Crònica d’una nit electoral
Avui es celebra el tercer aniversari de la segona victòria electoral de José Luis Rodríguez Zapatero. El president, va revalidar la confiança dels espanyols la nit del 9 de març de 2008, després d’una primera legislatura marcada pels canvis i la crispació.
Aquesta nit la vaig passar a Ferraz, la seu del PSOE, al costat de Pau Canaleta. El nostre amic Ferran Fernandez-Pintó, seguia la nit electoral des del quarter general del PP. Aquella nit, actualitzar aquest blog des d’allà, amb les impressions, sensacions i informacions que anaven arribant. Recupero en aquest post aquestes entrades.
No deixa de sorprendre la rapidesa amb que passa el temps -més, si cal, en política- i com rellegir avui, amb el que hem vist en aquests tres anys, el que es va dir i es va escoltar en aquesta seu aquest dia. Aquí va la crònica d’una nit electoral.
18:56. El poder dels trackings.
Aquesta setmana ha estat portagonitzada pels trackings que El Periódico d’Andorra ha publicat diàriament, tot i que la seva capacitat d’influència es preveïa limitada.
Durant el dia d’avui diverses fonts han informat de nous trackings al llarg de la jornada electoral que dibuixen escenaris bastant divergents entre ells.
Han circulat algunes enquestes que indiquen la possibilitat de que el PSOE obtingui la majoria absoluta, però altres han estat més precabudes i mostren una victòria més ajustada del partit de Zapatero; en tot cas són rumors que només el resultat de les urnes podrà confirmar.
És possible que l’escrutini comenci per feus socialistes i acabi en els populars.
Zapatero ja està a Ferraz, reclòs a la cinquena planta de l’edifici acompanyat de José Blanco.
L’ambient a la seu del PSOE és d’una certa confiança i poc a poc alguns simpatitzants es van acostant a la seu, on els periodistes ja han ocupat els seus llocs i comencen a informar. En menys d’una hora, els resultats dels exit-poll.
L’ambient és un gran indicador per preveure un resultat electoral, les sensacions, els ànims compten més que qualsevol altre indicador. I pel moment la seu del PSOE els ànims estan alts. Són diverses les personalitats, candidats i càrrecs públics socialistes que mostren la seva satisfacció i la seva confiança en els resultats d’aquesta nit.
El portaveu parlamentari Diego López Garrido està en aquest moment passejant per la planta baixa de la seu, conversant amb simpatitzants i, encara que la seva expressió no expliqui res, si els resultats no fossin bons un portaveu no es passejaria per la seu i enmig de periodites àvids d’informació.
En Ferran ens informa de les cares d’Esperanza Aguirre i Ruiz-Gallardón. Segons l’amic Fernandez, eren un poema. Nosaltres tenim un marge de maniobra bastant gran, a hores d’ara podem anar als sets de tv de l’entrada de la seu i acostar-nos a diverses zones. La seu del PP té els periodistes a la sala de premsa i no els permeten moure’s. Rajoy està a la setena planta amb el seu staff.
A Ferraz, s’han obert les portes als simpatitzants a les 19:30 i esperen el tancament dels col·legis i la compareixença de José Blanco.
Les 8. Les enquestes apareixen i Blanco compareix en una sala de premsa plena a vessar. Primers pensament per la família de Carrasco i congratulació per l’elevada participació; així com valoració positiva de les enquestes que donen al PSOE com a guanyador de les eleccions generals. I la seu del PSOE trenca en aplaudiments.
A les 21:15, nova compareixença de Blanco.
21:02. Preguntes sense resposta.
L’espera dels primers resultats oficials fa que no puguem deixar de pensar en vàries qüestions que ens ronden pel cap. Les enquestes donen una majoria absoluta al PSOE, o quasi majoria absoluta.
Però la participació a tradicionals feus socialistes ha baixat avui, i en canvi a llocs com València o Madrid, on el PP té un autèntic bastió de vots -aquest matí al barri de Salamanca hem conegut de primera mà què és una marea de votants blava, amb perles a les orelles i cabells oxigenats-. Com podem explicar això? Com pot baixar la participació i millorar resultats si la participació és la clau?
