La presa de possessió de William Henry Harrison

La presa de possessió del president dels Estats Units no és només pompa i circumstància: el discurs inaugural és, segurament, el gran moment de la cerimònia. Sens dubte, el que té una major rellevància política. Després de 56 discursos inaugurals hi ha hagut tota mena de discursos. Curts, llargs, memorables… Com el de William Henry Harrison.

Harrison va ser el novè president dels Estats Units. Fins a l’elecció de Reagan, el més vell en accedir a la presidència i, malgrat la seva edat, 68 anys, el president que va donar el discurs d’inauguració més llarg de la història. El president recentment investit es va dirigir a l’audiència i va parlar durant una mica més d’una hora i 45 minuts. Encara que el discurs havia estat editat per disminuir la vida útil.

La inauguració de Harrison va tenir lloc a les escalinates orientals del Capitoli, l’East Portico, el 4 de març de 1841, a Washington DC. Roger B. Taney, president del Tribunal Suprem, va administrar el jurament. Aquest va ser un dia humit i fred a la capital dels Estats Units. Harrison va estar una hora i 45 minuts parlant sense barret i sense abric.

“Organized associations of citizens requiring compliance with their wishes too much resemble the recommendations of Athens to her allies” Discurs inaugural de William Henry Harrison

Harrison va batre un altre rècord, no només el relacionat amb la longitud del seu discurs. També és el president que ha tingut un mandat més curt. Al 30è dia del seu mandat, va morir a la Casa Blanca per les complicacions d’una pneumònia que va contraure dies després de la presa de possessió. Va ser el primer president a morir en el càrrec.

Es creu que Harrison va emmalaltir per culpa del mal temps a la cerimònia de presa de possessió, el poc desenvolupament de la medicina en l’època va contribuir a generalitzar aquesta idea. No obstant això, Harrison va contraure la pneumònia que el va matar més de tres setmanes després de la presa de possessió.

Els tractaments que li van aplicar al president van ser fins i tot pitjors que la malaltia, i va morir dies més tard, a la matinada del 4 d’abril. La brevetat del seu mandat va contrastar amb la longitud del seu discurs.

PD: per al Washington Post, el discurs de Harrison va ser un dels pitjors de la història. Segons el rotatiu, va ser llaaaaaaaarg, pompós, laberíntic i, en el fons, buit. Una cosa així com un discurs d’avi repapiejant que diu saber-ho tot i mai calla.

Leave A Comment

Sobre aquest bloc

// Bloc d'Albert Medrán
/// Consultor de comunicació online
//// Millor bloc d'actualitat "Premis Blocs Catalunya 2008"