“La gent pot entrar fins les mateixes entranyes del Parlament”

El 17 de desembre de 2003 Ernest Benach era proclamat president del Parlament de Catalunya. Amb 43 anys, el reusenc es convertia en el 12è president del Parlament i tenia per davant una modernització i obertura de la cambra que poc podia imaginar el mateix dia que es convertia en la segona autoritat del país. El passat 28 de setembre en vam parlar d’això i més al seu despatx.

Un president jove que potser xoca amb el caràcter de presidents que l’han precedit. No va ser un càrrec en retirada, i això es nota. Encara que puntualitza molt que a molts parlaments europeus el seu cas és l’habitual i parla dels passos per revitalitzar la insitució que va fer el president Joan Rigol.

Abans de començar l’entrevista, quan la càmera encara no grava, el president Benach em sorprèn amb un comentari sobre una nova aplicació per l’iPhone. Ell és així: proper i curiós. Al llarg de la seva presidència, totes les vegades que hem coincidit ha estat així. Comencem l’entrevista i cal fer balanç d’aquests set anys de mandat.

Un balanç en poques paraules

Benach valora positivament la seva presidència i la feina feta al capdavant del Parlament al llarg dels darrers set anys. Li demano que ho faci en 140 caràcters. “Modernització, obertura, transparència, internacionalització; i administració més eficaç amb el ciutadà.” En sobren 37.

Dues legislatures és poc. Tres, massa. Benach comenta que potser arribar a mandats de 10 anys com a màxim seria una mida justa per poder desplegar totes les propostes. En tot cas, el president abandonarà, presumiblement, el càrrec en la propera legislatura. Fins que això passi, seguirà treballant “la legislatura s’acaba el dia que comença la següent”.

En set anys s’han aconseguit fites importants, tant a nivell polític com del propi funcionament de la casa. Fa un pas enrere i s’atura per pensar en els moment més feliços, aquells dels que guardarà record tota la vida. I entre ells, en destaca un: l’aprovació del text de l’Estatut del 30 de setembre de 2005. Els que oblidaria, a més dels relacionats amb la polèmica del cotxe oficial, la reacció a l’entrevista del llavors conseller en cap del govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira amb ETA a Perpinyà.

Política 2.0

Recordo perfectament la primera vegada que vaig conèixer al president del Parlament. Va ser en el lliurament dels Premis Blocs Catalunya de 2008, on vaig rebre el guardó. Vam intercanviar algunes paraules amb qui, llavors, ja era un dels polítics més actius a la xarxa del país. Recordo que em comentà que era un lector assidu d’aquest bloc on tantes vegades hem reflexionat sobre la política i internet. Aquesta entrevista no podia deixar de banda aquest tema.

Com arriba l’obertura d’una institució com el Parlament gràcies a la xarxa? Benach comenta que és fruit d’un procés… encara que molta responsabilitat la té el seu caràcter inquiet i xafarder. Les ganes de descobrir coses noves i aplicar-les. Un procés que ha dut al Parlament a ser una institució quasi en temps real: els diferents espais de la xarxa serveixen per donar tota la informació del què passa. Des de les comissions al brut de les intervencions. “La gent pot entrar fins les mateixes entranyes del Parlament”.

Un procés que ja està en marxa per quan arribi el proper president o presidenta del Parlament. En tot cas, Benach ens parla dels reptes als que s’han hagut de fer front en una “administració analògica, 1.0”. Des del nivell organitzatiu a les dificultats de fer veure que la participació era positiva i desitjable. “Encara hi ha gent que pensa que jugues a marcianitos”, comenta Benach.

Està convençut del què s’ha fet, de la irreversibilitat del canvi i de la transparència amb la que s’han fet les coses. Tot i que en un moment en va dubtar. Del que no dubta és que “internet canviarà la política, com ha canviat la societat i la vida de les persones”.

No hi ha dubte, el president creu en la xarxa com ja va mostrar en el seu primer llibre sobre el tema “Política 2.0”. I segur que ho veurem en els que vindran…

Candidat 2.0

Benach és el número dos de la llista per Barcelona. Durant unes setmanes haurà de combinar el seu càrrec de president del Parlament amb les responsabilitats pròpies de la campanya. “La campanya és un accident”, comenta el president. En tot cas, no dubta en què utilitzarà les eines 2.0 per acostar-se als ciutadans i estar a la seva disposició. La música i un diari de campanya seran protagonistes durant aquest període.

En tot cas, aprofito el moment per saber què en pensa ell de la disjuntiva seguidors/vots. O de si el què importa és crear xarxa, comunitat… o només buscar els vots. Es mostra més partidari de la primera opció.
Reptes

El final de l’entrevista ens deixa dues reflexions importants que cal atendre. El president assenyala que “o ens adaptem o aquí passaran coses”. O sigui, o la política és capaç d’adaptar-se al canvi que suposa la xarxa, o les conseqüències seran importants. Però sobretot, Benach es queda amb la ida que aquest procés de fer d’internet una eina per a la política ens deixarà “una democràcia amb molta més qualitat”.

El proper president o presidenta del Parlament haurà de fer front al perfil que Benach ha aconseguit imprimir a la institució. No ho tindrà fàcil. Rebrà un parlament més obert que mai, un exemple i un orgull per a molts ciutadans. Benach parlava del procés que ens ha dut fins a la situació actual. Un procés que no pot acabar. Un procés del què és responsable i a qui cal felicitar. Parlar sobre aquests temes al final de la legislatura era necessari i forçós. Un plaer fer-ho amb franquesa i transparència… tal i com es demostra diàriament a la xarxa.

Edició de vídeo de Pau Martí.