La vida sigue igual

Mai vaig pensar que per parlar de la retallada de la història d’Espanya, pogués fer-ho citant Julio Iglesias. Mai. Però al final, las obras quedan, las gentes se van. Y la vida sigue igual. Però només per a alguns. No seguirà igual per a aquesta classe mitjana que està en vies d’extinció. Ni seguirà igual per a milions de desocupats. Ni seguirà igual per als milions d’espanyols que fan malabars per arribar a final de mes. Per als polítics, de les dues bancades si. Per a ells, la vida segueix igual.

Canvi, esperança i els conceptes clàssics de la campanya en positiu

“Comença el canvi”. Així inicia el Partit Popular la campanya electoral per assaltar la Moncloa el proper 20 de novembre. L’eslògan de pre-campanya, copiat del usat per Convergència i Unió a les passades eleccions catalanes, busca un clàssic en les campanyes electorals: construir i projectar elements positius. Moure el marc i fixar-lo en una idea essencial: alguna cosa canviarà. No són els pimers. Ni seran els últims.

Els polítics psicòpates

Son incapaces de ponerse en la piel de otros. No pueden llegar a sentir lo mismo que otras personas. Incapaces de ponerse, por un momento, en la piel del otro. Sin remordimientos, manipuladores, astutos. Capaces de engañar a otros en búsqueda de su propio interés. Vanidosos, megalómanos… Podría ser una definición de algunos de nuestros líderes. Pero no lo es. Así son los psicópatas, y algunos políticos, del modo en que actúan, parecen hacerlo como ellos.

La política de les emocions ens porta a l’acció

Política emocional. Política de les emocions. Transmetre emocions. Utilitza un llenguatge emocional… tota aquesta tirallonga de mots la solem escoltar quan projectem com han de ser els discursos del poder. Moltes vegades ens agradaria veure en els nostres líders aquest punt emocional en els discursos. No perquè ens semblin més bells o més interessants, en el fons el que volem és que ens facin actuar.

Per què votem el què votem?

En més d’una ocasió hem reflexionat sobre el poder del cervell en les decisions polítiques. El poder de les emocions i dels sentits. Sens dubte, els avenços en la ciència per conèixer amb més profunditat al nostre cervell, un gran desconegut encara, han donat pas a l’aplicació d’aquests avenços en nombrosos camps. La política és, potser, un dels menys desenvolupats. Des dels Estats Units arriben valuoses troballes fruit d’investigacions que es qüestionen fins a quin punt prenem decisions d’una manera racional. Investigacions que fins i tot es pregunten si la concepció de la política és una cosa genètica. Als Estats Units les teories sobre el llenguatge i els seus efectes són les més avançades i…

Llibres per decidir el vot

Propostes o característiques personals? Idees o capacitats? Partits o persones? Aquestes són algunes de les preguntes que molts es fan quan l’espectacle mediàtic de les campanyes electorals fa acte de presència. Especialment sobre la rellevància d’uns elements i d’altres per ajudar-nos a decidir el vot.

Esgarrapar vots amb un spot electoral

Anàlisi dels anuncis electorals i vídeos de campanya dels principals partits que concorren a les eleccions catalanes del 2010

Un exèrcit d’emocions?

El repte de la comunicació és fer-nos partícips. Posar-nos en el centre del missatge i permetre que el fem nostre. Que l’interioritzem. En donar-li resposta, està l’èxit o el fracàs de l’aposta de polítics, partits, governs… o empreses. I per què és tan important? Perquè al cap i a la fi, els que prenem una decisió, ja sigui votar o comprar un xampú, som persones. A qui agrada ser el centre de tot.

Trini, un nou sabor… per a la comunicació

Amb davantal o amb xupa, Trini té la sort de transmetre elements molt necessaris en la comunicació política del futur que comença a teixir-se en el present que ens està tocant viure. Amb l’anècdota de la xupa de cuir va donar en el clau del què va passar realment: a una dona candidata se li exigeixen coses que a un home candidat ni se li plantegen. Va demostrar que el lideratge polític en femení és diferent i necessari en un món ple de líders testosterònics. Per cert, la base del lideratge d’Esperanza Aguirre, molt semblant al de la Dama de Ferro. Jiménez és oberta, afable i optimista. Somriure a la boca. Una comunicació emocional i empàtica.

De Palomares a Florida: donar exemple en temps de crisi

Els nostres líders donen exemple de forma constant. Estan sotmesos a l’escrutini de mitjans i ciutadans i saben que tot el que facin tindrà conseqüències. Per bé o per mal. Així, la seva actuació sembla necessària quan certs temes arriben al gran públic. Quan els poders públics asseguren una cosa però la immensa majoria de la ciutadania en creu la contrària.