My Twitter Feed

Entrando en directo en 105.7 (at @EnJaqueRadio) http://t.co/8yCRPA0gXm

Mor l’inventor del teleprompter

“Tonight, I can report to the American people and to the world, the United States has conducted an operation that killed Osama bin Laden”. El president Obama va dirigir aquestes paraules mirant als ulls dels teleespectadors. I ho va fer gràcies a un invent que va revolucionar la manera com les persones que es posaven davant d’una càmera comptaven les coses a l’audiència. Presentadors, actors, còmics i polítics van deixar de baixar la mirada cada vegada que parlaven. El teleprompter va arribar per quedar-se.

Hubert Schlafly, l’inventor d’aquest aparell, va morir fa unes setmanes. El diari El País li dedica un obituari molt interessant que mostra la seva evolució i la seva propagació al llarg de les últimes dècades. El també anomenat prompter o autocue, porta més de 60 anys lluitant per guanyar-se un lloc com aparell indispensable en la vida d’aquells que s’han d’adreçar al gran públic des de la televisió.

Aliat o enemic?

A Internet es poden trobar teleprompters per només 400 dòlars. En tot cas, és una inversió assumible per a aquells polítics que vulguin millorar la manera com es dirigeixen a grans audiències. Encara que el seu ús no està molt generalitzat a Espanya, polítics com Esperanza Aguirre, Iñigo Urkullu o José Montilla han usat el mirall màgic per millorar la seva comunicació.

En aquest post reflexionàvem fa uns mesos sobre les millores que suposa l’ús de prompters. Especialment parlàvem de:

  1. Millorar la naturalitat de l’orador i evitar distraccions o gestos bruscs en baixar la mirada, millorant l’atenció del receptor.
  2. Tenir opció a controlar i millorar el missatge verbal, ja que la concentració amb el text millora en no haver de desviar la mirada.
  3. Invertir temps i esforços en millorar aspectes de la comunicació no verbal, ja que no hem d’estar tan pendents de no perdre el fil del text apuntat en les notes.

Encara que aquests avantatges les han posat sistemàticament al Despatx Oval i als mítings de milers de candidats a tot el món, no sempre és tot de color de rosa. Problemes tècnics, un abús del prompter o la incapacitat d’adaptació de qui l’usa poden deixar el prompter en un segon pla.

Res és igual

Per bé o per mal, res és igual als temps sense teleprompter. L’obituari descriu situacions curioses durant la seva expansió, des dels problemes amb l’aparell durant un discurs del president Eisenhower a l’ús (o abús, segons alguns). Situacions que mostren el canvi en la forma de comunicar dels polítics i de dirigir-se als ciutadans.

Comments
Un comentario to “Mor l’inventor del teleprompter”
  1. Josep escrigué:

    Albert, m’acabes de treure una gran curiositat de sobre!!! Sempre que veia els discursos dels polítics veia aquest “mirall” al seu costat, i no sabia què era (havia pensat en micros, altaveus, miralls antireflectants de la llum i fins i tot, miralls antibales!!!). Ara ja sé que són, aniré a dormir una mica més intel·ligent avui!

    Josep (un lector fidel i encuriosit però vergonyós de comentar, fins avui…)

Leave A Comment

Sobre aquest bloc

// Bloc d'Albert Medrán
/// Consultor de comunicació online
//// Millor bloc d'actualitat "Premis Blocs Catalunya 2008"