. Des de 1801, la presa de possessió del president es celebra a Washington D.C. com a capital federal. Però no sempre ha estat l’única ciutat en celebrar aquest esdeveniment.

+

La presa de possessió de William Henry Harrison

1841-WHHarrison-inaug

La presa de possessió del president dels Estats Units no és només pompa i circumstància: el discurs inaugural és, segurament, el gran moment de la cerimònia. Sens dubte, el que té una major rellevància política. Després 56 discursos inaugurals ha hagut tota mena de discursos. Curts, llargs, memorables… Com el de William Henry Harrison.

+

La vintena esmena

inauguration

El 21 de gener, al migdia, Obama jurarà el seu càrrec com a president dels Estats Units. Serà la seva segona i última vegada. I jo estaré aquí per veure-ho. Per què al gener? Per què dos mesos i mig després de guanyar les eleccions? La resposta està en la vintena esmena de la constitució dels Estats Units. La vintena esmena em duu a Washington D.C.

+

No veuràs a Rajoy fent això

obamacolor

L’equip de comunicació de la Casa Blanca mostra com Obama participa a Twitter.

+

President, i ara què?

AMcolor

Com una profecia. Com si estigués ja escrit en un guió que s’ha anat complint. No fa ni dos anys, Artur Mas va dinar amb blocaires a Barcelona a les portes de les eleccions que el van dur a la Generalitat. El que es va comentar en aquell dinar, s’ha complert rigorosament. Com si en realitat, l’únic que hagués fet Mas des que va arribar a la presidència hagués estat crear el marc.

+

La podrida classe política espanyola

clasecolor

Que ens fotem. Que no s’arriba a final de mes amb 5.000€ de sou quan gairebé s’exigeix ​​una prova d’ADN per a que els que menys tenen cobrin 400€ de ajudes. Que la sortida a la crisi passa per posar casinos o parcs temàtics mentre es sagna a una classe mitjana en perill d’extinció. Dir A per guanyar eleccions i fer B sense ruboritzar-se. Ni demanar perdó. La classe política espanyola ni reflexiona, ni canvia. Ni s’espera que ho faci.

+

In Grindr we trust

grindrcolor

“Què busques? El teu vot. I el que sorgeixi”. Aquesta conversa, una mica estranya, podria passar a Grindr. L’aplicació fa un pas més i no es queda en ser l’espai de contacte per a gais: vol tenir un paper molt actiu en les eleccions nord-americanes. Més de 1,5 milions d’usuaris als Estats Units seran temptats a actuar i votar en conseqüència el proper novembre.

+

La vida sigue igual

golrajoy

Mai vaig pensar que per parlar de la retallada de la història d’Espanya, pogués fer-ho citant Julio Iglesias. Mai. Però al final, las obras quedan, las gentes se van. Y la vida sigue igual. Però només per a alguns. No seguirà igual per a aquesta classe mitjana que està en vies d’extinció. Ni seguirà igual per a milions de desocupats. Ni seguirà igual per als milions d’espanyols que fan malabars per arribar a final de mes. Per als polítics, de les dues bancades si. Per a ells, la vida segueix igual.

+

Sobre aquest bloc

// Bloc d'Albert Medrán
/// Consultor de comunicació online
//// Millor bloc d'actualitat "Premis Blocs Catalunya 2008"