Article

Un nyap amb noms i cognoms

L’Olga treu el tema. Estem celebrant l’aniversari de dues amigues i comenta amb certa estupefacció que el govern vulgui canviar l’ordre dels cognoms. No li sembla malament que s’acabi amb la prioritat del cognom del pare, però no li agrada que sigui per ordre alfabètic. La Cristina respon que no acaba d’entendre perquè sorgeix ara. Tampoc veu la necessitat d’acabar amb una tradició encara que coincideix amb l’Olga en la fi de la mesura. Vaig entrar en el debat i els explico els supòsits en què s’aplicaria … i s’obre la caixa de Pandora.

Els explico que la mesura és només una proposta. I que es limita als casos en què, en registrar els fills, hi hagi una disconformitat entre els dos progenitors. Només en aquest cas, el cognom es fixarà per ordre alfabètic. “Ah, doncs això no ho van explicar així al telenotícies”, va exclamar una. El govern, com en altres ocasions, havia llançat un globus sonda al qual els mitjans i els opinadors havien donat la volta.

La conversa es va extingir i van arribar les homenatjades. El tema va tornar a sortir i la resposta va ser idèntica: el govern havia canviat l’ordre en tots els casos. No en els de tensió, en tots. I van sortir els arguments de la tradició, l’extinció dels cognoms amb lletres zeta, ye o ve … El govern no controlava el missatge.

Vaig tornar a casa tard. Però amb molta curiositat per veure si realment era jo qui estava equivocat i el govern havia optat finalment per una reforma total… però no era així. Les meves amigues no són precisament aquest tipus de persones que no segueixen l’actualitat. Llicenciades universitàries, joves, treballadores… i havien rebut el missatge en termes completament contraris als fixats pel govern. Un gran error de comunicació.

Segueixo sense entendre el gust del govern de Zapatero pels globus sonda. Especialment en un context mediàtic com l’actual, amb una autèntica trinxera digital terrestre (TDT) amb veus cavernícoles a la televisió, a la ràdio ia la premsa. Opinadors que menyspreen tot el que els faci olor a canvi social -no és, doncs, un canvi sense pal·liatius la fi de la primacia per gènere, encara que sigui només en cas de tensió?-. I opinadors que creuen que només hauria d’existir un ministeri -el d’economia- i que el govern hauria de deixar de fer tot el que no estigui relacionat amb la crisi. Davant d’aquest panorama, un globus sonda és la crònica d’una mort (comunicativa) anunciada.

Al final, les percepcions guanyen. I encara que la mesura entri en vigor i finalment s’observi com no acabarem tots amb Abat com a cognom, la majoria de la població seguirà creient que així serà. Creient que la reforma és innecessària- quan ho és, què passa amb els fills de parelles homosexuals? – I que el govern no s’ocupa del que realment importa.

Quan votem el 2012 pensarem en totes aquestes converses d’amics. En totes aquestes ocasions en què ho fet o el proposat va morir d’arrel per culpa d’una estratègia de comunicació inadequada. Plantejar el debat en els seus termes, liderar el missatge i convèncer és l’altra batalla que ha de lliurar més enllà de les portes del parlament. Converses que, com les gotes d’aigua en una estalactita, van formant una esmolada agulla que pot obrir una fuga de vots en qualsevol moment. L’Olga i la Cristina poden estar tranquil·les. No els preocupa el tema. A Moncloa haurien d’estar inquiets. No per això. Per tantes coses…

Foto de Moultriecreek