Als polítics els passarà el mateix

Diuen que Robert Fulton, l’inventor del vaixell de vapor, es va passejar per les corts de mitja Europa intentant captar l’atenció d’emperadors i monarques. Creia que el seu invent canviaria la manera de navegar i que els dirigents de la potències de l’època veurien en aquests nous vaixells, la millor manera de conquerir mars i mercats.

El nord-americà va acabar a la França de Napoleó. L’imperi bullia tant com les seves ganes per veure a l’emperador recolzant la seva empresa. Va aconseguir que algú li parlés a Napoleó del seu invent… però no va caure en gràcia. “Europa n’és plena, de xarlatans” que només oferien, segons l’emperador, invents que només estaven en la imaginació d’aquests venedors de fum. Mai millor dit.

Napoleó va passar de Fulton quan aquest li va presentar el seu projecte i va intentar que el govern francès li comprés la idea de desenvolupar un submarí. Li ho van rebutjar dues vegades. Napoleó li va donar l’esquena, no estava per a aquest tipus de visionaris… el seu dia a dia era molt més important.

El dia que Napoleó es dirigia a la illa de Santa Elena, on va ser desterrat, va observar des de l’embarcació que el portava un d’aquests vaixells de vapor que, sens dubte, no tenien cap futur. L’emperador deposat, captiu i deshonrat, veia solcant el mar allò que estava en la ment de llunàtics.

Aquest vaixell és avui Internet. A molts polítics els passarà el mateix.