Saddam Hussein i Bin Laden: dues maneres de comunicar la seva captura
Osama bin Laden i Saddam Hussein. Saddam i Bin Laden. Dues figures clau per entendre la primera dècada del segle XXI. Dos enemics dels Estats Units sobre els que va caure tota la força del país més poderós del món.
La guerra contra el terrorisme té en ells dos moments clau. La detenció de Saddam el desembre de 2003 i l’assassinat d’Osama bin Laden aquesta mateixa setmana. Amb aquests dos moments clau, sorgeix la necessitat de comunicar als nord-americans i al món els fets.
George W. Bush es va dirigir al món des del Cabinet Room (la sala on es reuneix el Gabinet o govern dels Estats Units), en un discurs curt de gairebé quatre minuts. En ell, anuncia la detenció de Saddam Hussein, viu, i emmarca la seva detenció com un pas més en la lluita contra el terror i en les operacions en la guerra de l’Iraq. Centra el discurs en la contribució d’aquest fet per al futur de la guerra i la seguretat dels Estats Units.
Obama, en canvi, ho fa des de l’East Room, la sala més gran de la Casa Blanca, reservada a grans esdeveniments comunicatius. Amb un discurs molt més llarg -gairebé deu minuts- el president eleva el to. No només anuncia la mort de Bin Laden, utilitza el discurs per parlar de valors, justificar l’execució del líder terrorista i intentar tancar el cicle de guerra contra el terror iniciat deu anys abans. El to és diferent i la intencionalitat, en certa manera, també.
No deixa de ser necessari constatar els moments en què arriben els discursos: dos durant l’any anterior a la reelecció presidencial. Desembre de 2003 en el cas de Bush i maig de 2011 en cas d’Obama. Dues maneres molt semblants de marcar el tempo de la campanya amb un, a ulls dels ciutadans, gran èxit.
La d’Obama és una presidència a l’estil de Hollywood, amb el seu to messiànic, la llargada del seu discurs i la dependència total a llegir del telepropmter (fent-lo servir fins i tot per presentar nominacions al gabinet), el qual Bush rarament feia servir.