Aquí no paga ni Déu… serà català. Vots i tòpics en campanya

En arribar a Madrid vaig descobrir dues coses. La primera, que tenia -o millor dit, tinc- accent català. La segona, que a més de polaco, era un gafapasta catalán. I jo sense conèixer aquesta genial forma de definir als moderns de Barcelona que campen per Madrid! Potser pel fet de compartir taula amb una gallega -maloserá- i amb una autèntica gata amb arrels a Navalcarnero. O el fet que més d’un valencià campi per l’oficina. Discutir sobre nació, sobirania i independència amb un granadí té el seu què. Això sí, amb una canya a la mà. Tòpics? Uns quants. I què?

Sobre aquest bloc

// Bloc d'Albert Medrán
/// Consultor de comunicació online
//// Millor bloc d'actualitat "Premis Blocs Catalunya 2008"