Artur Mas dina amb blocaires
“Ens traiem les americanes, no?” Artur Mas trenca el gel amb un públic de blocaires polítics i membres del col·lectiu de suport al candidat “Absolut Mas”. “Si no us fa res, és clar” segueix el candidat, just abans de demanar-nos que durant aquest menjar hem de tractar-nos de tu. Res de formalitats. Tot i això, no deixa de fer-se extrany el fet d’estar compartint taula amb qui té tots els números de ser el proper president de la Generalitat de Catalunya.
Se’l veu una mica esgotat. Porta amb ell un refredat que sembla que no l’abandona des de fa una mica més de dues setmanes. Alguns membres del seu equip comparteixen símptomes. La campanya electoral és dura. Es marca un objectiu: conservar la veu. L’esperen dues setmanes frenètiques. Però com a bon polític que és, no podrà estar callat molt de temps. Se li noten les ganes d’explicar els seus plans. El seu projecte.
La trobada és una franca entrevista. Encara que la majoria dels assistents són persones properes a Convergència i Unió, els que no som la minoría, el debat no es produeix en termes excessivament partidistes. Això no treu que les crítiques a la fórmula que ha governat Catalunya durant els darrers set anys no sigui dura. Però abans de centrar-se en el diagnòstic de la Catalunya actual, Mas dedica temps a una reflexió sobre la independència de Catalunya.
Els organitzadors de l’esdeveniment li pregunten si han fet bé en donar-li suport. Si els portarà a un estat propi. Mas respon que ell, en això, és realista. Que no promet res. Cita la població, els números dels que podrien donar suport a la independència … i dels que no. De les arrels espanyoles de molts catalans. No vol prometre una cosa molt difícil de complir. Però farà el possible.
La conversa canvia de rumb i ens quedem en l’economia. Mas parla de tsunami. Segons el candidat, Catalunya està a punt del col·lapse. I s’imagina com George Clooney en la “Tempesta Perfecta”, sol davant el perill, i ha decidir com moure el timó i cap a on dur el vaixell. El seu pla passa per posar en marxa tres accions:
- Ordenar la casa. O el que és el mateix, austeritat en la despesa. “Lligaven Els gossos amb llonganisses”, arribarà a dir Mas de l’actual Govern.
- Fer el possible perquè l’economia creixi. “Això ho han de fer les empreses”, comenta.
- Aconseguir més recursos a Madrid.
Precisament aquest punt ens duu a un debat interessant: com aconseguir un concert econòmic com el basc? Com gestionar les tensions amb Madrid? I aquí, sense gaires respostes clares, Mas ens pregunta què hauria de fer CiU si com a contrapartida pel concert, Zapatero -o Rajoy, qui sap- els oferís entrar al Govern. “Amb dos ministeris”, cita. Es fa el silenci a la sala. Pregunta incòmoda la de Mas. Però… per què ho pensa?
Li pregunto al candidat si davant de tants reptes i tan poques solucions fàcils, davant d’un panorama tan negre, no hauria de ser ell un dels que fan servir el lema de “gent valentia” i quins plans més concrets té. El candidat respon i em quedo amb la idea que si Mas arriba a president tindrà un enorme repte davant seu: si les retallades de Cameron -el cita, com va fer Rajoy fa unes setmanes-, depèn de tercers per aconseguir un gairebé impossible concert econòmic i depèn de l’evolució de l’economia; necessitarà molta pedagogia per explicar-ho al poble de Catalunya.
S’acosta l’hora de la fi de la sessió. Ens demana que mantinguem en secret algunes declaracions una mica polèmiques. Planteja la supressió de la sisena hora a l’educació primària i secundària. Beu una mica de cava per baixar la irritació de la seva gola. S’acomiada i ens agraeix la participació. El veiem gravar en directe una de les entrades del seu videobloc -i aquí em vaig quedar amb les ganes de saber si serà el primer president de la Generalitat amb videoblog- i alguns dels assistents com Pau Canaleta, Francesc Canosa o Trina Milán donem la nostra opinió de l’acte. Sempre és un luxe tenir un candidat a la presidència de la Generalitat disposat a parlar sense límits de temps. Experiència interessant a tres dies de l’inici de la campanya electoral.
Albert,
L’Absolut Mas no és cap “col·lectiu” en el sentit de significar cap estructura. Som quatre persones que fa un determinat temps que practica l’exercici del blog i que en un moment donat hem decidit fer un projecte com aquest. Però també vam fer “Blocs Amb Estrella”, que era una iniciativa en favor d’en Carretero, per exemple. Som quatre persones que coincidim en termes de país, més que ser una cosa organitzada. I la nostra procedència -políticament parlant- és diversa, però molt civilitzada.
Va venir gent afí a CiU, sí. Però jo diria que no era la majoria. No té cap mena d’interés fer una tertúlia amb gent convençuda, per més que sigui blogaire.
Crec que va passar que la gran majoria dels assistents no va venir amb idees prefixades de cap militància i en Mas va dir coses que van captar l’atenció de la majoria. També he rebut inputs freotges, que consti. Però en general va haver bon feeling.
Em va fer gràcia això de mantenir en secret determinades coses. Abans d’acabar l’acte això de la sisena hora ja corria pel twitter…
Podem fer referència en aquesta entrada teva a l’Absolut? Vols fer-hi algun escrit?
Salutacions cordials.
Gràcies pel vostre comentari i pels aclariments i sobretot per la iniciativa. Com comento al post, va ser un acte molt interessant i sí, l’absència de posicions partidistes en el debat i en les preguntes va permetre poder conèixer què pensa i què diu el candidat.
És clar que en podeu fer referència! Gràcies!
Salutacions,