Article

Llibres per decidir el vot

Propostes o característiques personals? Idees o capacitats? Partits o persones? Aquestes són algunes de les preguntes que molts es fan quan l’espectacle mediàtic de les campanyes electorals fa acte de presència. Especialment sobre la rellevància d’uns elements i d’altres per ajudar-nos a decidir el vot.

Encara que el percentatge de la part més racional i de la part més emocional -al cap ia la fi parlem d’això- no és una fórmula clara, provada i tancada, es donen tantes situacions com persones. Per a uns, el valor de les idees i les propostes és clau per decidir el vot. Per als altres, les percepcions que tnen sobre un determinat candidat poden ser determinants per donar o no el seu vot. Un exemple d’estar per casa: la meva àvia sol assimilar a certs líders polítics amb gent a qui coneix pels seus gestos. Si el polític li recorda a algú de qui no té bon record, aquest líder ja pot oblidar-se del seu vot.

Per aquest motiu, no és en va l’esforç que han fet els líders catalans per transmetre alguna cosa més que les seves propostes. Em centro en el cas del president Montilla i del líder de l’oposició, Artur Mas. Centren gairebé tota l’atenció mediàtica. El seu és un cos a cos de propostes. Això sí, no demanin al ciutadà mitjà -bé, almenys a aquest 65% que sap la data de les eleccions. A la resta millor ni ho intentem- que els digui més de tres propostes electorals…

Davant la dificultat de convèncer a més gent pels arguments, les propostes, els números, els fets i les estadístiques, arribar al cor del votant és una via que no pot (ni ha) oblidar-se. Per això, les característiques personals del candidat són la manera de fer veure al votant que la persona que ocupa -o vol ocupar- el despatx de la plaça Sant Jaume s’ho mereix.

Els llibres que han estat publicats durant els últims mesos són bona mostra. No han estat autobiografies, sinó biografies autoritzades, visions externes sobre la figura dels dos homes que es baten en duel dialèctic aquests dies.

José Montilla va recórrer el periodista Gabriel Pernau. “Descobrint Montilla. El somni català del president de la Generalitat” és l’obra que recull la vida del president a través de desenes d’entrevistes a persones, de l’entorn immediat del president i d’altres persones que al llarg de la seva vida han tractat amb ell.

La intenció del llibre sembla clara: demostrar que al darrere de l’home gris, callat i tímid, s’amaga una persona que sent. Però el més important, posar en valor la seva història de superació i sacrifici com a contraposició a aquesta idea estesa que el president de la Generalitat no compta amb preparació suficient per al càrrec.

El lector de la biografia presidencial descobreix una cara amable i amagada de Montilla. La seva història emociona. Els atributs de treball, esforç i determinació que destil·la el llibre són els millors arguments per rebatre una imatge negativa del polític català més conegut.

Una cosa semblant li passa a Artur Mas. La seva designació a dit per part del president Pujol el 2001 i les caricatures que van aparèixer d’ell en els mitjans -per aquell temps li pintaven com un robot, fred, impersonal, tivat- no el van ajudar. Després del seu primer triomf electoral i la impossibilitat de crear govern, la seva relació amb Zapatero i el paper de Polònia en la formació de la imatge que molts catalans tenen d’ell -vanitós, frívol, pijo i preocupat en excés pel seu aspecte físic-, Mas es presenta com el líder amb grans qualitats que no acaba de connectar.

Per això, el llibre de Pilar Rahola, titulat “La màscara del rei Artur” humanitza la figura d’Artur Mas. De fet, pretén desmuntar deu mites urbans sobre el candidat de CiU, des de la seva condició de pijo a la relació de Mas amb Pujol. Rahola es converteix en l’ombra de Mas i accedeix a entrevistar persones del seu entorn per acabar amb aquestes idees preconcebudes… o demostrar-les.

Rahola no evita els temes relacionats amb la corrupció -tampoc ho fa Pernau- i no dubta a preguntar per allò que més fa mal, com el fet de guanyar dues vegades i no governar. De fet, sorprèn la franca ràbia de l’esposa de Mas, Helena Rakosnik, en parlar d’aquest tema.

Si Pernau construeix el relat, la història del somni català del president, Rahola aconsegueix construir la imatge humana d’un líder faltat d’això. El lector descobreix que Mas separa família i companys d’aventura a la conquesta a la Generalitat. Que no és un ninot dels Pujol o que durant el càncer de la seva dona, no va fallar ni a una de les sessions. És especialment interessant el capítol dedicat a la relació amb el president Zapatero i al pacte de la Moncloa

Aquests dos llibres són obres per a convèncer. Per seduir. Per projectar una imatge de lideratge en qui els llegeix. Descobrir les virtuts d’aquells que han de decidir. Sí, les propostes són la ruta… però a tots ens agrada conèixer qui està al volant. El que pensa i el que sent. Llibres que a més d’un li podrien ajudar a decidir el vot.