Esgarrapar vots amb un spot electoral

Amb l’inici de la campanya electoral a Catalunya, arriben a les televisions públiques els anuncis electorals de les diferents formacions polítiques. Enrere han quedat els llargs anuncis i els blocs amb cortineta que anunciaven el suport. Era, ja fa uns anys, un moment òptim per acostar-se al bany. Ara, camuflats entre la resta d’anuncis de marques i productes, els partits tenen el repte de sorprendre, convèncer i generar confiança. Com ho estan fent els partits catalans?

CiU

En un minut, Artur Mas busca la complicitat que mai ha tingut dels catalans. Ha guanyat dues vegades les eleccions, com ell mateix comenta, és respectat, però no estimat. A això, molt han contribuït les seves caricatures, la seva imatge de pijo i de superioritat. Per això, aquest anunci és íntim i personal. Apropa el candidat a la gent.

Mas sedueix. Ens explica perquè els anys en l’oposició mereixien la pena. Basa el seu relat personal en l’èpica del sacrifici. I arriba al punt clau del missatge: ha de guanyar perquè s’ho mereix. Ha esperat molt.

Després de la intimitat, Mas es rodeja de gent. Molta gent. La majoria que ell vol per al seu partit. Comencen els càntics de “Mas president”. Eleva el to. Li posa força al seu discurs i promet “Una Catalunya millor”.

Senyeres, un piano que puja la intensitat i moviments curts i àgils de la càmera acompanyen el candidat.

El segon vídeo de campanya, més curt (32 segons) recicla el vídeo de presentació de Cativistes i canvia el discurs. Demana la unitat dels nacionalistes i una gran majoria. Cerca la centralitat de CiU com a força vertebradora d’aquest espai.

Veu en off, centenars de banderes i absència del candidat.

PSC

El van presentar fa unes setmanes sota el títol de “La vida de Monti”. Ara, substitueixen la caràtula i ho centren en el PSC. Adaptació de la mítica escena de la pel lícula “La vida de Bryan” on es reivindica l’acció de govern del PSC.

L’anunci és curt (32 segons), divertit, amè i informatiu. Una manera d’arribar a molts ciutadans als quals no interessa la política. És, potser, l’aposta més arriscada dels grans partits: aquesta barreja de política, humor i un cinema que no és precisament mainstream pot ser una debilitat en la seva eficàcia. En tot cas, és diferent, innovador i arriscat, cosa que no es porta massa en comunicació política.

L’absència del candidat és notòria. Ni apareix ni demana el vot. El PSC segueix l’estratègia de sorprendre i centrar el discurs en èxits, abans de personalitzar la campanya.

ERC

Esquerra segueix provant amb el poder del relat, l’emoció i donar el protagonisme de la seva campanya a la gent. Sota el missatge de “Gent Valenta”, els independentistes encarnen la seva proposta en la història de la Núria, una catalana a punt de votar. Abans d’emetre el seu vot, la veu en off -femenina- ens explica la seva història. Una història normal, com la de tanta gent valenta que cada dia treballa, s’esforça i assumeix reptes.

Es repassen moments de qualsevol persona: el creixement personal i professional. Es reivindica també, de forma subtil, les grans obres col·lectives de país -Jocs Olímpics de Barcelona- i la pròpia democràcia, en centrar l’espot en una taula electoral el dia de les eleccions.

Imatges seleccionades que donen ritme a l’anunci. Un ritme canviant, no és embafador. Només al final apareix Joan Puigcercós fent una defensa del vot pel seu partit.

PPC

L’espot del PP de Catalunya és l’exemple paradigmàtic de política de les emocions. En aquest cas, de la por. Tons foscos, música lenta, greu. Genera tensió, nervis. L’empatia amb el protagonista és total: es comparteix la seva ràbia.

Els conservadors rescaten una altra tècnica habitual en els espots electorals: dibuixar situacions hipotètiques. L’anunci mostra el 28 de novembre de 2011, amb Mas com a president recolzat per Esquerra. Anuncien la celebració d’un referèndum d’independència. Les reflexions del protagonista deixen anar alguns dels arguments típics que poden sentir-se en tertúlies i espais de la TDT -la trinxera- com la contraposició de nació als problemes econòmics, etc.

Després del negre panorama, arriba el color i la música optimista i l’al·legat final de Sánchez-Camacho, de blanc i envoltada d’altres candidats del seu partit.

La versió curta de l’anunci prescindeix de la música i escurça el relat, amb menor efecte emocional.

ICV

Iniciativa juga amb les imatges, que exemplifiquen del que parla la veu en off, i la música. Una elecció musical diferent i fins a cert punt sorprenent ja que juga amb el cervell del votant. D’una banda, rep una càrrega de missatges negatius … de l’altra, una música esperançadora, alegre.

Al final de l’espot apareix el candidat Joan Herrera que recorda que “El futur no està escrit”, tancant l’anunci i lligant tota la idea del mateix: les utopies poden ser realitats que canviïn la situació negativa del dia a dia.

Ciutadans-Ciudadanos

Ho van presentar fa setmanes. Música enganxosa i ballable. Dibuixa diverses de les situacions que el partit critica i ho contraposa amb les propostes/idees del partit contra això. A mesura que es van presentant, els protagonistes es despullen.

La idea central és la crida a “rebel·lar-se” a mesura que l’anunci puja d’intensitat i cada vegada més persones acompanyen Rivera, nues, després del candidat.