Un PSOE a la poltrona

Si et dic “polític”, en què penses? Digues el primer que apareix en la teva ment. Diners? Interès? Corrupció? Càrrec? Si et dic “poltrona”, penses en un polític? Segur que fas la associació de forma gairebé directa. Sembla que al PSOE no ho tenen tan clar i el disseny de l’escenari de la seva convenció autonòmica n’és la mostra.

Forma part d’aquests petits detalls que tant importen. D’aquests elements del fons, l’escenari, que poden portar a una interferència en el missatge. Gairebé imperceptible. Però que s’instal·la a la ment del receptor. I el PSOE ho va fer a compte d’unes butaques.

“La força d’un gran país”, deia el lema del conclave socialista. I per reforçar aquesta idea de fortalesa, els barons regionals del partit acompanyaven a l’escenari al president del Govern. Asseguts en unes aparatoses butaques blanques, fent contrast amb el vermell dominant. Els líders socialistes semblaven enviar un missatge molt clar: ens aferrem a la poltrona.

“Primer està Espanya i després hi ha el PSOE”, afirmava el vicesecretari general José Blanco. Idea repetida pel president Zapatero en el seu discurs… encara que el fons no digués el mateix.

La salutació de Tomàs Gómez a Zapatero, assegut a la poltrona, les postures d’alguns candidats buscant la comoditat de la butaca, les diferents alçades de les butaques … han imprès una imatge gairebé medieval, de vassalls i senyors feudals.

No són bons temps per a la política i els polítics. Percebuts com un gran problema per al país. Desacreditats. Amb una desafecció creixent. Un context que exigeix veure els polítics arremangats i propers a la ciutadania. Just el contrari del que es va observar en l’escenari de la Convenció. No és el que dius, és el que la gent veu. L’últim que vol veure la gent és un PSOE a la poltrona.