La vida sigue igual
Mai vaig pensar que per parlar de la retallada de la història d’Espanya, pogués fer-ho citant Julio Iglesias. Mai. Però al final, las obras quedan, las gentes se van. Y la vida sigue igual. Però només per a alguns. No seguirà igual per a aquesta classe mitjana que està en vies d’extinció. Ni seguirà igual per a milions de desocupats. Ni seguirà igual per als milions d’espanyols que fan malabars per arribar a final de mes. Per als polítics, de les dues bancades si. Per a ells, la vida segueix igual.
Sense coherència, no som res en aquesta vida. En el fons, quan busquem l’equilibri en les nostres vides, busquem arribar a aquest punt en què la nostra vida és coherent. Compassar les nostres creences amb les nostres accions. El que diem, i el que fem. El que sentim, i el que vivim. El que fem amb com ho fem. A això es dediquen milers de coaches, psicoanalistes i consultors.
La ministra italiana Elsa Fornero va plorar quan va anunciar als mitjans les retallades que, un acabat de formar govern tecnòcrata, havia aprovat a Itàlia. Rajoy surt a espatlles del Congrés, victorejat i aplaudit pels seus fidels diputats, després d’anunciar una retallada de 65.000 milions d’euros. Retallades que afectaran a desocupats, a funcionaris, al ciutadà del carrer. Al que paga els seus impostos religiosament. A qui compleix les seves obligacions. A qui, si té feina, cotitza com el que més.
Rajoy, el mateix que després de comparèixer de mala gana davant els mitjans després de l’anunci del rescat (inclogui aquí el terme en neollengua que vulgui per negar la major, si li molesta el terme rescat), se’n va anar al futbol perquè “todo está solucionao”, el de la foto celebrant el gol de la Selecció; encara no ha trobat la coherència. Ni la cerca.
Aquest és un dels molts mals de la ja malmesa política espanyola. Perquè no és només Rajoy el que no és coherent amb els brutals esforços que demana als ja ofegats ciutadans; la seva oposició tampoc ho és.
El president acaba d’anunciar l’augment de l’IVA, del 18 al 21% i del 8% al 10%. Milers de persones ja estan removent les hemeroteques per mostrar els centenars de declaracions de membres del Partit Popular després de la pujada del mateix impost que va fer el PSOE en l’anterior legislatura. I començarà el “i tu més”. I no passarà res. Tornarem a veure les imatges d’Esperanza Aguirre quan va muntar la campanya de signatures contra aquesta pujada. I no passarà res.
No passarà res perquè el PSOE s’aferra a fer oposició a cop d’hemeroteca. I s’enfonsa en les enquestes. No passarà res perquè el passat no mou vots. Ni provoca canvis. I encara que mostri la incoherència, sembla que no la demanem als nostres governants.
Rajoy està governant fent tot el contrari al que va prometre en campanya. Tot. Governant contra el que va dir ell i els seus ministres setmanes, dies … fins i tot hores enrere. Però no passa res. Perquè per a ells, els polítics psicòpates, els que viuen allunyats del que passa a peu de carrer, la vida segueix igual. I així ens va.
