Canviant el món amb Change.org

No és només una crisi econòmica. Estem vivint una crisi molt més profunda. Ho demostra el fet que la confiança en les institucions polítiques, els mitjans de comunicació o el sistema financer, cotitzi a la baixa. És una crisi molt profunda. Busquem una sortida. Especialment amb el què és nou.

Manuel Delgado, cap de gabinet de la Secretaria d’Estat de Comunicació

Segons informa el Espacio del Dircom, en les últimes setmanes s’han produït canvis a la Secretaria d’Estat de Comunicació. Manuel Delgado ha estat nomenat nou cap de Gabinet de la Secretaria en substitució de Gonzalo Vázquez.

Manuel, que va treballar durant deu anys a LLORENTE & CUENCA, era fins ara assessor en aquest organisme. Delgado és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid.

Patxi López reforça la seva àrea de comunicació

Patxi López incorpora com a secretari general de Comunicació a Emilio Alfaro, periodista i fins ara cap de secció de l’edició basca d’El País. Alfaro ja va ocupar un càrrec similar en un dels governs del lehendakari Ardanza entre 1985 i 1987.

Un nou assessor per a Rajoy

Alfonso de Senillosa és el nou assessor de Rajoy en matèria d’organització, tecnologies i comunicació.

Juan Antonio Blay, nou Dircom del PSOE

Juan Antonio Blay, nou Dircom del PSOE

Canvi de targeta

La secció “Canvi de targeta” d’aquest bloc, anirà recollint canvis notables en càrrecs de naturalesa política o comunicativa. Taro Aso Aquest japonès de 68 anys, del PLD, ha estat elegit recentment Primer Ministre del Japó, el tercer en dos anys. Aso és catòlic i el seu avi ja va ser Primer Ministre. Ocuparà el càrrec fins la convocatòria d’eleccions. Gemma Ribas La figuerenca ha estat nomenada directora de comunicació de Presidència de la Generalitat de Catalunya. Subsitueix a Antonio Bolaño, que va dimitir el passat mes de juliol. Ribas fou cap de premsa de la presidència entre desembre de 2006 i març de 2008, quan va incorporar-se al gabinet de l’alcaldia de Figueres.

Ella es diu Soraya

Ella es diu Soraya i és de Valladolid. És jove i és la mà dreta de Rajoy des que ell era vicepresident. D’ella diuen que és la renovació, que és el canvi generacional. I no els falta raó. Menys si Cope, Libertad Digital i cia l’ataquen de la manera que ho estan fent. Tornar de la feina, agafar el cotxe a l’estació i posar la ràdio tot escoltant a César Vidal pot ser un dels moments feliços del dia… si no t’ho prens seriosament. Perquè si t’ho prens seriosament veus com de malament està l’ofici del periodista en aquest país i com es poden dir, de grosses, en antena. Bromes a part, sobre SSS cau…

Bono president

No es tracta de l’ingeni d’algún marketinero que posa nom als bitllets de transport públic, José Bono ha estat escollit avui president del Congrés de Diputats. La tercera personalitat política de l’Estat ha estat elegit en segona volta i amb majoria simple, el primer cop que passa des de la transició democràtica. Aquest fet parla per si sol del personatge, del context, del resultat de les eleccions i de les negociacions. Bono ha demanat als diputats i diputades una legislatura de “moderació i paraula”. Ell paraules moltes, però moderació en la seva vida política la justa… Per això el PP ha confiat en la incombustible Ana Pastor el contrapès a la mesa del Congrés amb…

Karl Rove

El tren d’alguna cosa semblant a rodalies que em porta de l’estació d’autobusos romana de Tiburtina fins a l’aeroport de Fiumicino duu una sorpresa inclosa. No és el fet que hagi sortit estranyament a l’hora, no. Es tracta de la notícia que veig de manera furtiva publicada a un rotatiu italià, no recordo si al Corriere o a La Repubblica. “Si dimete Karl Rove il primo consigliere di Bush”. Veig una petita foto del president agafant per l’espatlla al seu arquitecte. I de cop em ve al cap el reportatge que vam veure amb el Gabriel Colomé a alguna sessió del Postgrau. De sobte em ve al cap totes les dades, tots els matisos, tota…

Qüestió d’imatge.

Més enllà d’un vestit blau a mida que quedés bé a televisió, aquesta podria ser la frase de resum d’aquesta setmana amb debat de política general i de remodelació al govern. Qüestió d’imatge. No és d’estranyar que tot i que Rajoy domina millor les arts parlamentàries, ZP el dugués per on ell volia i que el president hagi fet aquests dies el SEU discurs. La opinió pública ha rebut un missatge clar gràcies a dos factos: La previsibilitat del discurs de Rajoy. La sorpresa en les propostes de ZP. D’aquesta manera, sembla que el govern ha deixat enrere el tema basc (amb el fracàs de les negociacions amb ETA) i el tema català (sap on…