No veuràs a Rajoy fent això

L’equip de comunicació de la Casa Blanca mostra com Obama participa a Twitter.

La podrida classe política espanyola

Que ens fotem. Que no s’arriba a final de mes amb 5.000€ de sou quan gairebé s’exigeix ​​una prova d’ADN per a que els que menys tenen cobrin 400€ de ajudes. Que la sortida a la crisi passa per posar casinos o parcs temàtics mentre es sagna a una classe mitjana en perill d’extinció. Dir A per guanyar eleccions i fer B sense ruboritzar-se. Ni demanar perdó. La classe política espanyola ni reflexiona, ni canvia. Ni s’espera que ho faci.

L’amenaça de Lego al Estat de Dret

Una marea enfurismada amb un somriure irrompible. No avança però planta cara. Desafia el poder. S’obre pas entre la neu encara que no es mogui gens ni mica. Demana llibertat. Demana que el Govern faci alguna cosa. Demana canvis. És una amenaça per a l’Estat. I no són més alts que un pam.

Els drets del major discurs sobre drets

És curiós: el discurs que va posar més pressió sobre Kennedy per a què acabés amb la discriminació als Estats Units, el discurs que és un autèntic cant a la llibertat, el símbol més clar del que és la lluita per la igualtat, no es pot compartir lliurement. Martin Luther King va tenir un somni el 28 d’agost de 1963. I avui milers de persones tenen un altre: que aquest discurs pertanyi al domini públic.

El què li espera a Rajoy

La veritat és que no sóc molt amant de les etiquetes. L’1.0 contra el 2.0. O aquesta febre per afegir el segon sufix a qualsevol cosa. Com si ja amb l’etiqueta fos millor. Crec que ho hem patit. Les anomenades campanyes polítiques 2.0 no ens han deixat, en la major part dels casos, uns millors polítics. I els que vénen?

Si vols el meu vot, ensenya els gràfics

Tornaran les dades, les pàgines de diari i els gràfics tornaran a ser els florets en aquest particular duel. Els gràfics en un debat són d’un gran valor: les dades, les idees i les abstraccions, de cop, es poden tocar. Però… D’on vénen aquestes dades?

Canviant el món amb Change.org

No és només una crisi econòmica. Estem vivint una crisi molt més profunda. Ho demostra el fet que la confiança en les institucions polítiques, els mitjans de comunicació o el sistema financer, cotitzi a la baixa. És una crisi molt profunda. Busquem una sortida. Especialment amb el què és nou.

Li diuen política 2.0 i no ho és

D’on van sortir? Els milers de persones que van omplir les places, qui són? Per què estan i estaven allà? En quin moment van decidir sortir al carrer i van aconseguir captar tota l’atenció? Els partits i els líders polítics busquen respostes i no aconsegueixen trobar-les. O potser no vulguin fer-ho. Però en realitat, les tenen davant dels seus nassos.

Llistes netes de corruptes

“Èsquil i els seus contemporanis grecs creien que els déus envejaven l’èxit dels homes i enviaven una maledicció en forma d’hibris contra una persona en el punt àlgid del seu poder, una pèrdua de la raó que al final causaria la seva caiguda. Avui en dia, no donem tant crèdit als déus. Preferim anomenar autodestrucció.” Nixon-Frost La corrupció política és intolerable. No hi ha mitges tintes. No té colors. Tant és d’on vingui: és perjudicial per a la nostra societat. És tan intolerable com els intents de amagar-la. No es pot ser permissiu amb els que s’extralimiten en l’exercici de la representació de tots. Tampoc amb els que intenten, a través de la comunicació, evitar…

Nom propi #9: Mark Zuckerberg

Si estiguéssim als 90, Mark Zuckerberg seria un JASP. Els seus èxits i la seva edat en són exemple: amb 26 anys és el creador de la xarxa social més utilitzada en el món, ha estat elegit com la persona de l’any per a la cèlebre revista Time i ocupa un important lloc en la llista Forbes de els més rics del planeta. Però si Zuckerberg apareix en aquest post és per la seva contribució a la comunicació.