En tu fiesta me colé
Ja ho cantava Mecano, “No me invitó, pero yo fui”. I no es referien ni a Facebook ni a partits polítics. Però no puc deixar de cantar la cançó cada vegada que rebo una notificació d’aquesta xarxa social en el meu correu amb la invitació a un acte. O una petició d’amistat. Volen colar-se a la meva festa.
Facebook és una xarxa privada, on cada usuari accepta amb qui vol estar connectat i amb qui no. La lògica és la connexió personal amb aquells que coneixes o pots voler conèixer. Que aixequi la mà qui no hagi enviat petició d’amistat a algú que va conèixer en una festa. Persones a persones. Però quan entrem en el camp de les sigles dels partits, caminem sobre un terreny pantanós. Quan no es comprèn la lògica de l’espai. I intenten colar-se a la teva festa.
El meu Facebook és la meva festa. Si vull convidar-te, et demanaré amistat. I si ets una organització o una empresa, seguiré la teva pàgina. De fet, em sumaré la teva festa. Perquè els perfils personals i les pàgines són diferents. Cadascuna per al seu tipus d’usuari. Una cosa que molts partits, candidats o agrupacions no han entès. I ho haurien de fer.
Per a molts partits, agrupacions locals o candidats, Internet és un canal de difusió més de la seva activitat. Una mica com quan tenim un robot de cuina (en aquest cas, Internet), i el fem servir només per fer batuts (sense comprendre que pot ser una conversa o la via per incloure la participació ciutadana en la presa de decisions). I és sota aquesta lògica que l’ús del canal també segueix aquest vici de voler abastar a tots, en gran i a quants més millor. Però a Facebook s’imposa la proximitat, la utilitat i l’interès.
La configuració de la informació d’un perfil ens permet saber la localitat on resideix aquest usuari, els seus interessos, etc. Té sentit convidar a l’acte de presentació d’una candidatura a algú que viu a 600 quilòmetres? La segmentació és una utilitat a Facebook -i en d’altres espais d’Internet- i no aplicar-la és un risc per a la credibilitat. Pren temps, sí, però reporta més beneficis.
No intentis colar-te a la meva festa, perquè valoro la utilitat del que faig a Facebook. Els meus contactes són els meus contactes perquè em donen informació de coses que a mi em poden interessar. Perquè comparteixen enllaços, perquè puc saber què fa aquell amic de l’Erasmus … perquè m’és útil. Quina utilitat ofereixen aquests perfils? Només els que estiguin convençuts de poder oferir alguna cosa a l’usuari haurien d’atrevir-se a colar-se a la festa. Si no, l’usuari se sumarà a aquelles pàgines de les que percebi un benefici.
En definitiva: si no ens uneix una amistat, si no ens coneixem personalment -de fet, conèixer personalment a unes sigles és molt complicat- el millor és entendre la lògica de l’espai. Crear una pàgina amb contingut pertinent i despertar l’interès de qui ho rebi. L’enamorament no sempre és instantani. L’usuari no caurà sempre en els teus braços. Colar-se a les festes d’altres no és la solució.
