La solitud socialista

Mentre a Génova milers de militants i simpatitzants convertien la nit electoral en una festa sense pal·liatius, la seu federal del PSOE estava deserta. El PSOE va patir ahir una derrota rotunda. En una posició més que feble a menys d’un any de les eleccions generals. Els socialistes van retrocedir i van regalar, un gran error de comunicació, la imatge de la debacle socialista.

La victòria té molts pares. La derrota és òrfena. Diuen que JFK va usar aquesta frase després del fiasco de Badia de Cochinos i la foto que ahir va permetre el PSOE de la seva seu federal és la imatge d’aquest concepte. Es va equivocar el partit en demanar als seus militants i simpatitzants que no anessin a la seu. I en fer-ho, van deixar que, amb cruesa, les dues cares de la moneda poguessin veure’s de forma clara.

Aquesta imatge és la metàfora del que aquestes eleccions municipals i autonòmiques han suposat per al PSOE. 9,75 punts separen els dos grans partits. El PP va obtenir 2.197.646 vots més que els socialistes. El mapa del poder a Espanya és blau. Una marea blava que aclamava i ballava a Génova.

No ens agrada estar sols. Tenim por a la solitud. Per això, aquesta imatge és desoladora. La imatge humana d’un partit és, avui més que mai, important. Ens quedarem amb la sensació que el PSOE no és només un partit derrotat, sinó aïllat. Una cosa que no es pot permetre a les portes d’unes eleccions que seran crucials per al seu futur.

El PP ha escombrat el PSOE del mapa municipal i autonòmic. Castella-la Manxa, Sevilla i altres capitals de província andaluses, Extremadura, Barcelona i la seva diputació … i ha augmentat la seva diferència a Madrid, el País Valencià i a les seves capitals. La imatge de soledat socialista és l’últim que necessitava. L’error és majúscul. Però no perdem el focus: més errors s’han produït al llarg dels últims anys. La derrota no és òrfena. La derrota és filla d’aquests errors.

La gran pregunta és saber quin rumb prendrà el PSOE en els pròxims mesos. Amb un secretari general que ha fet un gest honrós en donar la cara després de la derrota, però que és, més que mai, un ànec coix. Un líder solitari -com la imatge del partit- al capdavant d’un govern amb moltes incògnites.

La coherència és bàsica en comunicació. La imatge de Ferraz no pot ser més coherent amb el temps que li toca viure al PSOE: estan més sols que fa quatre anys. Tenen molta feina per davant si volen salvar els mobles. De moment, administrar una derrota que, a diferència d’altres, poc té de dolç i molt d’humiliació.