Hijo de puta, hay que decirlo más

Ho deien a “La hora chanante”: hijo de puta, hay que decirlo más. I és que en veure la primera temporada de la sèrie de Netflix “House of Cards”, no he pogut evitar pensar-hi. Perquè aquesta és la història d’aquesta sèrie, la d’un gran fill de puta.

President, i ara què?

Com una profecia. Com si estigués ja escrit en un guió que s’ha anat complint. No fa ni dos anys, Artur Mas va dinar amb blocaires a Barcelona a les portes de les eleccions que el van dur a la Generalitat. El que es va comentar en aquell dinar, s’ha complert rigorosament. Com si en realitat, l’únic que hagués fet Mas des que va arribar a la presidència hagués estat crear el marc.

Carme Chacón: un sacrifici sense recompensa

Dues maneres d’entendre el sacrifici. Dos resultats diferents. Alfredo Pérez Rubalcaba és el nou secretari general del PSOE. Carme Chacón ha perdut la seva última oportunitat per liderar el seu partit. Dues formes de sacrificar-se pel partit. Només una va tenir recompensa.

És jove. És dona. Tot val contra Leire Pajín

Leire Pajín és jove i dona. Una mica difícil de digerir en un món masclista. De passadissos emmoquetats i consells d’administració en sales de juntes de fusta envernissada. La ministra és un desafiament als valors que ells encarnen. Des del primer dia la veu opositora que beu d’aquesta Espanya rància ha sonat a persecució. I en fer-ho la impulsen.

Molt orgullosos

A Matthew Shepard el van matar amb 20 anys. Per ser gai. Va ser el 1998, en un petit poble de Wyoming. Un assassinat brutal: dos joves de Laramie el van colpejar fins a deixar-lo inconscient. Van deixar el seu cos moribund abandonat en un prat desèrtic. El van matar per ser gai.

Esgotar la legislatura

Esgoto la meva legislatura particular: fa quatre anys que, gairebé sense voler, vaig començar a escriure aquest bloc. Després de més de 800 posts escrits, són moltes les idees, els encerts i els errors acumulats. Quatre anys acumulant satisfacció pel que se sent en trencar el blanc de la caixa d’edició de les entrades.

Un món amb molts Francisco Polo

Permeteu-me que avui adopti un tema i un to més personal. Però l’ocasió ho mereix. El meu amic Francisco Polo, un d’aquests pocs amics que es compten amb els dits d’una mà, passa de dècada. Es planta als trenta. No ha parat quiet en tot aquest temps i li queda tanta corda, que no puc arribar a imaginar el que pot aconseguir.

“Our Nixon”, la pel·lícula dels seus col·laboradors

El procés del cas Watergate no només es va endur els enregistraments de la Casa Blanca per davant. També va suposar la confiscació d’hores i hores d’enregistraments en vídeo domèstic dels homes del president. Gairebé 37 anys després de la dimissió de Nixon, surten a la llum en forma de pel·lícula.

Magnicidis a Madrid: assassinats de Prim, Canalejas, Dato i Carrero Blanco

Els que vivim o visitem Madrid passem molt sovint per llocs que, ja fa diverses dècades, van marcar la història d’Espanya. Ho fem gairebé sense adonar-nos. Quedar amb algú a la Puerta del Sol sense ser conscients que en aquest mateix lloc un president del Govern va ser assassinat. O aturar-nos en un semàfor a la Plaça de la Independència, lloc on el cotxe d’un altre president va ser tirotejat. Vols saber més dels magnicidis que van tenir lloc a Madrid?

Guardiola president?

La Vanguardia es pregunta sobre les qualitats polítiques del tècnic del F.C. Barcelona en un article en el què m’entrevista. El reprodueixo a continuació: