Hail to the Chief: l’himne del president

El president dels Estats Units té un himne propi: el “Hail to the Chief”. Salutacions al cap, aclamem el cap; vindria a ser la traducció. El protocol marca que quan el president arribi a un acte, soni aquest himne. Una melodia coneguda fora i dins dels Estats Units que mostra com poques l’essència de la presidència. Com no, aquest himne té el seu protagonisme en la presa de possessió.

Fixa’t bé: el proper 21 de gener, quan s’anunciï l’arribada del president Obama a les escalinates del Capitoli per ocupar el seu lloc, sonarà aquest himne. I ho farà perquè el president ja és president. El gener del 2008, quan Obama va ser anunciat com a últim convidat en arribar a la presa de possessió no va sonar. Encara no era president. Però just quan va acabar de jurar el seu càrrec, quan tot just havia pronunciat “So help me God”, va sonar el Hail to the Chief. Obama ja era president.

En moltes ocasions, aquest himne està interpretat per “la seva” pròpia banda de música. La United States Marine Band que acompanya el president en els actes oficials. De fet, hi va haver certa polèmica a l’inici del mandat d’Obama perquè el president va decidir relaxar el protocol i utilitzar la banda i l’himne el menys possible.

Quan el Hail to the Chief sona per al president, sona un motiu introductori tipus fanfàrria, quatre “ruffles and flourishes”. Són quatre perquè aquesta fanfàrria s’usa en altres cerimònies i depenent del grau de la persona en honor a la que sona, augmenta o disminueix el seu nombre. Així, sona la fanfàrria, s’anuncia el president i sonen les notes del Hail to the Chief.

Algunes fonts indiquen que va començar a usar-se de forma oficial per anunciar la presència del president des de la presidència de James K. Polk, tal com indica l’historiador William Seale: “Polk was not an impressive figure, so some announcement was necessary to avoid the embarrassment of his entering a crowded room unnoticed. At large affairs the band…rolled the drums as they played the march…and a way was cleared for the President.” En tot cas, no va ser fins al mandat de Truman en què el Departament de Defensa va oficialitzar aquest homenatge al president.

L’origen de la melodia es troba en l’obra “The Lady of the Lake” de Sir Walter Scott, de gran èxit al Regne Unit. Quan l’obra va arribar a Nova York el maig de 1812, ja existien variacions en el text amb “Hail to the Chief” com a part. Noves versions que es van popularitzar. Aquest mateix any, l’himne va sonar en honor a George Washington i al final de la guerra de 1812. El 1829 el president Jackson va ser el primer a usar-lo en el seu honor. Martin Van Buren i John Tyler ho van usar en les seves preses de possessió i va sonar en la inauguració del canal de Chesapeake i Ohio a la qual va assistir John Quincy Adams.

L’himne té lletra, encara que rarament s’usa. Et recomano la versió de The Mormon Tabernacle Choir. La lletra diu així:

Hail to the Chief we have chosen for the nation,
Hail to the Chief! We salute him, one and all.
Hail to the Chief, as we pledge cooperation
In proud fulfillment of a great, noble call.
Yours is the aim to make this grand country grander,
This you will do, that’s our strong, firm belief.
Hail to the one we selected as commander,
Hail to the President! Hail to the Chief!

Però no creguis que el president és l’únic a tenir un himne. El vicepresident dels Estats Units també en té: el “Hail, Columbia”. De fet, és una cançó patriòtica que va ser considerada un dels himnes no oficials del país, fins que el 1931 es va adoptar el “The Star-Spangled Banner” com a himne.

També conegut com “The President’s March”, fou utilitzada en la primera presa de possessió de George Washington a Nova York el 1789. L’himne va ser compost per Philip Phile i actualment serveix amb el mateix propòsit que el Hail to the Chief per al vicepresident. També va precedit per quatre “ruffles and flourishes” i podràs veure com sona quan el vicepresident jura el càrrec.

Leave A Comment

Sobre aquest bloc

// Bloc d'Albert Medrán
/// Consultor de comunicació online
//// Millor bloc d'actualitat "Premis Blocs Catalunya 2008"