El contracte de participació online

El PSC ha organitzat aquest matí una jornada de treball “Idees pràctiques per a una campanya a la xarxa – Municipals 2011″ a Castellar del Vallès en el que la xarxa, la política, l’activisme i la participació han estat els temes dominants. Una ocasió molt valuosa per reflexionar de forma conjunta.

M’agrada que els partits s’obrin a gent que no comparteix les seves idees. Que vulguin obrir-se a altres idees i experiències poc ortodoxes. Et sents lliure per plantejar idees i esperar debatre-les.

Amb aquesta llibertat, vaig plantejar la meva idea en tres minuts per al Fast-talk en què he participat. Convençut que aquest format té unes capacitats enormes (després organitzar dues maratons de comunicació amb Antoni Gutiérrez-Rubí, observem com la limitació a exposar un tema en només tres minuts t’exigeix treballar la teva idea molt més, ser concret i, sobretot, creatiu), vaig exposar la necessitat de comptar amb un contracte de participació online. Aquesta és la presentació que va recolzar l’exposició:

Per què un contracte de participació online? Afloren cada dia nous perfils de polítics. I la veritat, després de les experiències que hem tingut, molts creiem que moriran la pròpia nit del dia 22 de maig. Per què no comprometre’ns i fer d’això un propi fet comunicatiu?

Aquesta és la idea. Pot semblar contradictòria amb l’esperit 2.0, però potser deixar per escrit la voluntat de participar, compartir i crear impulsi aquesta nebulosa conceptual que és la política 2.0. L’excusa perfecta per comprendre el seu valor i fer-ho possible.

La idea de contractes en política no és nova. Artur Mas, Silvio Berlusconi i el partit Republicà comparteixen el seu ús. Però potser aquest contracte seria una mica diferent: no és un contracte contra ningú, sinó el compromís per crear alguna cosa. I sí, els polítics ho tenen difícil amb els seus problemes de credibilitat. I sí, potser hagin de recórrer a posar-ho per escrit.