L’emprempta de Nixon al discurs de dimissió de Francisco Camps

Més de 900 dies separen les primeres informacions sobre els vestits de Camps i la seva dimissió. Quasi 37 anys separen la dimissió de Richard Nixon de la de Francisco Camps. Dues figures marcades per la corrupció, la lluita per mantenir-se en el càrrec i la creació d’un univers d’enemics paral·lel. I no és l’únic que els uneix.

El 8 agost 1974 Richard Nixon es va dirigir a la nació des del Despatx Oval per anunciar la seva dimissió. En aquell discurs, el president va usar tres recursos discursius, com assenyala Jeffrey Feldman, per articular la seva intervenció i emmarcar el seu missatge: el canvi de direcció en el marc, vanar-se del que s’ha aconseguit i l’associació amb tercers. Aquestes tècniques també es van veure en el discurs que va dirigir Camps en la seva renúncia.

El canvi de direcció en el marc

Nixon va justificar la seva renúncia per un tema de dedicació.

“America needs a full-time president and a full-time Congress”.

La lògica d’evitar un procés per permetre el funcionament de les institucions. Per a Camps, aquest canvi en la direcció està en el servei al Partit Popular, a Rajoy i a Espanya. Tal i com expressa en aquesta frase del discurs:

“ofrezco este sacrificio personal para que Mariano Rajoy sea el próximo presidente del gobierno, para que el Partido Popular gobierne España y para que España sea esa gran nación que los españoles queremos.”

El tema del sacrifici és una constant en el discurs de Camps. Ho fa de forma expressa en tres ocasions: un sacrifici personal, de partit i per Espanya. El sacrifici de Nixon s’expressa de forma velada en aquesta lògica del funcionament de les institucions.

Vanar-se del que s’ha aconseguit

Nixon presentava, a les portes de l’esclat del cas Watergate, una bona fulla de serveis. Reelegit per al càrrec, havia posat fi a la Guerra del Vietnam i tenia índexs de popularitat semblants als de Kennedy. Aquests èxits van ser posats de manifest en el seu discurs. Aquesta tècnica busca posar sobre la taula el que s’ha aconseguit contra tot el desgast patit.

Camps també va usar aquesta tècnica:

“Paco Camps es un gran presidente, es el mejor presidente para nuestra tierra”

“Ser los mejores, los primeros, el mejor ejemplo de gobierno y de proyecto colectivo”

“Somos los mejores, eso es lo que quiero decirle a todos los valencianos. Somos los mejores, este es el mejor territorio, esta es la más grande comunidad de España y la mejor región de Europa y por eso han ocurrido las cosas que han ocurrido.”

Associació amb tercers

Nixon invoca Theodore Roosevelt en el seu discurs. Camps no ho fa. No cita a tercers que siguin referència per a ell. Però sí que associa el que ha passat amb tercers. És el que ell anomena “el sistema”. Aquest enemic a la seva figura i al Partit Popular que encarna el PSOE. Exemples d’això els trobem en frases com:

“Hemos luchado contra un sistema, un sistema duro y brutal.”

“Un sistema que ha traído paro, desconcierto, tensión y crispación a todo nuestro país.”

I algunes diferències …

Nixon i Camps són plenament conscients de la importància d’aquest discurs. Saben que fixarà el marc amb què molts interpretin les seves dimissions. Nixon, més centrat en el llegat, és plenament conscient de la fi de la seva carrera política. Camps, per contra, dedica gran part del discurs a defensar la seva honorabilitat. Amb aquest gest Camps assenyala que està disposat a tornar?

No és l’única diferència entre els dos. Nixon parla més de la nació que del partit. Camps, parla sobretot del partit i centra la seva dimissió en un sacrifici pel partit. Un sacrifici per Rajoy.

El discurs infogràfic de dimissió

Espanya, millor o projecte. Són les paraules més repetides per Camps. Comunitat Valenciana, Partit Popular … formen part també d’aquest rànquing. Detalls com aquest, així com els titulars o els moments en què Camps força la seva veu, es contenen en la infografia del discurs de dimissió que mostrem a continuació.

Discurso Infográfico de la dimisión de Francisco Camps