Nom propi #2: Alfredo Pérez Rubalcaba
2010 ha estat l’any en què ha l’històric líder del PSOE ha aconseguit el major poder en la seva carrera política i el major protagonisme en el projecte de José Luis Rodríguez Zapatero. El vicepresident, que va començar com a portaveu parlamentari en la primera legislatura del president, arriba a ser un president bis en els mesos finals de l’any.
Al llarg dels últims 12 mesos hem vist com la seva popularitat augmentava i s’establia com una seriosa alternativa al president. Els espanyols confien en el ministre de l’Interior i la decisió de Zapatero en la seva última crisi de govern d’elevar a la vicepresidència té diverses lectures, però sobretot s’observa la intenció del president de sortir del pou com sigui.
Però l’efecte no ha quallat de moment. El PSOE va tenir el seu momentum però la crua crisi econòmica i les retallades socials del Govern fan efecte en el seu lideratge. Tot i això, Rubalcaba té tots els números per ser una peça clau en la fi de la legislatura. Passi el que passi.
Potser el més rellevant en relació a la definició de la figura política del càntabre aquest any sigui la seva capacitat per erigir-se com un president a l’ombra. Així ho ha demostrat en el moment polític més important de l’any, la declaració de l’estat d’alarma. Per primera vegada en democràcia s’ha posat en marxa aquesta figura recollida en la Constitució i ha estat Rubalcaba, i no Zapatero, el que ha aparegut davant la ciutadania. A més, ha presidit diversos Consells de Ministres des que és vicepresident primer del Govern.
Posts relacionats
Els successors de Zapatero i el repartiment de l’herència (11/01)
Les claus del nou Govern de Zapatero (22/10)
Funcionarà Rubalcaba? (27/10)
