My Twitter Feed

35 minuts parlant de la samarreta a Colom.

L’estrany cas del polític que sempre s’equivocaba

Quan Joan Clos va abandonar el ministeri d’Indústria per assumir el càrrec d’ambaixador d’Espanya a Turquia, les declaracions del nou titular del ministeri no van tornar a ser el mateix. Amb la seva marxa, els mitjans perdien al, potser, polític català que més lapsus era capaç de crear en les seves intervencions. Un maldestre del llenguatge que, ho creguin o no, no queia malament.

Precisament, en un post anterior vèiem la importància de l’accent en el missatge, en la capacitat de comunicar. Els errors de Clos també tenien el seu valor. Perquè la seva tasca no va ser fàcil: quan Pasqual Maragall va decidir deixar Catalunya per anar a la seva estimada Roma, Clos es va quedar al comandament de la capital catalana. I això no va ser tasca fàcil.

Substituir a un gran de la política catalana i espanyola com Maragall, agafar el relleu de l’alcalde olímpic, era quelcom titànic. Els temps no van ser fàcils. El canvi de segle va suposar la contestació del model i fracassos com el del Fòrum de les Cultures del 2004. Tot i això, va ser reelegit, votat; preferit.

Segurament en això va influir, a més de l’evident penetració del PSC al electorat de la ciutat, el seu caràcter afable i aquests errors. Aquests lapses en parlar. Aquest aspecte de doctor boig, excèntric. Una cosa que l’humanitzava i acostava als seus conciutadans. Tots recordem la seva promesa del càrrec de ministre davant el Rei, en què va errar en el nom del ministeri. O quan visitant una coneguda companyia automobilística, va saludar al seu amfitrió com si fos el president de la seva immediata competència. Una forma d’empatia que, dit sigui de passada, no li ha anat gens malament en la seva carrera.

Ara, Clos emprèn nous reptes professionals que li s’aparten encara més del focus. Acaba de ser nomenat director executiu de l’agència de l’organisme especialitzada en la gestió i desenvolupament integral dels assentaments humans (ONU-Hàbitat). Nova York i les Nacions Unides són ara la seva nova destinació. Potser aquests errors siguin, de nou, la seva porta d’entrada per empatitzar amb els seus nous públics.

Per als que vulguin recordar més d’aquests errors, el programa de TV3 “El Club” recollir alguns d’ells en aquesta peça de “millors moments” del ministre i alcalde.

Comments
2 comentaris to “L’estrany cas del polític que sempre s’equivocaba”
  1. Javier del Campo escrigué:

    Crec que la seva destinació és Nairobi, Kènia, no pas Nova York. La idea de Joan Clos a Nairobi, una ciutat no gaire tranquil·la en els últims anys em desperta un somriure, és una mica Clouseau no?

  2. Albert Medrán escrigué:

    Oh Javier, gràcies per l’actualització! Les notícies que vaig trobar ahir no ho citaven. ;)

Leave A Comment

Sobre aquest bloc

// Bloc d'Albert Medrán
/// Consultor de comunicació online
//// Millor bloc d'actualitat "Premis Blocs Catalunya 2008"