Si vols el meu vot, ensenya els gràfics

Tornaran les dades, les pàgines de diari i els gràfics tornaran a ser els florets en aquest particular duel. Els gràfics en un debat són d’un gran valor: les dades, les idees i les abstraccions, de cop, es poden tocar. Però… D’on vénen aquestes dades?

La mida importa

Sembla que la mida importa. En els núvols de tags, sense anar més lluny, on la repetició d’un concepte fa créixer el seu cos. Si una idea té més o menys pes segons la seva grandària, les prioritats del Partit Popular queden clares: molta ocupació i poca educació.

Canvi, esperança i els conceptes clàssics de la campanya en positiu

“Comença el canvi”. Així inicia el Partit Popular la campanya electoral per assaltar la Moncloa el proper 20 de novembre. L’eslògan de pre-campanya, copiat del usat per Convergència i Unió a les passades eleccions catalanes, busca un clàssic en les campanyes electorals: construir i projectar elements positius. Moure el marc i fixar-lo en una idea essencial: alguna cosa canviarà. No són els pimers. Ni seran els últims.

Al fons, la fortalesa de Rajoy

Fortalesa. Robustesa. Seguretat. En temps de crisi, busquem això. En tot el que fem i en tot el que pensem. Un canvi laboral: és segur? Un nou cotxe: és robust? Una nova relació: serà forta? La incertesa de la crisi ens porta a triar aquelles opcions que ens aporten seguretat. Que ens fan sentir segurs. No és estrany que Rajoy iniciï curs polític als peus d’un castell.

De veritat ha guanyat Rubalcaba?

Borja Ventura publicava aquest article a Lainformacion.com centrant-se en Alfredo Pérez-Rubalcaba, qui segurament sigui el candidat del PSOE a la presidència del Govern. A l’article, Ventura em va entrevistar amb Xavier Peytibi, Rafa Rubio i Jordi Rodríguez Virgili.

Chacón, l’Esperanza del PSOE

Ha dit moltes coses. La seva cara, moltes més. La decisió “autònoma, individual i personal” de Carme Chacón dibuixa un nou escenari en la crisi del PSOE que no té indicis de ser curta: decideix no optar a ser la candidata del partit a les difícils eleccions de 2012. Decideix fer-ho per preservar la unitat del partit i l’estabilitat del Govern. Però la seva veu, la seva postura i, sobretot, la seva mirada, diuen el contrari. Dona. Catalana. Espanyola. Fidel a Zapatero i orgullosa socialista. Són les banderes amb les que ha trencat motlles en la política espanyola de la primera dècada del segle XXI. Amb el pas que ha pres avui, prepara la segona….

Un debat amb Rajoy

“Senyor Rajoy, l’emplaço a debatre en un cara a cara les seves propostes per a Espanya”. El candidat o candidata que triïn els militants del PSOE hauria de pronunciar una frase semblant a aquesta, sinó en la nit electoral, en la primera setmana de campanya. Rubalcaba o Chacón podrien treure avantatge en un eventual cara a cara amb el líder de l’oposició. I per a això, haurien d’aconseguir un compromís abans que les enquestes puguin desaconsellar, especialment a Génova 13.

S’ha preparat Rajoy per ser president?

Caminante no hay camino, se hace camino al andar. Citar aquest vers de Machado no pot ser més ocurrent en parlar de Mariano Rajoy. Després de la renúncia de Zapatero i les veus que assenyalen que l’estratègia popular podria veure’s danyada, cal preguntar-se alguna cosa. Ha fet camí Rajoy? S’ha preparat per ser president? Potser la resposta sorprengui.

5 reflexions sobre les primàries

“Os propongo que sea el Comité Federal, en la próxima reunión que tengamos, después de las elecciones autonómicas y municipales, el que fije el momento de activar el proceso de primarias previsto en los Estatutos del partido para elegir nuestra candidatura a las próximas elecciones generales.” D’aquesta manera, Zapatero ha posat les primàries en el punt de mira després d’anunciar que no serà candidat a la reelecció. Després d’aquest anunci, observem algunes reflexions sobre el procés:

Zapatero anuncia que no serà candidat el 2012

S’esperava el què, però es desconeixia el com. El president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar ahir que no serà candidat a la reelecció el 2012. I no va assenyalar a ningú per a succeir-lo. Aquest va ser el discurs que entra ja en els discursos històrics de la democràcia espanyola. Us deixem amb la menció expressa a la successió, encara podeu trobar el discurs íntegre aquí.