Si vols el meu vot, ensenya els gràfics

Tornarem a veure moments com aquest en el debat d’aquesta nit. Tornaran les dades, les pàgines de diari i els gràfics tornaran a ser els florets en aquest particular duel. Els gràfics en un debat són d’un gran valor: les dades, les idees i les abstraccions, de cop, es poden tocar. Però… D’on vénen aquestes dades?

L’ús de gràfics en un debat té un perquè. També ho té la manera de presentar-los. És fàcil que un debat com el que viurem aquesta nit es perdi en la immensitat de xifres que no arribem a comprendre o imaginar. Per això, la necessitat de representar-les i tocar-les exigeix ​​el seu ús. Però no només això: el seu ús ha de ser compatible amb la velocitat de la televisió i amb els plans de càmera. Algú des de casa ha d’identificar d’una ullada que el que el candidat defensa, es comprova en els gràfics.

Les opcions de frau o de no representar fidelment la realitat estan a l’abast dels equips de campanya. Un gràfic extremadament generós en l’escala, la generalització de les dades o l’empara del poc temps en què un document està en pantalla pot induir a creure a ulls clucs el que un candidat mostra. Especialment perquè creiem que aquests gràfics són una prova veraç. Però… I si no ho és? Per això, el repte que va crear Jesús Encinar a Actuable cobra una importància especial.

Encinar va demanar als candidats que es comprometessin a publicar a internet els gràfics que usessin en el debat. Pots llegir més sobre això en aquest post d’Actuable. I tots dos candidats van respondre afirmativament -i amb molta rapidesa- a la proposta del fundador de idealista.com. En els seus canals de Twitter van afirmar que publicarien els gràfics que avui faran servir en el debat (Rajoy i Rubalcaba).

És una cosa necessària. Sa. Vital. Els ciutadans i ciutadanes hem de poder comprovar les dades. Conèixer la font. Cercar les dades originals. Comparar. La nostra democràcia, que no està en els seus millors moments, necessita d’accions com aquesta. I aquí, el poder de la xarxa és clau. Ens permet arribar a més informació i contrastar -per molt que alguns polítics segueixin pensant que això no passa- i ens permet fer arribar les nostres inquietuds als nostres representants. El cas d’aquest victoriós repte, n’és una prova.