Chacón, l’Esperanza del PSOE
Ha dit moltes coses. La seva cara, moltes més. La decisió “autònoma, individual i personal” de Carme Chacón dibuixa un nou escenari en la crisi del PSOE que no té indicis de ser curta: decideix no optar a ser la candidata del partit a les difícils eleccions de 2012. Decideix fer-ho per preservar la unitat del partit i l’estabilitat del Govern. Però la seva veu, la seva postura i, sobretot, la seva mirada, diuen el contrari.
Dona. Catalana. Espanyola. Fidel a Zapatero i orgullosa socialista. Són les banderes amb les que ha trencat motlles en la política espanyola de la primera dècada del segle XXI. Amb el pas que ha pres avui, prepara la segona. El gest és inequívoc. S’immola. O així ho ha comunicat. El seu discurs és el que diu: Espanya i el partit estan per sobre i ella està al seu servei. La seva mirada, en canvi, parla del que no s’ha vist ni es veurà. Parla de l’enfrontament entre les famílies del PSOE que estan en peu de guerra.
Aquesta guerra és la clau. La contundent derrota electoral del diumenge canvia la música però no els músics. Les tensions internes han portat a Chacón a llegir les seves possibilitats a mitjà i llarg termini. En un entorn de tan elevat voltatge, les seves opcions es veien reduïdes. Si el Comitè Federal del dissabte arriba a un acord i no força un Congrés extraordinari, Chacón es protegeix per lluitar la seva guerra. La de veritat. La successió de Zapatero a la secretaria general.
S’obre un període incert. Un camí que, si porta al 38è Congrés Federal del 2012, deixarà a Chacón sent l’Esperanza del PSOE. El més semblant a aquesta figura antagònica que és Esperanza Aguirre en el Partit Popular. Amb tot el que això comporta. Amb la possibilitat de ser la secretària general que succeeixi a Zapatero o quedant com la figura aglutinadora d’un corrent diferent que arribi a tenir poder en el partit però no el suficient per imposar-se.
L’Esperanza del PSOE, amb un perfil propi, diferenciat i diferent. Amb un relat personal -que ha apuntalat avui amb un defining moment en la seva carrera-, uns objectius clars i una mentalitat diferent. L’alternativa, des dels que avui tenen el poder, als que volen ser alternativa sent de la vella guàrdia.
No van ser bé les coses. De fet, després de perdre gairebé milió i mig de vots en les eleccions del passat diumenge i veure com el mapa del poder autonòmic es tenyia de blau, la tensió s’ha precipitat. La cita de 2012 -si finalment és llavors- serà dura. Complicada. El Congrés es preveu complicat i Chacón és ja la candidata a la secretaria general. Donar un pas enrere per… fer un pas endavant quan toqui.
