Molt orgullosos

Vaig tenir la sort de viure una experiència teatral meravellosa un diumenge d’hivern al Teatro Español. El text de Moisès Kaufman recollia la història. La de Matthew i la dels seus veïns. La d’aquells que veien en la seva mort el terrible crim per odi i dels que ho justificaven. Una obra que et colpeja el cor, el deixa sec de llàgrimes i et rebrega el cervell.
Orgullosos? Sí, clar que sí. Per molt que en no pocs menjadors s’escolti aquests dies això de “Ja estan una altra vegada els maricons pujats en les carrosses”. Per molt que alguns, amb la boca petita o viva veu es preguntin com es pot estar orgullós de ser un desviat. I eencara s’obstinen a reclamar l’orgull de la “gent normal”.
Matthew Shepard no és una excepció. És un de molts. Una de les milers de persones que han patit la intolerància més absurda per estimar diferent. Hi ha milers, milions de Matthew Shepard. N’hi ha en instituts de Chamberí, als bufets d’advocats a Barcelona, en cooperatives de Extremadura. N’hi ha al pis amb el que comparteixes paret.
Hi ha Shepards cada vegada que algú ha de lluitar el que no està escrit per ser qui és. Hi ha Shepards cada vegada que algú no és lliure per estimar a qui vol estimar. N’hi ha cada vegada que algú ha de amagar-se. Matthew Shepard que moriran en vida. I altres tants que viuran matant l’homofòbia que els envolta.
Hi ha motius. Milers de motius per sortir als carrers. Milions de motius per estar orgullosos. Cada vegada que a algú li impedeixen fer el que fan tantes parelles. Cada vegada que algú fa gala de l’homofòbia amb fanfarroneria. O quan algú recepta remeis per curar els desviats. Cada vegada que algú en qüestiona la felicitat. Cada cas és un motiu. I cada motiu, un orgull.
Han canviat moltes coses des Stonewall. I han de seguir canviant. Orgullosos de viure en una societat cada vegada més tolerant. Però no tot està fet. Encara hi ha qui creu que no hem de tenir els mateixos drets, que els ciutadans no han de ser iguals. La meta és una societat més lliure, més justa i més igualitària. Ho aconseguirem.


Comments
2 comentaris to “Molt orgullosos”Trackbacks
Check out what others are saying...[...] Orgullo de las personas antes llamadas homosexuales y ahora, al margen de la Real Academia, LGTB. Albert Medrán, de cuyo blog soy un frecuente lector en la medida de lo posible, realiza un alegato de la [...]
[...] un any especial. Fa un any, sense proposar-m’ho, vaig sortir de l’armari amb aquest post. Després d’això, vaig començar a treballar a Change.org. Al llarg d’aquest últim [...]