En Ferran ha pogut parlar amb Aleix Vidal-Quadras i li comenta que cal esperar. Que els resultats s’ajustaran a mesura que avanci la nit i mostra la seva estupefacció per la qüestió que us plantejava.
Mentrestant, a la seu socialista es segueix de manera intermitent el recompte a TVE1. Simancas, Trinidad Jiménez i altres dirigents es barregen entre els simpatitzants, el carrer Ferraz ja està tallat al trànsit i els crits de “Presidente, presidente” ja es multipliquen.
En breus moments, compareixença de Blanco.
El carrer Ferraz ja està tallat al trànsit rodat i centenars de seguidors del PSOE s’han acostat a la seu del PSOE per donar ànims i celebrar la victòria.
“Con talante, España va pa’lante” i “se nota, se siente, Zapatero presidente” o “donde está la niña de Rajoy” esperen que d’aqui a una estona aparegui el president a saludar.
El lloc està preparat, just a sobre d’on estem situats. He sortit al balcó de Ferraz i la sensació és brutal, encara que faci fred.
Tot i això, caldrà recordar als socialistes que falta la meitat de vots per escrutar i que la distància entre PSOE i PP es va reduint…
En aquesta ocasió anem una mica perduts, això de no poder veure què passa a les altres seus, què diuen els altres líders… però tirarem de manual: és important fer les compareixences al moment just, i si pots, atribuir la victòria al teu candidat.
La Fox ho va fer en les presidencials de 2000 i avui José Blanco, amb gaire bé mitja hora de retard, ha comparegut a la sala de premsa del PSOE per anunciar que, amb les dades de les que disposa el partit, el PSOE ha guanyat les eleccions. Ha promès 4 anys més de canvi i polítiques socials i que Espanya estarà millor el 2012 que el 2008. També ha anunciat la compareixença de Zapatero, que ara esperem tots plegats.
La seu bull d’activitat, entrevistes, dirigents que es passegen. Fins i tot m’han entrevistat per Hora Hache i hem començat a fer networking amb periodistes italians.
Tot i això, el resultat es va ajustant cada cop més, quan falta un 30% a escrutar i el 50% dels vots a Madrid. Rosa Díez entra al parlament i s’entreveu la desfeta d’Esquerra, així com la d’ICV-IU. Caldrà fer una anàlisi amb calma dels resultats, perquè el wifi de la seu del PSOE no ens permet ser tan acurats com voldríem.
Hi ha canapès nous…
23:06. Discurs de victòria.
Baixa el vicepresident Solbes a la sala de premsa i comença una valoració off-the-record dels resultats electorals, i s’estén el rumor com la pólvora: Zapatero sortirà al carrer.
Corredisses pels passadissos per arribar a la sala de premsa on, des de les finestres, sentim l’himne del PSOE. Zapatero es fa pregar i apareix, com segurament heu vist, amb Blanco, López-Garrido, Zerolo, Caldera, Sonsoles…
El President fa un recordatori a les víctimes del terrorisme d’aquesta legislatura i de totes les víctimes, mentre el públic trenca en aplaudiments.
La jornada, constata, ha tingut una elevada participació. Agraeix de “corazón” als ciutadans i ciutadanes que han donat una victòria clara al PSOE; a nivell estatal i a Andalusia. Zapatero afirma que no ha fallat als electors; aquests responen dient que no està sol.
Zapatero fa referència a Rajoy i a la resta de candidats, expressant-ne el reconeixement. Segons Zapatero, els espanyols han decidit obrir una nova etapa sense crispació i acord en els afers d’Estat.
Zapatero vol aprofundir les coses ben fetes i corregir errors, diàleg social i polític, així com el recolzament més ampli possible. Afirma que governarà per tot però pensant, abans que res, en els que no ho tenen tot (referència al primer debat). Governarà per les aspiracions de les dones, pels joves, per les persones grans, per assegurar el compromís d’Espanya amb Europa, la pau i la cooperació al desenvolupament.
Governar fermament amb la mà estesa.
Fa referències a la diversitat i la unitat, així com la col·laboració.
Quina gran nit electoral Albert!