“Tu pots curar-te, marica”

Duran i Lleida és un home exquisit. Elegant, educat, cortès i responsable. Cultiva la seva imatge i coneix a la perfecció què comunica quan no diu res. Sap que és el fill que totes les mares pensionistes voldrien tenir. Vesteix bé. De fet, és un dels polítics que millor vesteix. Una cosa que agrada molt al elector: esperem veure en els nostres polítics pulcritud. Tant en el vestit com en les formes. I el líder d’Unió les cuida. Encara que sembla que en alguns temes, el portaveu de CiU al Congrés les perd. Com si no hagués entès res.

Les perd a Twitter cada vegada que participa. Quan vaig donar una classe en el màster de l’ICPS-UAB vaig classificar en Duran i Lleida com aquests polítics que encara no han entès res. Només així es pot entendre com el polític més ben valorat d’Espanya considera que la Xarxa és un espai secundari, sense importància. Només així es pot entendre la seva manera d’utilitzar Twitter -sense mencions, sense paraules, enllaços, en bateria …-. Només així es pot entendre que s’atreveixi amb el seu atac homòfob en un post i no davant d’un micròfon.

Perquè per molt que Duran i Lleida sigui un home exquisit, guardi les formes i sigui admirat i respectat, el del seu post no deixa de ser sorprenent. No s’entén com un animal polític, forjat en mil batalles, baixa a l’arena de la xarxa per treure’s la careta. Algú que coneix de sobres el valor d’abstenir-se en una votació clau, d’oferir suport al Govern o  mantenir-se en l’ambigüitat quan es requereix no comet errors de principiant així com així.

El de Duran sona a molt a això de “jo no sóc racista, però”. “Jo no sóc homòfob, però crec que si algú es vol curar, ha de poder curar-se”. Algú que defensa, encara que sigui per la porta del darrere, que l’homosexualitat sigui una malaltia mostra la seva autèntica postura sobre el tema. Ni moderada ni mesurad.

I aquí precisament rau el problema. Els líders polítics han de liderar. Són models de conducta, i quan algú tan exquisit com Duran i Lleida assumeix que el que feien els psiquiatres de Barcelona és normal, demana que algú pugui curar-se de l’homosexualitat o defensa que no cal aprofundir en la igualtat de drets, el seu efecte no és positiu. En aquests moments de la història en que la lluita per la igualtat ha aconseguit tant, opinions com aquestes estan fora de to. Com els seus tweets. Perquè no ha entès res.

La responsabilitat política es mesura en els moments en què una abstenció salva un país. Però també quan una opinió no arma d’arguments fal·laços a l’odi. Duran ni es retracta ni corregeix. Segueix creient en això, que els mariques es curen com qui es cura un refredat. El que ja he dit. No ha entès res.