Twitter pot arruïnar la teva vida

Twitter pot arruïnar la vida. Almenys la online. I depèn de com ho facis, també la teva vida pública o professional. Que l’hi ho preguntin al polític britànic Stuart MacLennan del partit Laborista. Aquest dirigent polític no va dubtar a utilitzar la plataforma de microblogging per llançar insults i fer del que és políticament incorrecte seva principal font d’inspiració.

No cal arribar al seu extrem. Estem massa en bolquers com per veure si realment un relliscada davant 600 seguidors és tan greu com un micròfon obert, però el que està clar és que el fet que el que fem, diem i manifestem a la xarxa s’hi queda, ens obliga a entendre els límits. Els riscos i per descomptat les oportunitats, però els límits que hi hem de aplicar.

El límit no s’ha d’entendre com una censura -o una autocensura, més ben dit-, al contrari, el límit ha de ser aquest punt d’entendre el què passa a la xarxa quan dic una cosa que després m’incomoda.

Així que si no vols que Twitter arruïni la teva prometedora vida política (ja sigui perquè passis de regidor a diputat o de ministra a presidenta del Govern), no perdis de vista aquestes cinc pistes per evitar l’enfonsament del teu reputació online:

1. L’honestedat com a bandera: ja no és citar el cas de Rosa Díez, que mentre actualitzava el seu Twitter responia preguntes a TVE, entenem que aquest estadi l’hem superat. No només hem de deixar clar si el nostre Twitter l’actualitzo jo o el meu equip (com fa Esperanza Aguirre), sinó que hem de ser honestos amb els nostres principis, les nostres idees i la nostra personalitat. No té sentit vendre una idea equivocada de nosaltres o que estigui a anys llum de la que mostrem davant els mitjans. Com diu l’anunci d’una coneguda botiga, “jo no sóc tonto”. I les persones que et segueixen, tampoc.
2. Això és una conversa, aporta!: a Twitter, com en altres espais de la xarxa participativa, la gent comparteix, discuteix, conversa, aporta. Al teu hauries de fer el mateix. Duran i Lleida, el polític més prestigiós a Espanya, és l’exemple d’un mal ús de l’eina quan enganxa enllaços sense text, no respon a les preguntes o martelleja amb aquests enllaços sense àncora. Per tant, si no vols ser ignorat per la resta d’usuaris, entén què pot interessar als teus seguidors i construeix la conversa amb ells. Aquí els argumentaris de partit no manen, només ajuden. Els mitjans poden voler una cosa, però els seguidors altra. Entén el canvi d’òptica.
3. Si preguntes, tingues-ho en compte: potser sentint a algun assessor, hauràs plantejat en més d’una ocasió preguntes a l’aire. Sí, és un sa exercici. Però si actues com si fos una pregunta retòrica vas pel mal camí. Preguntar als usuaris pot ser un bon exercici per prendre el pols al que opina la gent del carrer, però perquè el procés sigui complet, els que estem a l’altre costat de la barrera hem de veure que el temps que t’hem dedicat serveix per alguna cosa. Agraeix les participacions i explica què fas amb elles. Si tens un bloc, pot ser una bona idea fer un post. Si no, no dubtis en comentar-ho amb, per exemple, “acabo d’esmentar alguns dels vostres exemples en el Ple. Gràcies! “.
4. Una qüestió de formes: com saps, en comunicació no només parlen les teves idees. Parlar de corrupció quan en el teu partit fins i tot l’apuntador està sota lupa o parlar de respecte institucional quan la lies al Senat són incoherències que el ciutadà percep. A la Xarxa, més del mateix. Fins i tot més. L’ús personal de les xarxes significa que molts usuaris et conviden a participar del seu entorn més propi. Per això, el to, el respecte, les formes… són importants. No volem veure com et desfogues en insults amb algú que no pensa com tu. Tampoc et volem veure replicant consignes tribuneres. No estàs ni als torosni al futbol. Diu més el com ho dius que el que dius. La credibilitat no te la dóna ni el càrrec ni el partit: se la guanyen els teus tweets.
5. Pels segles dels segles: el contingut roman. El que diguis estarà aquí pels segles dels segles … més si la Biblioteca del Congrés dels Estats Units s’encarrega d’això. Encara que ho esborreis, un tweeter pot ser copiat i veure la llum. Per això, pensa bé què escrius. Cada vegada que ho fas, poses negre sobre blanc de les teves idees, les teves opinions. Tingues-ho en compte.

M’he deixat algun consell? No dubtis a participar en els comentaris!