Al fons, la fortalesa de Rajoy
Fortalesa. Robustesa. Seguretat. En temps de crisi, busquem això. En tot el que fem i en tot el que pensem. Un canvi laboral: és segur? Un nou cotxe: és robust? Una nova relació: serà forta? La incertesa de la crisi ens porta a triar aquelles opcions que ens aporten seguretat. Que ens fan sentir segurs. No és estrany que Rajoy iniciï curs polític als peus d’un castell.
En més d’una ocasió hem discutit la importància de tenir cura dels fons des dels que realitzem un acte. Com el fons pot ser un espai de distracció, contradicció o, per contra, un element que reforci el missatge. L’elecció del castell de Soutomaior (Galícia) per a l’inici de curs del PP és un d’aquests exemples en què l’entorn comunica tant o més que el propi missatge.
Rajoy té el repte de semblar robust i segur en dos àmbits diferents: en el programàtic i en el de campanya. Carlos E. Cué i Luis R. Aizpolea ho analitzaven ahir a El País: la victòria popular està ja tan digerida que el resultat només pot empitjorar. Per això, vendre seguretat és una prioritat. Rajoy ha sortit enfortit, gràcies a la reforma constitucional, en el primer àmbit. En el segon, la campanya dirà.
Per això, l’estampa de Soutomaior envolta el missatge i el reforça. A tall heràldic, el castell gallec ve a representar la fortalesa, la grandesa i la virtut. Conceptes ambiciosos que el Partit Popular aspira a associar a la seva oferta política.
La situació no és semblant a les files socialistes. Ni forts, ni robusts, ni segurs. La marca PSOE cotitza a la baixa i va camí de ser la marca blanca -Rubalcaba- la que competeixi per neutralitzar el previsible daltabaix electoral. Rubalcaba no busca ser fort -ja ho és-, vol ser clar. Tan clar com els dos fons elegits per la seva campanya per emmarcar les seves aparicions. Blaus, en altre temps blancs, amb el seu eslògan de precampanya omnipresent.
Però el PSOE té un altre fons menys controlat. No és el dels actes ni el de les intervencions. És el fons del partit. De la militància. Un complicat fons teixit per les reaccions a la reforma constitucional, els anuncis de ministres i diputats que no aniran a les llistes o la pròpia estampa de Rodiezmo. Comença una llarga i atípica campanya. I comença carregada -o carregant-se- símbols. Això no ha fet més que començar.
