Hijo de puta, hay que decirlo más
Ho deien a “La hora chanante”: hijo de puta, hay que decirlo más. I és que en veure la primera temporada de la sèrie de Netflix “House of Cards”, no he pogut evitar pensar-hi. Perquè aquesta és la història d’aquesta sèrie, la d’un gran fill de puta.
Les quatre vegades d’Obama
Quan George Washington va renunciar a un tercer mandat, va crear precedent. Algunes fonts afirmen que ho va fer per l’obstinació dels pares fundadors d’evitar com fos que el nou país es convertís en una monarquia. Altres, que estava ja més per al càrrec. El fet va ser que els seus immediats predecessors van seguir la pràctica.
Els millors discursos inaugurals de la història
El 2005, en motiu de la segona presa de possessió de George W. Bush, el Washington Post va publicar un article sobre els millors i els pitjors discursos inaugurals de la història. Avui mostrem els 10 millors discursos de la història.
El jurament presidencial
Són 35 paraules. Potser, una de les fórmules més conegudes. La tradició, el cinema i la televisió han fet d’aquestes 35 paraules tot un símbol de la presidència. Al migdia del 20 de gener, el president electe dels Estats Units ha jurar o prometre el càrrec per poder accedir-hi. Això és així per dos articles de la constitució dels Estats Units. La data, per la vintena esmena. El jurament, per l’article dos.
Discurs inaugural de Bill Clinton, 1993
To renew America, we must be bold. We must do what no generation has had to do before.
El més llegit
Les 20 millors pel·lícules polítiques
A mi m’agrada el cinema polític. Crec que no us descobreixo un món, però és evident que gaudeixo amb una bona pel lícula d’aquest gènere, ja sigui ficció o recreació de la realitat. De fet, prefereixo les primeres. La raó és molt senzilla: quan un guionista o un director plasma la realitat política en un film de ficció política, ens dóna molta informació de la manera en què escenifiquem la política, el poder i la comunicació política en el dia a dia.
El lideratge emocional de Pep Guardiola
Les claus de l’èxit i el lideratge de Pep Guardiola com entrenador del Barça estan en el seus recursos emocionals.
Segueix-me
La presa de possessió de William Henry Harrison
La presa de possessió del president dels Estats Units no és només pompa i circumstància: el discurs inaugural és, segurament, el gran moment de la cerimònia. Sens dubte, el que té una major rellevància política. Després 56 discursos inaugurals ha hagut tota mena de discursos. Curts, llargs, memorables… Com el de William Henry Harrison.
La vintena esmena
El 21 de gener, al migdia, Obama jurarà el seu càrrec com a president dels Estats Units. Serà la seva segona i última vegada. I jo estaré aquí per veure-ho. Per què al gener? Per què dos mesos i mig després de guanyar les eleccions? La resposta està en la vintena esmena de la constitució dels Estats Units. La vintena esmena em duu a Washington D.C.
No veuràs a Rajoy fent això
L’equip de comunicació de la Casa Blanca mostra com Obama participa a Twitter.
President, i ara què?
Com una profecia. Com si estigués ja escrit en un guió que s’ha anat complint. No fa ni dos anys, Artur Mas va dinar amb blocaires a Barcelona a les portes de les eleccions que el van dur a la Generalitat. El que es va comentar en aquell dinar, s’ha complert rigorosament. Com si en realitat, l’únic que hagués fet Mas des que va arribar a la presidència hagués estat crear el marc.
La podrida classe política espanyola
Que ens fotem. Que no s’arriba a final de mes amb 5.000€ de sou quan gairebé s’exigeix una prova d’ADN per a que els que menys tenen cobrin 400€ de ajudes. Que la sortida a la crisi passa per posar casinos o parcs temàtics mentre es sagna a una classe mitjana en perill d’extinció. Dir A per guanyar eleccions i fer B sense ruboritzar-se. Ni demanar perdó. La classe política espanyola ni reflexiona, ni canvia. Ni s’espera que ho faci.
In Grindr we trust
“Què busques? El teu vot. I el que sorgeixi”. Aquesta conversa, una mica estranya, podria passar a Grindr. L’aplicació fa un pas més i no es queda en ser l’espai de contacte per a gais: vol tenir un paper molt actiu en les eleccions nord-americanes. Més de 1,5 milions d’usuaris als Estats Units seran temptats a actuar i votar en conseqüència el proper novembre.
La vida sigue igual
Mai vaig pensar que per parlar de la retallada de la història d’Espanya, pogués fer-ho citant Julio Iglesias. Mai. Però al final, las obras quedan, las gentes se van. Y la vida sigue igual. Però només per a alguns. No seguirà igual per a aquesta classe mitjana que està en vies d’extinció. Ni seguirà igual per a milions de desocupats. Ni seguirà igual per als milions d’espanyols que fan malabars per arribar a final de mes. Per als polítics, de les dues bancades si. Per a ells, la vida segueix igual.
La fi de l’homofòbia
En Max és un nadó preciós. No vaig poder evitar emocionar-me al veure aquesta coseta tan petita. Tan fràgil i tan fort. Tan ple de vida… encara que dormi com un tronc. No vaig poder evitar emocionar-me quan el vaig tenir en braços. Ell és el nostre futur. Una nova oportunitat per creure que les coses no només poden ser millors, sinó que seran millors.
Gangrena comunicativa
Gangrena. Putrefacció. Del grec γάγγραινα. La mort de cèl · lules de la pell que porta a la pèrdua del teixit. Aquest és el procés que viu l’aparell de comunicació del govern de Mariano Rajoy. En les últimes hores, més carn ha mort per la seva falta de visió.
L’amenaça de Lego al Estat de Dret
Una marea enfurismada amb un somriure irrompible. No avança però planta cara. Desafia el poder. S’obre pas entre la neu encara que no es mogui gens ni mica. Demana llibertat. Demana que el Govern faci alguna cosa. Demana canvis. És una amenaça per a l’Estat. I no són més alts que un pam.
Comentaris recents