De la pancarta al hashtag?

Amb ells, els usuaris han arribat a crear esbojarrats títols de pel·lícules. Han atribuït a polítics com Esperanza Aguirre poders sobrenaturals o inversemblants responsabilitats de fets històrics. Han repassat les tres paraules que es repeteixen en moltes llits després de fer l’amor. O les tres últimes paraules abans de la mort. Són els hashtag de Twitter, les etiquetes que, per activa o per passiva, hem acabat introduint en la nostra manera de participar. Però, què passa quan l’etiqueta passa a ser una eina més de campanya?

Aquest camp de proves per a la comunicació política online que són les eleccions catalanes de la propera tardor, estan posant de manifest com els partits i els seus activistes no dubten a utilitzar totes les escletxes i espais al seu abast per promoure els seus missatges. Hashtags inclosos. Com els estan utilitzant?

Anem per parts. Per als profans en la plataforma de microblogging, el hashtag és una etiqueta que escriu l’usuari quan emet un missatge. S’escriu després aquest símbol # i sol resumir el contingut. Per exemple, si estem comentant un debat, usaríem #debat. Aquesta és la seva principal funció. Però no l’única.

De fet, potser aquest sentit d’ordenació d’una conversa sigui el que es vegi amb menys assiduïtat: apareix en moments puntuals, com en els actes de partit. Mítings, conferències, etc. solen tenir associada una etiqueta i els assistents el fan servir. És especialment útil per seguir en temps real i pel que comenten els usuaris un acte en un moment determinat. El gran exemple d’això en la política del dia a dia la trobem en l’ús del hashtag #parlament durant les sessions de la cambra catalana.

Un altre dels usos, cada vegada més estesos i que poden generar certa extenuació en els usuaris, és la utilització del hashtag com un eslògan polític més. Cada frase, cada reflexió, s’acompanya de l’etiqueta. Aquesta, pot ser igual que el lema de la pròpia campanya. Així, l’etiqueta passa de ser un complement a ser una part essencial del missatge. Exemples d’aquest ús el tenim a #segueixocreient #elcanvireal o #elcanvi

Arribats a aquest punt, la reflexió és sobre l’efectivitat d’aquest tipus de pràctiques. Sens dubte, els seguidors d’un usuari poden conèixer de primera mà el lema… però si, com sol ser habitual, un usuari comparteix a més d’un seguidor d’entre aquests activistes, la saturació a la qual se li exposa pot arribar a expulsar de l’objectiu primordial: que conegui la nostra oferta i el puguem convèncer.

Sens dubte, el hashtag és més que una etiqueta quan es barreja amb política. De fet, pot ser un punt de lluita entre partits. Socialistes i convergents s’han vist imbuïts en més d’una ocasió en la lluita per omplir el fil de comentaris d’un hashtag amb missatges contraris al partit en qüestió.

I quin d’aquests usos és millor? Quin és pitjor? La resposta la tindrem en l’autèntic objectiu, no ja del hashtag, sinó de la presència online. Com que aquestes etiquetes solen aparèixer perquè algun dels líders en la Xarxa dels partits o fins i tot dels propis perfils dels partits; saber si amb això estem responent a l’objectiu de la participació és essencial. Si el que busquem és més seguidors, afins o no, a qui convèncer; segurament no sigui el camí. Si el que volem, en el fons, és mantenir una tropa amb l’orgull ben alt, segurament sí. Però si el que busquem és convertir tot això en vots, potser necessitem reflexionar-hi. Del que no hi ha dubte és que, a Twitter, el propi hashtag és política.