El missatge és al fons

Fes-ho. Comunica-ho. Escenifica-ho. Escriu. Comparteix-lo. Aquesta hauria de ser la seqüència de la comunicació. Pensar en un procés global. No val només amb fer-ho. Ni amb dir-ho però no escenificar-lo. Hem de fer el possible per no deixar que el missatge es perdi. Aquestes reflexions venen al fil de la inauguració de l’AVE Madrid-València i al faristol usat per els discursos del rei i del president del Govern.

A l’estació de València es va disposar un faristol amb una breu llegenda sota l’escut d’Espanya: “ALTA VELOCITAT. MADRID-VALÈNCIA”. A esquenes dels oradors, una vidriera amb vistes a les andanes i la mateixa llegenda en relleu, gairebé inintel·ligible per l’efecte translúcid dels cristalls. L’equip de comunicació va entendre la necessitat de dotar el fet d’un escenari. D’escriure perquè quedés en la ment dels ciutadans… però van errar en la forma.

Una tipografia massa petita, un fons en el faristol poc atractiu i els vidres van deixar sense efecte aquest esforç per subratllar el que s’estava realitzant en aquest acte. Pot semblar un detall sense importància, però és més clau del que pensem.

És bo recalcar el que es diu i el com es diu. El missatge escrit queda. Per això, escriure en un panell la idea central del teu discurs és una bona idea. En això, l’equip de George W. Bush va demostrar una gran perícia. L’exemple paradigmàtic és l’anunci de la fi de la guerra de l’Iraq, en un portaavions, amb el segell presidencial al faristol i un cartell a la seva esquena amb un clar “Mission acomplished”. Missió complerta.

Per això, l’equip encarregat de la inauguració no pot dir el mateix que Bush. Es va desaprofitar el faristol i el panell de fons per fer arribar el missatge. No val una descripció, es necessita un missatge. “Connectant Espanya”, “Espanya, a alta velocitat per al futur”, “El progrés arriba a alta velocitat”… missatges d’exemple que tenen un fons. Un bon missatge, amb un mida més gran i amb un fons adequat permeten recordar aquesta estampa, entendre què s’està dient aquí i arribar a la ment del ciutadà per tots els flancs possibles: pel que diu efectivament el president en l’acte i pel fons que, de manera silenciosa, t’explica el que passa.

Fa anys d’aquest acte sobre el sistema sanitari, durant la presidència de Bush. Sense aquest fons, avui no sabríem de què es va parlar i què es va fer. Però no només trobem bons exemples de l’ús del fons i de l’escenari per enquadrar un missatge. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, és un dels líders polítics espanyols que no dubta a recórrer a aquests elements amb assiduïtat. Una anàlisi de les fotos de la galeria ens dóna una visió de conjunt de la seva capacitat per personalitzar el faristol segons l’acte o trobar elements escènics per reforçar la seva imatge. Ho va fer a la recepció a Alberto Contador, l’acte de retirada de barracons en un col·legi públic, la recepció a l’Atlético de Madrid després de la seva victòria a l’Europa League o en la presentació dels abonaments de transport. Encara que potser sigui la foto que apareix sota aquestes línies, en un acte sobre seguretat, el que uneix missatge i fons com pocs.

El govern de la Generalitat de Catalunya, tant sota la presidència de Maragall com de Montilla, ha recorregut amb assiduïtat a entendre el valor del fons. Sense anar més lluny, la mateixa signatura del Pacte del Tinell que suposava la formació del govern d’esquerres, va comptar amb un fons propi. El missatge, sens dubte, és al fons.