Nom propi #6: Tomás Gómez

L’any no va començar massa bé pel secretari general del PSM. I les urnes diran, el proper maig, si l’acaba millor que el va començar. Tot i que va passar gran part de l’any sent un desconegut per a gran part de l’electorat madrileny, la celebració de les primàries en el partit per decidir el candidat per als comicis autonòmics de l’any que ve van augmentar el seu coneixement. Encara que no queda clar quin efecte tindrà en la intenció de vot.

Va començar l’any sent un desconegut i sense suports evidents en les enquestes. Tot i el Gürtel, Esperanza Aguirre seguia -i segueix- liderant la intenció de vot. Això va encendre les alarmes a Ferraz. Zapatero va moure fitxa i va apostar per la llavors ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, com a candidata del PSM. Gómez es va oposar i es va posar en marxa el procés de primàries.

Aquestes primàries, que van tenir una lectura en clau nacional sobre el lideratge de Zapatero, va suposar la consolidació del lideratge de Gómez al PSM i la derrota de la ministra. Setmanes més tard seria recompensada amb la cartera d’Exteriors.

Des de llavors, Gómez ha seguit amb la seva campanya de proximitat, però allunyat del focus que va suposar les primàries. Per a molts, el fet de ser ja conegut podria traduir automàticament en major força del PSM en un context difícil com la política a la Comunitat de Madrid. Però ho tindrà difícil. El seu discurs segueix allunyat del marc de l’imaginari polític madrileny. I unes eleccions que tindran una lectura més nacional que mai, per la crisi i el lideratge de Zapatero, seran pedres en el camí de Gómez cap a la Puerta del Sol.

Posts relacionats:

La vaga de Tomás Gómez (01/07)
Trini, un nou sabor… per a la comunicació (30/08)
Trini no ha pogut amb qui va dir no a Zapatero (04/10)